Una funcionària que treballava a les dependències de la policial espanyola a Figueres renovant DNI ha evitat enfrontar-se a un jurat popular reconeixent que, entre l'any 2008 i fins al setembre del 2010, es va quedar diners de ciutadans. En concret, ha admès que cobrava una taxa d'entre 10 i 10,10 euros a persones que estaven exemptes de pagar-la perquè renovaven el document d'identitat quan encarar el tenien en vigor. "Incorporava els diners al seu patrimoni particular", recull la sentència. L'Audiència de Girona, en base a l'acord entre el fiscal i la defensa, l'ha condemnat a 21 mesos de presó per un delicte continuat de fraus i exaccions il·legals i la inhabilita durant 5 anys. No haurà d'entrar a presó.

La sentència recull que la condemnada treballava des del 2 de gener del 1991 com a funcionària del cos general auxiliar de l'administració general de l'estat i estava destinada a dependències de la policia espanyola a Figueres. Allà, era una de les funcionàries encarregades d'expedir o renovar DNI.

"Cobrava les corresponents taxes exigides als ciutadans que hi feien tràmits administratius, havent d'ingressar aquests diners a les arques estatals", continua la sentència que subratlla que, en el cas renovar el DNI abans que caduqués i es modifiquessin dades personals, els ciutadans estaven "exempts" de pagar aquest import.

Durant un període de temps que la investigació no ha pogut concretar però que, en tot cas, s'estén des de l'any 2008 i fins al setembre del 2010, la funcionària es "va prevaldre" del seu càrrec per cobrar a com a mínim 112 ciutadans taxes per renovar el DNI que no havien de pagar. "S'apropiava dels diners de la taxa abonada pel ciutadà i l'incorporava al seu patrimoni particular", exposa la sentència.

Segons recull la resolució, la funcionària introduïa al sistema informàtic que es tractava d'una gestió de taxa gratuïta però ho ocultava a les persones que atenia "assegurant-se així la recaptació per a ella i sense que el ciutadà tingués coneixement de la maniobra fraudulenta".

Al llarg del 2009, la funcionària va cobrar 10 euros a 65 ciutadans i durant el 2010 10,10 euros a 47. En total, es va embutxacar 1.124,70 euros.

Inicialment, el fiscal sol·licitava una pena de 3 anys de presó per un delicte continuat de fraus i exaccions il·legals. Com que la funcionària va reconèixer els fets, fiscalia i defensa van arribar a un acord per rebaixar la pena a 21 mesos de presó i evitar així que la treballadora pública s'enfrontés a un jurat popular. En concepte de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar les 112 víctimes abonant-li a cadascuna els diners que es va quedar.

La funcionària no haurà d'entrar a presó després que la secció tercera de l'Audiència de Girona suspengués l'execució de la condemna amb la condició que pagui la indemnització i no delinqueixi durant 2 anys. A més, la sentència la inhabilita el temps de la condemna i durant un període de 5 anys, durant els quals no podrà tenir cap feina ni càrrec públic.