Absolt d'atropellar i matar un camioner: "Pensava que era un porc senglar"

Es va investigar des del principi com un atropellament en circumstàncies estranyes. Antonio, un camioner salmantí de 54 anys, circulava per l'N-6 quan va sortir de la carretera i va xocar contra les baranes, al quilòmetre 53, a l'altura de la localitat madrilenya de Guadarrama, a les 22:39 hores del 2 de juliol del 2021. L'home va perdre el coneixement durant uns minuts. Poc després, després de baixar del seu vehicle i deambular uns metres de manera erràtica per la carretera, va morir atropellat per un altre camioner, que va marxar del lloc del sinistre sense socórrer-lo.

Quatre anys després, el jutjat penal número 25 de Madrid acaba d'absoldre'l després de concloure que "l'accident hagués estat inevitable encara circulant a una velocitat molt per sota de la permesa en aquest tram". La jutgessa afirma a més que l'investigat no s'ha aturat perquè "desconeixia que el que havia atropellat era un ésser humà" i "creia que es tractava d'un porc senglar o un altre animal", segons la sentència a què ha accedit el canal d'investigació i successos de Prensa Ibérica.

Restes de sang al vidre

"Era de nit, no vaig veure res a la carretera. De sobte, vam escoltar un estrèpit, un cop fort, i ens vam quedar desconcertats, com si hagués caigut alguna cosa de dalt, dels cingles que hi ha sobre la carretera, vam pensar que havíem xocat amb un animal. El tauler del camió tenia molts llums encesos, així que vam agafar la següent sortida i vam parar. Vaig trucar al meu cap immediatament, que va avisar l'assegurança, i li vaig explicar que havíem tingut un accident amb un animal", va declarar davant del jutge el conductor investigat per l'atropellament, un transportista de Ciudad Real que viatjava amb el seu company de feina aquella nit quan el camió va impactar contra l'Antonio.

"Quan vam veure els danys al camió, el capó enfonsat, el vidre trencat i restes de sang, ens vam reafirmar que el que havíem atropellat era un animal, per això no se'ns va acudir trucar a la Guàrdia Civil", va afegir.

Un taller

Els agents de Trànsit que van investigar el succés van haver de repassar les càmeres de seguretat de la zona i visitar diversos tallers per localitzar i identificar el responsable de l'atropellament d'Antonio. L'amo d'un d'aquests tallers va ser qui va donar la veu d'alarma i va avisar els investigadors, l'endemà de l'atropellament, que havia rebut l'encàrrec de reparar un camió de la mateixa marca i característiques que el que la Benemèrita estava buscant, i que encara tenia restes de sang al parabrisa.

Després d'identificar el conductor que va atropellar l'Antonio i el copilot que viatjava amb ell, els investigadors no en van creure la versió. Al seu atestat recullen que "és impossible confondre un senglar amb un ésser humà" i tots dos van anar a judici, investigats per un delicte d'abandonament fortuït del lloc de l'accident. Però les proves aportades per la defensa dels dos investigats, exercida per l'advocat Rodrigo López del Cerro, han aconseguit que la jutgessa creï els seus arguments i els declari innocents.

No va voler ser socorregut

Ha calgut quatre anys i una extensa investigació per descobrir les veritables circumstàncies en què va morir l'Antonio aquella nit. El sumari del cas inclou la declaració de diversos conductors que van intentar auxiliar l'home després que aquest se sortís de la carretera i xoqués amb el seu camió contra les baranes. El que van explicar va fer un gir al cas. "Vaig veure el camió travessant la barrera lateral de la carretera, així que em vaig parar, vaig baixar del meu cotxe i em vaig apropar a la cabina del camió. Llavors vaig veure el conductor ficat sota la guantera amb el cap recolzat a la porta. Vaig començar a copejar el vidre amb el palmell de la mà per despertar el conductor, que va començar a fer-ho. De sobte, després de tocar-se el cap i parlar pel telèfon mòbil, va baixar del camió i va començar a caminar", va descriure un dels testimonis.

"Vaig intentar retenir-lo agafant-lo de la samarreta, però em va enviar a la merda i va continuar caminant, va començar a travessar la carretera, portava roba fosca i anava sense armilla (reflectant) i gairebé l'atropella un vehicle que li va advertir. Però el camioner no va reaccionar i va seguir caminant carretera amunt pel carril". Fins a quatre persones van declarar que, just abans de ser atropellat, Antonio "es va escapolir dels que van intentar ajudar-lo" després del seu accident de trànsit i, per a sorpresa de tots, va anar caminant per la carretera "com si estigués borratxo o commocionat".

Es va acomiadar de la família

Dos mesos després de la mort d'Antonio, un guàrdia civil destinat a la Comandància d'Àlaba va comunicar als seus companys del Destacament de Trànsit de Madrid que la nit de l'atropellament una amiga seva li va trucar "sanglotant i en actitud nerviosa" per explicar-li que el pare del seu veí, camioner de professió, havia trucat a la seva família dient que havia intentat llevar-se la vida col·lidint el seu camió i "traient-lo de la via" a la serra de Madrid. Com que no va aconseguir el seu propòsit, "va dir a la seva família que ho intentaria d'una altra manera, se'n va acomiadar dient que els volia molt i després va tallar la trucada i va apagar el telèfon". Era l'Antonio.

A la llum de totes aquestes dades, la jutgessa apunta a la seva sentència que "ja que aquella nit volia posar fi a la seva vida, no es pot descartar que el mort pogués llançar-se de manera intempestiva al camió" que finalment el va atropellar. Més encara quan "no hi ha evidències que el conductor investigat, que circulava a poc a poc, fes cap maniobra per esquivar la víctima, no apareixent vestigis d'aquesta maniobra a la calçada". Segons la magistrada, "resulta possible que el conductor no estigués plenament atent i, atès que els fets es van produir en instants, no pogués evitar la col·lisió i pogués confondre la víctima amb un objecte o animal".

En opinió de l'advocat del conductor absolt ara, aquesta sentència és "pionera", ja que "s'ha evitat que s'imputi un delicte d'homicidi per imprudència greu a una persona innocent, que hagués estat condemnat fins a quatre anys de presó". Una persona que, segons López del Cerro, "ho ha passat molt malament tot aquest temps, sabent-se innocent, però amb la càrrega del que ha passat. Després del que va passar, té por fins i tot de conduir de nit. La sentència absolutòria ha estat un alliberament tant per a ell com per a la seva família".