19 de maig de 2020
19.05.2020
L'Empordà
Figueres

L'Audiència Provincial de Madrid desestima el recurs de Pilar Abel i l'obliga a pagar les costes

Abel qüestionava la cadena de custòdia de les restes mortals de Salvador Dalí, de qui pretenia ser filla

19.05.2020 | 13:13
Pilar Abel a la sala de vistes del jutjat d'instrucció de Madrid, el 2017

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha donat a conèixer que l'Audiència Provincial de Madrid, en la seva sentència de 18 de maig de 2020, ha desestimat el recurs presentat per Pilar Abel en què qüestionava la cadena de custòdia de les restes mortals de Salvador Dalí i la condemna a pagar les costes. Abel havia iniciat un letigi sol·licitant que fos reconeguda com a filla del pintor.

La Fundació recorda que "la senyora Abel va interposar demanda de paternitat l'any 2015, tramitada pel Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid, que va fallar que Pilar Abel no era filla de l'artista empordanès".

La Fundació Dalí manifesta la seva "satisfacció perquè s'honora la memòria de Salvador Dalí. Amb la sentència de l'Audiència Provincial, dóna per tancat aquest trist episodi", que va comportar l'exhumació de les restes mortals de Salvador Dalí el juliol de 2017.

Aquest procediment judicial va obligar, fins i tot, a exhumar el cos de Salvador Dalí enterrat sota la cúpula geodèsica del Teatre-Museu Dalí de Figueres. Una actuació que va produir-se el 20 de juliol de 2017 i que va generar una gran expectació mediàtica i amb la ferma oposició de la Fundació Salvador Dalí.

Després de fer les proves d'ADN, al març, la Fundació Salvador Dalí anunciava que s'havien restituït les restes extretes per fer les proves. Tot i que les proves van confirmar que no era filla de Dalí, Pilar Abel va tirar endavant amb el procediment i i el cas va arribar a judici.

I no només això, sinó que va recórrer a l'Audiència de Madrid la resolució del jutjat de primera instància que tombava la demanda de paternitat posant en dubte la cadena de custòdia de les proves i "l'objectivitat" dels forenses i de l'Institut Nacional de Toxicologia que van extreure i comparar les mostres d'ADN.

En un comunicat, la Fundació Dalí informa que l'Audiència ha desestimat el recurs i manifesta la seva satisfacció perquè "s'honora la memòria de Salvador Dalí". Amb aquesta sentència, la Fundació "dona per tancat aquest trist episodi", que va comportar l'exhumació de les restes mortals de Salvador Dalí.

La sentència, però, no és ferma i es pot recórrer. Durant la tramitació del procediment, Pilar Abel va declarar públicament que és insolvent i que no podrà assumir les despeses judicials.

Resultats "taxatius" i actuant amb "temeritat"


A l'hora de desestimar el recurs interposat per Pilar Abel, la sentència de l'Audiència de Madrid apunta que la prova biològica és "absolutament taxativa i inqüestionable" i critica que la recurrent vulgui sembrar dubtes i qüestionar l'actuació "d'un institut públic de reconegut prestigi" apuntant a una "manipulació intencionada" de les mostres o dels resultats. A més, recorda que la representació d'Abel mai va impugnar que fossin els laboratoris que analitzessin les mostres: "Tots van estar conformes sobre que era el més idoni per elaborar l'informe amb plenes garanties d'objectivitat i capacitat".

"Ara és gratuït, injustificat i mancat de raó dubtar de la cadena de custòdia en un laboratori contrastat amb absolutes garanties d'objectivitat i imparcialitat", argumenta la sentència a la qual ha tingut accés l'ACN. El tribunal argüeix que aquestes crítiques arriben un cop l'informe "no resulta favorable" als seus interessos.

A més, l'Audiència de Madrid també esvaeix qualsevol ombra de dubte i remarca que "consta l'enviament i la recepció de les mostres de les restes compatibles amb les extretes al cos de Salvador Dalí" certificats per la lletrada de l'administració de justícia del jutjat. Una anàlisi de mostres que, recorda l'Audiència, s'han analitzat doblement a Madrid i Barcelona "obtenint el mateix perfil genètic que excloïa la paternitat biològica".

L'Audiència també avala el criteri del jutjat de primera instància a l'hora de condemnar Abel a pagar les costes judicials per actuar amb "temeritat" processal. "La condemna és correcta d'acord amb el supòsit que qui es veu obligat a litigar o a respondre a qualsevol pretensió infundada no hagi de carregar amb les despeses que comporta". En aquest sentit, hi afegeix, a més, les costes del recurs.

"L'apreciació de temeritat és modulada, tenint en compte el comportament processal i extraprocessal de la demandant, i sobretot quan va sostenir de manera infundada la pretensió després de conèixer el resultat rotund de la prova pericial biològica, qüestionant després la prova practicada amb l'excusa d'un hipotètic trencament de la cadena de custòdia".

Unes despeses "considerables" que, segons l'Audiència, s'han provocat "amb l'absència de tota justificació legítima".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook