Està plenament justificat que l'Exèrcit hagi expulsat un sergent de l'Exèrcit de Terra destinat a la base militar General Álvarez de Castro, a Sant Climent Sescebes, per haver donat positiu en cocaïna en tres anàlisis sorpresa realitzats entre el 12 de gener de 2012 i el 14 de maig de 2013. La decisió de la Sala del Militar del Tribunal Suprem recolza la resolució adoptada pel Ministeri de Defensa el 18 de maig de 2015 segons la qual apartava de les Forces Armades el militar cocaïnòman.
Les anàlisis es van efectuar dins el marc previst en els plans antidroga de l'Exèrcit. El sergent va resultar expedientat per aquests fets i encara que va sol·licitar una prova de contrast perquè considerava impossible el positiu, aquesta va confirmar la presència de cocaïna. Això no va ser obstacle perquè impugnés la resolució ministerial al·legant que s'havia vulnerat el seu dret de defensa tota vegada que la mostra va passar primer per les mans d'un suboficial i no del personal sanitari; tampoc s'havia tingut en compte "la nul·la afectació del consum" amb el compliment del seu deure ni el compromís de rehabilitació.
La Sala militar ha desestimat les al·legacions perquè no hi ha proves que permetin inferir que les mostres d'orina que se li van prendre al sergent el 12 de gener i 23 d'agost de 2012 i el 14 de maig de 2013 no haguessin estat en poder del personal sanitari en tot moment. Encara que de l'Expedient Governatiu no es pot determinar que el personal de la base militar que va prendre les mostres d'orina fos personal sanitari tampoc es pot determinar que no ho fos. Més enllà de les seves manifestacions, el sergent no va acreditar de cap manera la cadena de custòdia que es va seguir amb les mostres.
Com es realitza la prova
El protocol estbalert per la Inspecció General de Sanitat de la Defensa estableix que les miccions dels soldats que s'han de sotmetre a anàlisi es dipositen en dos tubs i el responsable del procediment, "en presència del donant", col·loca una etiqueta de seguretat en ambdós tubs. Per tant, segons el protocol, les mostres estan en poder del donant fins al moment en què s'etiqueten al seu davant.
En aquest cas, la Sala Militar resol que es van mantenir totes les garanties i no existeix cap tipus d'indefensió perquè res prova que s'hagués afectat algun dret fonamental del sergent.
El militar també va considerar desproporcionada la mesura d'apartar-lo del servei però el tribunal entén que és del tot ajustada partint de la base que la cocaïna està considerada com una droga dura per tots els convenis internacionals i que, arran dels positius, el militar va haver de ser exclós "de realitzar serveis d'armes i participar en totes aquelles activitats i exercicis de la seva unitat que comportessin l'ús de les mateixes, per la qual cosa no va poder ser desplegat a l'estranger, afectant amb això l'operativitat de la unitat".
A més, l'informe de l'Assessoria Jurídica General de la Defensa és demolidor i explica per què el Ministeri de Defensa el va apartar del servei. El consum reiterat de cocaïna per part d'aquest suboficial -col·laborador immediat del comandament i escalafó intermig entre els oficials i la tropa- va provocar una pèrdua de confiança per part dels seus superiors que fins i tot li van haver de prohibir conduir vehicles militars i el van haver de traslladar a la cuina de la unitat, la qual cosa és obvi que afectava a la prestació del servei en tant que estava inhabilitat per al comandament i no tenia capacitat per realitzar guàrdies de seguretat i ordre.
