El jurat popular ha declarat culpable d'assassinat i incendi Marlon Roberto Castro, l'acusat de matar a ganivetades un jove a Colera el 17 de març del 2014 i calar foc al cadàver per eliminar proves. El tribunal ha declarat provat que el processat va apunyalar la víctima fins a vuit vegades quan no es podia defensar, perquè estava estès a terra "semi inconscient" com a resultat dels cops de puny que li havia propinat poca estona abans.

En el veredicte, els membres del jurat popular han descartat per unanimitat que, en el moment de perpetrar el crim, el processat tingués les facultats afectades pel consum de drogues o que actués ofuscat per un "estat de furor i còlera sobtat" quan va veure la víctima amb la seva roba i el seu rellotge, uns objectes que estaven a casa de l'exparella de l'acusat. El fiscal demana una condemna de 21 anys i l'acusació popular ho eleva a 25 anys. La defensa ha anunciat que recorrerà la sentència i demanarà la nul·litat del judici. En el cas hi havia implicades diverses persones més.

Segons el relat que el jurat popular ha declarat provat en el veredicte, cap a les set de la tarda del 17 de març del 2014 Marlon Roberto Castro i la víctima es van trobar en una zona boscosa de Sant Miquel de Colera. Allà, el processat li va propinar diversos cops de puny al jove i, després, el va apunyalar al cos, la cara i el coll. El veredicte recull que, a l'hora d'assestar-li les ganivetades, Castro volia acabar amb la vida de la víctima o, com a mínim, era conscient que el podia matar.

Seguint el criteri del jurat popular, Castro va cometre un assassinat perquè el va matar quan la víctima estava semi inconscient i, per tant, no es podia defensar. El veredicte ressalta que el processat li va clavar diversos cops de puny fins que el jove va quedar immòbil estès a terra. Aleshores, va anar fins al seu cotxe i va agafar un ganivet que duia al maleter. "Després d'eliminar la seva capacitat de defensa, li va propinar set ganivetades", afirmen vuit dels nou membres del jurat. També tenen en compte que la víctima tenia alts nivells d'alcohol en sang i, per tant, això disminuïa també les seves possibilitats de defensa.

Un dels arguments que fa servir el jurat popular es basa en la declaració de Dolors Folch, condemnada per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent. Folch estava acusada inicialment d'assassinat com a coautora però, al final, no s'ha hagut d'enfrontar al veredicte del jurat perquè fiscalia, acusació particular i defenses van arribar a un acord. Al judici, Folch va explicar que havia vist els dos homes barallant-se però, quan la víctima estava inconscient a terra, la dona va marxar del lloc del crim amb el seu vehicle sense arribar a veure el ganivet. Segons el jurat, això suposa que Castro anés a buscar el ganivet després de la baralla a cops de puny, quan la víctima ja no podia fer res per evitar les punyalades.

Després de cometre el crim, l'acusat va anar fins a Llançà, on es va dutxar i va posar la roba ensangonada dins d'una bossa. Llavors, juntament amb una altra de les processades (Esther Puig del Castillo, condemnada per encobriment i incendi) va anar fins a una benzinera a comprar gasolina. Van llançar les proves en un contenidor i, plegats, van tornar al paratge de Sant Miquel de Colera. El jurat declara provat que Marlon Roberto Castro va ruixar la víctima i uns matolls propers amb la benzina i li va calar foc. Segons el tribunal popular, ho va fer "per eliminar proves del delicte, sense importar-li les conseqüències" de les flames.

Per aquest motiu, el declaren culpable d'un delicte d'incendi. A més, també valoren que la zona cremada està protegida perquè forma part del PEIN del Massís de l'Albera i que va obligar a mobilitzar cinc dotacions dels bombers per evitar que es propagués.

Ni drogat ni ofuscat

El jurat popular no s'ha cregut la versió de l'acusat i no ha declarat provada cap de les circumstàncies atenuants o eximents proposades per la defensa. Descarten per unanimitat que, en el moment de cometre el crim, tingués les capacitats disminuïdes o afectades pel consum de drogues. Segons ressalten, cap dels testimonis el va veure consumir aquell dia i ell mateix va referir als forenses que esnifava cocaïna de forma "esporàdica" i que l'última ingesta havia estat una setmana i mitja abans del 17 de març.

En la mateixa línia, descarten que estigués "ofuscat" o "fora de si" pel "furor i la còlera" que va patir quan va veure arribar la víctima amb la seva roba i el seu rellotge. Aquests objectes estaven a casa de l'exparella de l'acusat, que feia poques setmanes que havia iniciat una relació sentimental amb la víctima. En tot cas, conclouen, si el va fer enfadar, la seva reacció va ser "desproporcionada".

Després de la lectura del veredicte, el president ha dissolt el jurat popular. El fiscal Enrique Barata ha demanat una pena de 21 anys de presó (18 per l'assassinat i 3 per l'incendi) i que imposin a Castro una multa de 3.000 euros. L'acusació particular eleva la petició a 25 anys de presó.

La defensa, encapçalada pel lletrat Sergio Noguero, ha manifestat que no està d'acord amb el veredicte i ha anunciat que recorrerà la sentència i demanarà la nul·litat del judici perquè considera que hi ha arguments legals perquè s'hagi de tornar a repetir. El cas ha quedat vist per a sentència.

Tres condemnades

Inicialment, al banc dels acusats també hi havia tres acusades més però finalment no s'han hagut d'esperar al veredicte perquè el fiscal, l'acusació particular i les seves defenses van arribar a un acord. En base a aquest pacte, el magistrat les va condemnar de viva veu per la seva implicació en el crim.

A Dolors Folch li va imposar 5 anys per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent perquè sosté que, quan va portar la víctima fins a Sant Miquel de Colera, no es podia suposar que l'acusat l'acabaria matant.

A Esther Puig del Castillo li va imposar 3 anys i mig per encobriment i incendi perquè va ajudar Castro a eliminar proves i el va acompanyar a comprar benzina i a cremar el cadàver. Per a la seva mare, Carmen del Castillo, van pactar 1 any i mig per encobriment. La dona va acompanyar Castro en la seva fugida fins a València per evitar que la policia el detingués.