Condemnada a 20 anys per un crim de 118 punyalades: “Va voler presentar el meu fill com un maltractador”

El judici contra Arletys Castillo, una dona que va assassinar el seu xicot a Sant Adrià de Besòs el novembre del 2023, no arribarà a celebrar-se. Arletys ha acceptat una condemna de 20 anys i ha reconegut que el va lligar a una cadira i el va apunyalar més de cent vegades. La sentència acordada per conformitat de totes les parts també permet aclarir una qüestió fonamental per a la família de la víctima, Gerard Guerra. "És fals que el meu fill els hagués de fer mal a ella o a la seva filla", diuen els pares de la víctima, que no només van perdre el seu fill, sinó que també han hagut de suportar que durant un any i mig l’assassina afirmés que l’havia matat perquè Gerard era una mala persona.

"La vam acceptar com una més de la nostra família. I ens va enganyar. L’assassina del meu fill no ha deixat de mentir ni després de matar-lo", explica a El Periódico, diari del mateix grup editorial que EMPORDÀ, la mare de Gerard, que parla per primera vegada perquè vol que es conegui la veritat.

Els fets

La sentència considera provat que el 16 de novembre del 2023, cap a les 13.00 hores, Arletys va convèncer el seu xicot Gerard per dur a terme un joc sexual al seu domicili, situat al carrer del Bogatell de Sant Adrià de Besòs. Amb aquesta excusa, Arletys va persuadir Gerard perquè s’assegués en una cadira i es deixés lligar les mans a l’esquena. Quan l’home es trobava indefens, Arletys li va clavar 118 punyalades. La condemna subratlla que Arletys va "incrementar" el patiment de Gerard "de manera totalment gratuïta i innecessària per causar-li la mort". Per aquests fets, tipificats com un delicte d’assassinat amb els agreujants d’alevosia i acarnissament, Arletys ha acceptat ara complir una pena de 20 anys de presó i ha demanat perdó a la família de Gerard. És la primera vegada que es disculpa per haver-lo matat.

Empresonada en presó preventiva des d’una setmana després de l’assassinat, Arletys havia mantingut durant més d’un any que el seu xicot Gerard era una amenaça per a ella i la seva filla de 4 anys. Fins i tot havia recaptat diversos milers d’euros a través d’una campanya de micromecenatge en què es presentava com una dona que havia actuat en legítima defensa. Aquesta estratègia, consistent a defensar-se calumniant la seva víctima, ha agreujat el dolor de la família de Gerard, que no només va perdre el seu ésser estimat, sinó que també va haver de suportar que, després de mort, se’n tacés greument l’honor.

Gairebé dos anys de festeig

Gerard va conèixer Arletys, una dona atractiva d’origen cubà i 7 anys més jove que ell, durant un curs per a la cura de persones amb un alt grau de dependència. Quan la formació va acabar, Gerard va començar a treballar atenent infants amb paràlisi cerebral i Arletys va aconseguir una feina en una residència geriàtrica. Segons la seva família, Gerard adorava els menors, als quals sovint anava a veure els dies festius.

Arletys es comportava amb Gerard d’una manera massa absorbent, subratllen els seus pares. "Era possessiva. Gerard tenia amics de la infantesa a Begur als quals gairebé no veia per culpa seva: a ell li agradava venir per aquí els caps de setmana però ella sempre el retenia buscant-li altres plans per Sant Adrià", recorda la seva mare.

Les mentides

Arletys assegurava que tenia molts diners que havia guanyat a la borsa. I li va prometre a Gerard que es comprarien una casa al municipi de Tona. Havien de signar el contracte de la casa el 17 de novembre del 2023. Però Arletys el va assassinar un dia abans.

Sobre els motius que tenia Arletys per acabar amb la vida de Gerard, la família de la víctima sospita que ell volia deixar-la i ella no ho acceptava. També intueixen que potser Gerard estava a punt de descobrir que Arletys no tenia tants diners ni podia comprar la casa de Tona. Els Mossos d’Esquadra no han pogut aclarir el mòbil d’un crim que Arletys, en un primer moment, va intentar endossar a dos suposats lladres marroquins.

La primera declaració falsa

Després de matar el seu xicot, Arletys va explicar als investigadors del grup d’homicidis que havien estat atacats per dos assaltants d’aspecte magribí, que van irrompre a la casa a punta de pistola i van acabar acoltellant Gerard i atacant-la també a ella, que presentava un greu tall a la femoral.

Els investigadors van comprovar que tot era fals: ningú no havia entrat ni sortit d’aquell pis. La ferida de la cama se l’havia infligida la mateixa Arletys. També havia estat ella qui havia lligat Gerard. Els investigadors, d’entrada, van deixar que Arletys es pensés que els havia enganyat. I la dona fins i tot va intentar anar a l’enterrament de Gerard amb els pares de l’home que acabava d’assassinar. Els policies catalans li ho van impedir seguint-li el joc: li van fer veure que els suposats marroquins podrien anar-la a buscar al funeral.

La segona declaració falsa

Arletys va ser formalment detinguda una setmana després del crim. En veure’s descoberta, es va oblidar dels assaltants marroquins i va començar a elaborar el relat de la legítima defensa, presentant Gerard, que no havia fet més que cuidar-la a ella i la seva filla segons els pares d’ell, com un maltractador.

La sentència que ara ha acceptat Arletys no recull cap d’aquestes calúmnies. "Necessitem que se sàpiga la veritat, que el nostre fill era una bona persona", demana la seva família.

Subscriu-te per seguir llegint