La pressió policial i les mesures que els pagesos han adoptat per autoprotegir-se han aconseguit fer baixar en un 25% els robatoris, sobretot de maquinària, als camps de l'Alt Empordà. Per contra, però, els Mossos d'Esquadra han registrat un degoteig constant de furts de gasoil. Els lladres entren als conreus de matinada i s'emporten el combustible dels motors. De totes maneres, com a màxim se'n poden arribar a endur uns quinze litres, perquè ara els agricultors ja no deixen bidons als conreus, sinó només el gasoil necessari per regar unjavascript:cargarFckEditor('pTexto');a nit. A més, els pagesos ja han començat a marcar amb ADN sintètic tant màquines com eines del camp, després de l'èxit d'una prova pilot que van fer a la comarca.
Durant les darreres campanyes de collita, els camps de conreu han estat terreny abonat per als lladres. Ara, però, ho tenen més difícil per actuar. No només perquè els mateixos agricultors han adoptat mesures d'autoprotecció (com la vigilància privada) sinó també perquè els Mossos d'Esquadra han muntat patrulles específiques que es dediquen a pentinar les zones rurals.
Aquest és el cas, per exemple, de la comissaria de Roses (Alt Empordà). Aquí, des del mes de maig, cinc agents (dues patrulles i un caporal) mantenen contacte directe amb els pagesos per prevenir robatoris. La maquinària agrícola -bombes de reg, motors- solen ser un botí preuat i, per això, els agents aconsellen que no es deixin a la intempèrie quan el pagès no es troba al camp.
El caporal de la patrulla rural, Jaume Rovira, explica que els agents han intensificat la vigilància durant els mesos d'estiu, coincidint amb la campanya de collita. L'àmbit que cobreixen és extens, i abasta des de Cadaqués fins a Orriols, passant per Castelló d'Empúries, Palau-saverdera o Sant Pere Pescador.
"Cobrim tot l'àmbit rural i forestal d'aquesta part de la comarca", concreta Jaume Rovira. A més, cada cop que un pagès pateix un robatori, si és necessari, els agents es desplacen a peu d'explotació per recollir la denúncia in situ. "D'aquesta manera, aconseguim fer aflorar la xifra negra de delictes i furts al camp, perquè n'hi havia molts que no es denunciaven", indica.
Ara que la collita ja toca a fi, els Mossos d'Esquadra constaten com la creació de la patrulla rural s'ha revelat efectiva. De fet, com concreta el caporal, s'han aconseguit reduir fins a un 25% els robatoris, sobretot de maquinària. Dels 52 robatoris amb força que es van denunciar l'any 2011, aquesta campanya s'ha passat a 34.
A més, els agents han recollit el 35% d'aquestes denúncies sobre terreny. "Amb aquesta mesura, ara sabem que la majoria dels casos que es persegueixen es denuncien", concreta el caporal de la patrulla rural.
Els furts de gasoil, tema estrella
Però si bé els robatoris de maquinària han anat a la baixa, no ha passat el mateix amb els furts de gasoil. Això sí, els lladres ara no s'emporten bidons sencers com passava abans, sinó petites quantitats (com a molt, uns quinze litres). I és que els pagesos ara ja no deixen els dipòsits plens als camps, sinó només aquella quantitat de combustible justa per regar durant una nit.
"Els furts de gasoil són el tema estrella, però la quantitat de combustible que s'emporten ha baixat molt; en la majoria dels casos, estem parlant d'entre quatre i sis litres", precisa Jaume Rovira. Entre els pagesos amb qui la patrulla rural conversa habitualment, hi ha Antoni Casademont, membre del sindicat Unió de Pagesos, que té una explotació a Castelló d'Empúries.
"Abans els lladres, quan ens entraven als camps, s'emportaven entre 80 o 100 litres de gasoil; però ara hem escurçat els temps d'alimentació i posem el combustible just", concreta Casademont. I hi afegeix: "És a dir, ara omplim els dipòsits perquè com a màxim durin dotze hores, i ens emportem tota aquella maquinària que podem dels camps quan marxem".
L'ADN sintètic s'estén
En paral·lel a aquestes mesures de prevenció, els pagesos de l'Alt Empordà també han començat a adoptar-ne una altra: marcar la maquinària i les eines amb l'anomenat ADN sintètic. Es tracta d'un esprai que incorpora punts numerats (nanopartícules) només visibles al microscopi. Cada esprai és únic i, un cop s'han marcat els objectes, pràcticament no hi ha res que en faci desaparèixer les marques (poden arribar a suportar temperatures de fins a 1.000 graus centígrads).
D'aquesta manera, la maquinària i les eines dels pagesos queden marcades de per vida. I si un lladre les roba, quan la policia les recupera, sap a qui pertanyen només amb l'ajuda d'un microscopi. Segons explica Casademont, el sindicat Unió de Pagesos va fer una prova pilot amb l'ADN sintètic en diverses explotacions de la comarca.
"Jo sóc un dels que hi vaig participar, i ho tinc pràcticament tot marcat; per exemple, tota la maquinària, les eines d'arrossegament o fins i tot, el tractor", concreta Casademont. Ara, després de l'èxit de la prova pilot, Unió de Pagesos ha decidit estendre arreu de Catalunya l'ús de l'ADN sintètic.
Per això, el sindicat ha comprat 200 pots d'esprai, que repartirà entre els agricultors i ramaders. "Es tracta només d'una primera tongada, perquè després n'anirem adquirint més en funció de la demanda", explica el membre del sindicat. "Això ens permetrà protegir més les nostres propietats i, a més, ajudarà els Mossos d'Esquadra a saber com funcionen les xarxes en casos de robatori", conclou Antoni Casademont.
Incendis i inundacions
A més de mantenir contacte directe i permanent amb els pagesos, la patrulla rural de la comissaria de Roses també té encomanades altres funcions. Per exemple, coopera amb els Agents Rurals a l'hora d'enxampar corallers furtius, abalisa i controla els passos inundables de rius com la Muga o bé -com en aquest darrer estiu- dóna suport als Bombers a l'hora de garantir la seguretat dels ciutadans davant incendis.
