Acomiaden una treballadora d'Ikea per publicar a Facebook vídeos en què titlla l'empresa de “merda” i els seus caps de “gilipolles”

“Merda”, “gilipolles”, “retardats mentals” o “explotadors”. Aquestes expressions són les que va difondre a través del seu compte de Facebook una treballadora d'Ikea, fent referència a l'empresa i als seus caps, i que li van valer l'acomiadament.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) dona ara la raó a la multinacional sueca després que recorregués una sentència en primera instància que va estimar la demanda de la treballadora per acomiadament amb vulneració del dret fonamental a la llibertat d'expressió i va ordenar anul·lar l'acomiadament i pagar-li 15.000 euros d'indemnització.

La sentència, que recull EFE, indica que el contingut dels vídeos publicats i les expressions emprades "en el context en què es produeixen", sí que "evidencien uns incompliments laborals que justifiquen l'acomiadament", en difondre "expressions ultratjants o ofensives que resulten impertinents".

Sostenen que aquesta conducta suposa "incompliment greu i culpable de les seves obligacions" com a empleada, i l'acomiadament va ser totalment ponderat perquè la seva actitud no es justifica en la llibertat d'expressió, que —recorda— "no és absoluta i té límits en el respecte a la dignitat i l'honor d'altres persones".

Els fets

Tal com recull la sentència, l'empleada va treballar a Ikea des del 1996 fins que va ser acomiadada el juny del 2024 després de la publicació de diversos vídeos a Facebook en què criticava que li toqués treballar en cap de setmana, fent afirmacions com "explotació total, però una de les millors empreses d'Espanya per treballar", i incidint que els caps són "explotadors" i l'empresa és "terra hostil".

"Com he de recomanar la merda, la merda no es recomana?", deia sobre les enquestes de satisfacció en un altre vídeo, mentre que en altres publicacions afirmava que els treballadors són "esclaus". També insultava companys i caps amb frases com "retardats mentals" o "gilipolles".

Per tot això, els jutges del TSJM consideren que, encara que no gravés els vídeos al seu lloc i horari de treball, en aquests es referia a la seva situació laboral i feia servir "expressions ultratjants o ofensives que resulten impertinents i innecessàries per al fi pretès".

Així, "posava en dubte la probitat, l'ètica o el prestigi de l'empresa, fent denúncia pública fins i tot als clients perquè tinguin en compte que quan hi vagin un diumenge als treballadors no se'ls paga, anomenant 'terra hostil' o 'merda' la seva empresa", sobre la qual afegeix que "manté esclaus al seu servei".

Per als magistrats sí que hi ha "intenció destacada de difamar l'empresa o els companys", i aquesta intenció "injuriosa" no està emparada pel dret a la llibertat d'expressió, de manera que revoquen la sentència originària.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal Suprem.