Teresa Valls té 85 anys i molta presència d'ànim. La dona, que viu acompanyada per una cuidadora a un bonic mas als afores de Rupià, el Mas Sardà, va ser dimarts al vespre l'enèsima víctima gironina d'un robatori violent a domicili. Els lladres, com de costum, buscaven una caixa forta. La mestressa del mas assegura que no n'hi ha, i que a casa només hi tenien 200 euros en metàl·lic perquè quan necessita diners la seva filla, que viu a prop, n'hi porta. I, contravenint els consells per aquesta mena de situacions, la dona va optar per no entregar els diners als lladres, que malgrat tot van marxar amb un botí conformat per joies, alguns telèfons mòbils i petits aparells electrònics. "No em va donar la gana de donar-los perquè no s'haurien cregut que és tot el que tinc", raonava ahir la dona, que es mostrava sencera i ferma després de l'ensurt però admetia que estava "una mica aixafada".

No és per menys. Les víctimes d'aquests assalts no només han de veure com algú entra en l'indret on hom es relaxa i se sent més segur, sinó que a més el tracte que els lladres dispensen a les víctimes oscil·la entre el brusc i el brutal. En aquest aspecte, Teresa Valls i la seva cuidadora, Gina Quispe, van sortir-ne relativament ben parades. Dimarts al vespre, Teresa Valls mirava la televisió mentre acabava de sopar quan va notar que algú se li tirava a sobre. Per sort la seva assistenta havia canviat el dia de festa i gràcies a això la dona no era sola a casa, tal com acostuma a passar els dimarts al vespre. Els lladres van entrar còmodament per la porta principal perquè acostuma a estar oberta perquè dos gossets n'entrin i en surtin. De fet, la dona va pensar que els que li saltaven a sobre eren els animals, però no: eren quatre encaputxats armats amb un ganivet, vestits totalment de negre i que, segons les víctimes, parlaven amb l'accent propi de les persones d'origen magrebí.

Els assaltants van lligar les dues dones amb cinta aïllant mentre exigien a la mestressa que els digués on tenia la caixa forta. Error, perquè Valls assegura que no n'hi ha. La cuidadora explicava ahir que els lladres duien un ganivet de no més d'un pam amb el qual van amenaçar la senyora gran, però que aquesta es va enfrontar als lladres tot i els precs de la seva assistenta perquè obeís. "Ells m'amenaçaven de matar-me i jo els deia que si volien que em matessin, però que jo no tenia diners a casa". Valls va resultar finalment il·lesa de l'assalt, tot i rebre una mica de masegament per les lligadures; per contra la cuidadora va haver de ser atesa d'un atac de nervis un cop va acabar tot.

Una hora amb lladres a casa

Els lladres, neguitosos perquè no trobaven el que buscaven, van esparracar una manta i van lligar també de peus la cuidadora i li van tapar els ulls. A la Teresa -que segons la cuidadora no parava de parlar- li van tapar la boca. "Jo li deia a la senyora que callés però ella els anava repetint que no tenia diners, que quan n'hi calen sempre truca a la filla, que n'hi porta", deia nerviosa la Gina.

Un cop lligades, els assaltants van regirar tota la casa, que ahir encara es veia desordenada a través de les finestres. Ahir al matí la Teresa i la seva família feien inventari d'allò robat.

Segons la cuidadora, havien desaparegut joies antigues de la família, tres telèfons mòbils, un ordinador i una càmera de fotos. Els assaltants van estirar també un collaret amb una perleta que la Teresa portava posat. "Jo pensava que fins i tot m'estirarien les arracades", recorda, i assegura que no té por que hi tornin però que ahir, després de l'ensurt, estava "una mica aixafada".