Un inquilí entrega un pis amb un desconxat a la banyera i el propietari li reclama 5.100 euros mesos després: la justícia dona la raó al llogater

Un propietari d’un habitatge de lloguer haurà de retornar íntegrament la fiança de 850 euros al seu antic inquilí després que la justícia hagi rebutjat una reclamació de 5.130,56 euros per suposats desperfectes al pis. L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat que el casero no va aconseguir demostrar que els danys fossin conseqüència d’un ús negligent de l’immoble,

Segons explica El HuffPost, la resolució, dictada el 18 de març de 2026, dona la raó a l’inquilí i conclou que els desperfectes assenyalats podien respondre al desgast normal de l’habitatge derivat del pas del temps i de l’ús ordinari. El tribunal recorda que la llei no obliga el llogater a retornar el pis “com nou”, sinó en un estat adequat, excepte el deteriorament propi de la vida quotidiana.

El document de lliurament de claus només recollia un desperfecte menor

Segons consta en el procediment, les dues parts van signar el 31 de març de 2022 un acord per donar per finalitzat el contracte de lloguer i formalitzar el lliurament de les claus. En aquell document només es va deixar constància d’un petit desconxat a la banyera, situat a prop del desguàs, i també del número de compte bancari on s’havia d’ingressar la fiança si corresponia.

Mesos després, el propietari va reclamar a l’inquilí més de 5.000 euros per danys que, segons sostenia, no havia pogut detectar en el moment de la revisió perquè l’habitatge no tenia llum. L’inquilí, en canvi, va reclamar la devolució dels 850 euros de fiança i tant el Jutjat de Primera Instància número 5 d’Alcalá de Henares com l’Audiència Provincial de Madrid li han donat la raó.

La justícia diferencia entre danys i desgast per ús habitual

L’Audiència recorda que l’article 21 de la Llei d’Arrendaments Urbans estableix que el propietari ha d’assumir les reparacions necessàries derivades de l’ús normal de l’habitatge, sempre que no es pugui acreditar que el dany ha estat provocat per culpa del llogater.

En la mateixa línia, l’article 1.561 del Codi Civil fixa que l’arrendatari ha de retornar l’immoble en bon estat, però exclou el deteriorament produït pel desgast ordinari. Per això, el tribunal entén que un desperfecte com el de la banyera podia haver-se generat amb el pas del temps i no necessàriament per un cop, una negligència o un ús indegut.

La sentència també fa referència a l’article 1.555 del Codi Civil, que obliga l’inquilí a cuidar l’habitatge amb diligència. Tot i això, l’Audiència subratlla que, per reclamar una indemnització, el propietari havia de provar que hi va haver mal ús del pis, cosa que en aquest cas no va quedar demostrada.

El propietari no podia retenir la fiança sense proves

Un dels arguments del propietari era que la manca d’electricitat li havia impedit revisar correctament l’estat del pis en el moment del lliurament de claus. Però l’Audiència rebutja aquesta explicació perquè, malgrat aquesta circumstància, sí que es va detectar i anotar el petit desperfecte de la banyera.

Per al tribunal, això indica que les parts van poder examinar l’habitatge amb algun sistema d’il·luminació i que, si realment hi havia danys importants, també haurien pogut quedar reflectits en aquell moment. A més, la justícia dona un pes especial al document signat en finalitzar el lloguer, ja que només mencionava aquell desperfecte concret i no la resta de danys reclamats posteriorment.

Pel que fa a la fiança del lloguer, l’Audiència aplica l’article 36 de la Llei d’Arrendaments Urbans, que permet al propietari retenir-la només si existeixen quantitats pendents o danys acreditats. Com que no es va provar que els desperfectes fossin responsabilitat directa de l’inquilí, la justícia conclou que el casero no tenia dret a quedar-se els 850 euros.

Finalment, el propietari haurà de retornar la fiança completa de 850 euros i no podrà cobrar els 5.130,56 euros que reclamava pels suposats danys a l’habitatge. La sentència reforça la idea que el desgast habitual en un pis de lloguer no pot convertir-se automàticament en una indemnització a càrrec de l’inquilí.