Fa una setmana el Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil va rescatar un ultralleuger i els cadàvers dels seus dos ocupants que es trobava des de feia dies dins el mar a 90 metres de profunditat. En l'operació van participar un grup format per 223 bussejadors altament especialitzats, els serveis dels quals cada vegada són més requerits.

No és aquesta la màxima profunditat a què han hagut d'intervenir els agents del GEAS. El seu sostre, o millor dit, el seu fons, és de moment els 105 metres, aconseguit a Eivissa per un grup preparat i capacitat per enfrontar-se a catàstrofes com la del tràgic naufragi el 2012 del Costa Concordia a l'illa italiana del Giglio, amb 4.220 passatgers a bord.

Com explica el seu màxim responsable, el tinent coronel Santiago Almeida, Espanya és pràcticament l'únic país del nostre entorn que compta amb una unitat d'aquest tipus pertanyent a una força de seguretat de l'Estat, distribuïda en 23 grups per tot el territori. Gràcies a aquesta distribució, en aproximadament mitja hora tots els agents del GEAS poden desplaçar-se a qualsevol punt de la geografia on fos necessària la seva presència per intervenir davant una emergència, fins i tot les d'una magnitud similar al naufragi del Costa Concordia.

Salvaments, rescats, recerca i recuperació d'objectes i cadàvers, seguretat en els ports i en competicions esportives i protecció de patrimoni natural i cultural subaquàtic són les missions encomanades al GEAS, sense oblidar la seva funció de policia judicial sota l'aigua.

Encara sense tancar definitivament les dades de 2013, les xifres constaten, segons observa Almeida, un notable increment dels serveis del GEAS, ja que s'ha passat dels 6.355 de 2012 als 8.683 de l'any passat, fet que suposa un increment del 36,6 per cent.

Durant l'any passat es van rescatar 91 cadàvers (100 el 2012) i es van realitzar 407 salvaments, un servei que va registrar una alça important respecte als 171 del 2012.

El tinent coronel justifica aquesta creixent actuació dels seus bussejadors en un augment a Espanya de les activitats esportives sota l'aigua, tant al mar com en pantans o embassaments, així com en la necessitat d'augmentar la seguretat en els ports després dels atemptats de l'11-S i del 11-M, i en l'arribada d'immigrants a les costes. Segons Almeida, aquest augment d'activitat també s'explica pel creixement de la conscienciació en la protecció del patrimoni sota l'aigua i per l'ús que la delinqüència fa del medi aquàtic, llançant en moltes ocasions les proves del delicte, com armes, cotxes, drogues i, fins i tot, cadàvers.

Una càmera hiperbàrica mòbil - l'única existent a Espanya- i tres robots tripulats des de la superfície amb càmera anterior i posterior són els mitjans tècnics més avançats de què disposa la unitat i que complementen els habituals. Mitjans suficients en temps de crisi, segons Almedia, que ressalta la gran disponibilitat i especialització d'aquests 223 bussejadors de la Guàrdia Civil, l'únic cos policial a Europa i al món anglosaxó que compta amb aquest elevat nombre d'especialistes en el medi subaquàtic "i a temps complet".

Tot i que la formació bàsica és la mateixa per a tots els bussejadors -tots ells homes-, la seva especialització va en funció del territori on desenvolupen habitualment la seva feina.

D'aquesta manera, els de l'interior de la Península, relata el tinent coronel, estan més especialitzats en busseig en condicions de visibilitat gairebé nul·la (pous, pantans, basses), en altres zones com a Huesca ho estan en busseig sota el gel i en rescats en barrancs, i a l'Estret, en busseig en corrents, per exemple.

No hi ha una edat límit per deixar d'exercir aquest servei, ja que en moltes ocasions la menor forma física es compensa amb l'experiència, si bé tots els bussejadors se sotmeten periòdicament a una espècie de "revàlida" que han de superar per seguir en la unitat, explica Almeida.

Els GEAS compten amb un grup altament especialitzat, el de Busseig Tècnic i Espeleobusseig. Els agents d'aquest grup, liderat pel sergent Santiago Cifuentes, van ser els que diumenge passat, i després de quatre dies de treball, van aconseguir rescatar a Roses un ultralleuger i els cadàvers dels seus dos ocupants.

El grup es va "batejar" amb una reeixida operació el 2006 a la Cova del Francès, a l' Estartit, on 10 bussejadors van aconseguir finalment rescatar un belga que havia desaparegut el 22 d'agost d'aquell mateix any. Fins a l'11 de setembre no va poder ser rescatat.

Una altra de les operacions destacades d'aquest grup va tenir lloc el passat mes d'agost a 75 metres de profunditat. Una persona va desaparèixer mentre bussejava a Santander a les restes del denominat Cuirassat Espanya.

Cifuentes subratlla que el nombre més elevat de serveis d'aquest tipus es deu a l'"ambició" de la població d'"arribar més enllà".

A la complicació que suposa un rescat a l'aigua s'hi suma, atesa la condició de Policia Judicial dels bussejadors del GEAS, la necessitat de dur a terme un meticulós treball per no perdre cap prova i afavorir així la investigació. Cal tenir en compte, segons diuen els bussejadors de la Guàrdia Civil, que sota l'aigua no es pensa igual, les condicions de visibilitat són dolentes, els moviments són més limitats i fa fred. Per això, la seva tasca és "tècnicament molt difícil", apunta Almeida, que es mostra orgullós del seu equip, l'únic que va aconseguir complir al cent per cent els objectius en un simulacre de tsunami que es va realitzar recentment a Itàlia.

Els GEAS encara no han tocat fons i esperen poder superar els 105 metres de profunditat que han assolit. Malgrat tot, tenen clar que l'objectiu més important de cada intervenció és rescatar sa i estalvi l'auxiliat.