Les llanxes dels ‘aficionats del mar’ tensen Salvament Marítim: «No som la grua del mar»

Les elevades temperatures registrades en els mesos de juny i juliol han incrementat la presència de banyistes, embarcacions i submarinistes a les platges que s’estenen pels 700 quilòmetres de la costa catalana.Gerardo Gantes, cap de Salvament Marítim a Catalunya, posa el focus en els problemes que, en concret, estan generant les llanxes pilotades per persones amb poca experiència. Dels 400 incidents relacionats amb embarcacions que han demanat ajuda a Salvament, la majoria es corresponen amb casos d’‘aficionats’ que s’havien llançat al mar sense la preparació necessària.

«No som la grua del mar», lamenta el cap Gantes en declaracions a EL PERIÓDICO que formula des de la torre de Capitania Marítima de Barcelona. «Atenem aquests serveis si no n’hi ha d’altres de més urgents. Però, si n’hi ha, de vegades s’han d’esperar hores o trucar a un conegut i que els remolquin», assegura.

Titulació bàsica

Els ‘aficionats’ del mar són persones que disposen de la titulació més bàsica, que no tenen coneixements de navegació, que no mantenen adequadament la seva embarcació i que sovint es queden sense bateria perquè l’han utilitzat per mantenir fredes les cerveses mentre fondejaven.

«Ni tan sols ens truquen a través de la ràdio (canal 16), potser ni saben com s’utilitza. Aquests avisos entren a través del 112 perquè agafen directament el telèfon mòbil i avisen Emergències», aclareix Gantes.

«Analitzem cada cas: si hi ha menors a bord, o persones grans, o persones vulnerables, hi acudim de seguida. Però si són adults que poden esperar, primer s’atenen els incidents més greus», remarca. Salvament Marítim és l’òrgan encarregat de gestionar tots els cossos d’emergència que actuen al mar en accidents, recerques, rescats, ofegaments o abocaments tòxics. Els ‘aficionats’ no són una prioritat, tot i que siguin majoria.

Auge del busseig

Enrique Ballesteros, cap del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, coincideix amb el cap Gantes que en els últims temps han augmentat els problemes protagonitzats per embarcacions recreatives amb ‘aficionats’ a bord. Però també avisa que sota l’aigua el rumb dels esdeveniments tampoc és bo.

Aquests especialistes en rescats submarins detecten que l’auge del busseig recreatiu ha portat les empreses de lloguer i de formació a rebaixar preus i alleugerir el contingut de preparació. «Els cursos són massa curts perquè hi ha una guerra entre marques per abaratir-los i això no va en favor de la seguretat. La formació ha de ser l’adequada», remarca Ballesteros. Al llarg del 2026, només a la costa de Girona, ja han mort quatre submarinistes.

Requisits que es passen per alt

«El busseig recreatiu és segur si es fa bé i hi ha diversos requisits que de vegades els cursos passen bastant per alt», prossegueix. El més important és ensenyar a bussejar amb un company de referència amb qui s’ha d’entrenar la coordinació i a qui no es pot perdre de vista en cap moment.

Bussejar al costat d’un altre submarinista és fonamental perquè si sorgeix qualsevol problema en el fons s’ha de poder resoldre sense sortir precipitadament a la superfície. El company ha de compartir l’aire del seu equip i tots dos podran pujar en condicions de seguretat. Sense la descompressió adequada les lesions poden ser fatals. Per Ballesteros, aquest treball per parelles, o altres instruccions importants, ja no es cuiden en moltes immersions.

Immersions amb corda

En els casos de submarinistes més veterans, les conductes de risc acostumen a donar-se perquè els bussejadors es confien. Els quatre submarinistes que han mort a la costa de Girona aquest 2026, per exemple, eren homes amb experiència.

Ballesteros demana a aquests bussejadors més experts que es plantegin objectius raonables en les seves immersions. Quan un està diversos metres per sota de la superfície, ficar-se dins de restes o coves marines –les Illes Medes presenten una gran varietat de cavitats que les han convertit en un punt d’interès per a submarinistes de tot el món– pot ser perillós. «Si s’aixeca el fang del fons podem perdre visibilitat i no trobar la sortida», explica. Per evitar aquests ensurts, els submarinistes, tinguin l’experiència que tinguin, han d’utilitzar una corda que indiqui el camí de tornada.