Com s'ha resolt un crim 700 anys després de ser comès?

Londres, any 1337. Prop de la catedral de Sant Pau, al cor de la ciutat, el bullici omple els carrers. Però de sobte, un soroll sec trenca el ritme: un capellà anomenat John Forde cau a terra, inert, degollat, deixant un gran bassal de sang. La seva mort sacseja el país. Tot i haver passat a plena llum del dia, ningú sap qui el va matar ni per què. Gairebé 700 anys més tard, un criminòleg de la Universitat de Cambridge ha resolt aquest crim analitzant manuscrits medievals oblidats en arxius eclesiàstics i judicials. "Aquesta és una història d’amors prohibits, extorsions i venjança", explica Manuel Eisner, director del projecte Medieval Murder Maps, que recopila assassinats a l’Anglaterra del segle XIV.

Segons les investigacions, l’assassinat va ser orquestrat per una aristòcrata londinenca condemnada a anys de penitència humiliant després de descobrir-se que portava temps trencant els seus vots de castedat i mantenint relacions amb cavallers, homes casats i fins i tot clergues. Els registres apunten que es tractava d’Ela Fitzpayne, dama de l’alta noblesa, que va ser condemnada a caminar descalça cada tardor durant set anys per la llarga nau de la catedral de Salisbury amb una espelma de cera de gairebé dos quilos. Però ella, "guiada pel diable" i "un esperit d’orgull", va preferir exiliar-se i planejar la seva venjança contra un dels seus antics amants: el mateix John Forde.

Una traïció inesperada

Per què Ela Fitzpayne es va voler venjar, precisament, de John Forde? Què va passar perquè l’amor es convertís en set de sang? Com va aconseguir matar-lo sense que ningú sospités d’ella? Els primers registres daten del 1321, quan consta que una nit el capellà, Ela i el seu marit, el cavaller Robert Fitzpayne, van assaltar un priorat benedictí: van trencar portes, talar arbres i robar 18 bous, 30 porcs i més de 200 ovelles. Potser, com que el priorat pertanyia a una abadia francesa, van disfressar el saqueig d’acte patriòtic aprofitant les tensions amb França.

Després d’aquest fet, Ela i Forde van iniciar un romanç extramatrimonial. La relació va durar fins que, per raons desconegudes, hi va haver una traïció. L’Església va començar a sospitar d’Ela i va obrir una investigació. Contra tot pronòstic, sembla que Forde va ser el primer a delatar-la, potser per salvar la seva ànima o protegir la seva carrera. En qualsevol cas, tot apunta que ell va informar l’arquebisbe de Canterbury, traint així la seva amant.

"Ela Fitzpayne va ser humiliada públicament per un amant que va sortir impune. I això, en qualsevol època, és una recepta per al desastre", afirma Eisner a la revista Criminal Law Forum, on relata les seves conclusions sobre el cas.

Un assassinat a plena llum del dia

No va ser Ela qui el va matar directament, però un cop assabentada de la traïció, va orquestrar l’execució. Va escollir un carrer ple de gent i va confiar la tasca a homes del seu cercle més proper. Segons un jurat format per 33 homes —un dels més grans de l’època—, l’assassinat va tenir lloc quan Forde passejava per Cheapside amb un altre capellà, Hasculph Neville. Llavors, quatre homes el van atacar: Hugh Lovell, germà d’Ela, li va tallar el coll amb una daga de 30 cm; altres dos, antics servents dels Fitzpayne, el van apunyalar al ventre. Va morir a l’instant. Tot i estar envoltat de testimonis, "ningú va veure res", un símptoma del poder aristocràtic que dominava la societat londinenca del moment.

Gràcies a l’anàlisi de documents judicials, cartes eclesiàstiques i actes del jurat, l’equip d’Eisner ha pogut reconstruir amb precisió la trama d’aquest crim. El projecte Medieval Murder Maps, que situa assassinats medievals en mapes antics de ciutats com Londres, Oxford i York, ha permès desvetllar la veritable història de la mort de John Forde, el poder d’Ela Fitzpayne i la complexa relació entre el sacerdot i l’aristòcrata.

Segons Eisner, tot i que només un dels assassins va ser jutjat, la reconstrucció dels fets revela una novel·la negra medieval real, amagada durant set segles.