L'exalcalde, la secretària i l'arquitecte de Pont de Molins s'enfronten a 3 anys de presó per prevaricació urbanística

La fiscalia sosté que els tres processats van "intervenir en base als seus respectius càrrecs" per acabar atorgant la llicència que permetia construir 26 habitatges plurifamiliars en un edifici industrial (prèviament rehabilitat) situat al municipi. Segons ressalta l'acusació pública a l'escrit de conclusions provisionals, tots tres eren "plenament conscients" que la concessió de la llicència era "contrària" a la normativa urbanística vigent en aquell moment i, per tant, estaven advertits que es tractava d'una "il·legalitat".

La fiscal descriu quin paper va jugar cadascun dels acusats a l'hora de permetre que la llicència urbanística tirés endavant. Segons exposa, l'arquitecte municipal va intervenir emetent un informa tècnic favorable, la secretària interventora va fer les gestions de tramitació i va emetre "una certificació a favor de la concessió" i, finalment, l'aleshores alcalde va dictar un decret d'alcaldia l'abril del 2006 atorgant el permís d'obres majors a la promotora, una mercantil.

L'acusació pública assenyala que aquesta llicència era contrària al Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) que estava en vigor perquè autoritzava aixecar habitatges plurifamiliars quan el planejament només permetia construir habitatges unifamiliars. A més, també admetia un increment del volum en relació a la superfície construïda existent i, finalment, faltava un informe tècnic obligatòria en tota llicència urbanística. "L'informe tècnic que constava no estava degudament signat", afegeix la fiscalia.

Per tot això, acusa els tres processats d'un delicte de prevaricació urbanística i demana que els condemnin a 3 anys de presó, a pagar una multa de 4.320 euros i que els inhabilitin durant 9 anys per exercir un càrrec o feina pública. Les defenses, per contra, demanen l'absolució.

Ho neguen

Els tres acusats han negat els fets. L'exalcalde ha assegurat que van atorgar una primera llicència urbanística però condicionada. Segons ha detallat, en aquell moment estava en tramitació el nou POUM i va autoritzar els treballs supeditat a que el nou planejament permetés les obres. Segons ha explicat al judici, van consultar amb Urbanisme i els hi van dir que era una obra "beneficiosa per al poble". Els treballs, però, quedaven a l'espera de l'aprovació definitiva de les normes urbanístiques i a que els promotors presentessin el projecte executiu.

L'exalcalde ha assegurat que, quan un expedient tenia un informe desfavorable, sempre "rebutjava" atorgar la llicència. També ha afegit que ningú l'havia advertit que estava cometent una possible il·legalitat i ha ressaltat que qui va posar el cas en coneixement de la fiscalia va ser l'actual alcalde, amb qui hi té "molt mala relació". "Em té mania persecutòria", ha afirmat i ha assegurat que ja li ha interposat altres denúncies.

La secretària interventora municipal ha explicat que ocupava aquest càrrec per al qual no tenia formació perquè, fins que la van contractar, havia treballat en el sector sanitari. També ha negat que emetés un informe jurídic favorable a la concessió de la llicència i ha relatat que es va posar en contacte amb l'arquitecta del consell comarcal que va dir que no es podia atorgar la llicència condicionada.

Finalment, l'arquitecte municipal ha explicat que assessorava "tècnicament" l'ajuntament i que no arribar a emetre cap informe en aquest cas. Quan li han ensenyat l'informe suposadament seu que apareix a la causa, ha assegurat que es tracta d'una mena "d'esborrany" no acabat i que, a més, no compta amb la seva signatura. "No és un informe concloent", ha dit.

Acusació particular, fora

En el cas aquest dilluns ha arribat a judici també hi havia personat l'Ajuntament de Pont de Molins com a acusació particular. En el tràmit de qüestions prèvies al començament de la vista, l'advocada de la secretària municipal, la lletrada Olga Tubau, ha demanat que s'exclogués perquè el consistori no ha resultat directament perjudicat i es vulneraven normes del procediment perquè es duplicaven acusacions "sense legitimació". La secció quarta de l'Audiència de Girona ha atès la seva petició i també ha desestimat que l'ajuntament pugui exercir l'acusació popular perquè aquesta figura està "reservada als ciutadans".