L'Alejandro va desaparèixer prop del mar: "Les seves coses fa hores que estan a la platja, però ell no hi és"

"És vostè familiar d'Alejandro? Truquem perquè dos vianants han trobat la seva motxilla, el seu telèfon, la cartera i la seva documentació a la platja de los Alemanes (Zahara de los Atunes, a Cadis)". Eren les tres de la matinada del 14 de juliol de 2020, quan l'Esther, germana de l'Alejandro, va despenjar el telèfon i a l'altre costat es va trobar amb la veu d'un agent de la Guàrdia Civil. "Estan totes les seves coses, però el seu germà no està".

Han passat gairebé tres anys des de llavors. No l'han tornat a veure. No hi ha pistes, indicis, que portin al seu parador. "La veritat", lamenta l'Esther, una de les seves germanes -en total són sis-, "tenim la mateixa informació des d'aquella trucada, va desaparèixer, no hi ha res més". Els dies posteriors es van succeir batudes terrestres, marítimes i aèries. Van participar voluntaris, drons, helicòpters, submarinistes i els GEAS de la Guàrdia Civil, "va ser un gran desplegament en el qual tothom es va bolcar, i ho agrairé sempre, però no hi ha rastre de l'Alejandro". No hi és.

Es diu Alejandro Martín Guijarro i va desaparèixer amb 41 anys. Madrileny, divertit i sociable; aventurer i actiu, "el més esportista dels sis germans". Li agrada la boxa, l'atletisme i l'apassiona el mar. Tècnic mecànic d'Airbus, la seva carrera va arrencar a Getafe, on va viure sempre, però els últims nou anys els va passar a Sevilla, va demanar anar allà.

La costa, el mar, van tenir part de culpa, "allà tenia més a prop Cadis per nedar, surfejar…". "No va sorprendre a ningú que les seves coses apareguessin a la platja. Quan tenia un parell de dies, marxava a la costa".

Tovallola i motxilla "abandonades"

"Les persones que van lliurar les seves pertinences", retrocedeix l'Esther, "van explicar que al migdia, exactament l'hora no la sé, van veure les coses del meu germà a la riba del mar Al vespre aquella parella seguia a la platja i, veient que aquella tovallola i aquella motxilla seguien allà, que semblaven abandonades, va decidir avisar a la Guàrdia Civil". Els agents, immediatament, van avisar a la seva família de Madrid.

"Era estrany", reviu. "Recordo que quan em van trucar, vaig avisar a la resta de germans, però a la meva mare no. Vaig pensar: potser està per aquí, ha marxat amb algú… Era de matinada, no la volia espantar". Van fer un pacte, no dir-li res de moment. "Però, no sé per què, em va donar un mal pressentiment i al final ho vaig explicar. El meu germà no és així, mai havia passat res d'aquest tipus. Així que hores després havíem quedat per esmorzar i li ho vaig dir." L'alarma va saltar de manera definitiva quan va rebre la trucada d'una companya del seu germà: "L'Alejandro no havia anat a treballar".

Van interposar la denúncia i es va activar el protocol de cerca, va participar Salvament Marítim "i van arribar submarinistes voluntaris, perquè clar, segons on s'han trobat les coses del meu germà, tot apunta que ell es va banyar al mar i que de l'aigua no va sortir…". No tot encaixa. La recerca continua i s'imposa el secret de sumari. La cerca no ha cessat encara.

No estava fent surf

A l'inici, els investigadors van posar el focus en el mar. Salvament Marítim va alertar dels corrents marítims de la zona. "Nosaltres som d'interior, no ho enteníem massa, però pel que sembla aquella platja, segons sembla, és una platja verge. Té molts corrents i pot confondre, no sembla agitada, sembla que està el mar en calma, però per sota no. És traïdora".

Van descartar que l'Alejandro estigués fent surf: "ens han dit que aquella platja no és de surf i, a més, la seva taula va aparèixer a la seva casa". Això va delimitar una mica el marge de cerca, "nedant no s'allunya tant de la riba com si fes surf". Van batre, a peu, també els voltants. "Van mirar al far, a les roques... i res, sense rastre d'ell".

Dos dies abans

Sense rastre, sense notícies, sense avanços, en paral·lel a les batudes, la Guàrdia Civil va interrogar el seu entorn. L'Esther ho va fer també. "En viure fora, potser hi havia alguna cosa que no sabíem. Vaig preguntar al seu entorn i van assegurar que no tenia problemes. Ningú destaca res, tant els de la feina com el seu grup d'amics. Tot estava bé".

Solter, aventurer i feliç. Van saber que l'Alejandro tenia uns dies lliures quan va desaparèixer. "Sabem que aprofitant aquell parell de dies que tenia va anar per Zahara, ho feia sempre que podia, no ens va estranyar". L'anàlisi del telèfon mòbil va permetre confirmar que l'Alejandro va sortir de la seva casa a Bormujos (Sevilla) un parell de dies abans. "Però, des que arriba fins que desapareix, aquells dos dies, on es va quedar?". Des que surt fins que diu la Guàrdia Civil tot es fon a negre. "No hem pogut saber si va dormir en un hostal, si va dormir amb algú… No hi ha registre ni ningú ens ha dit res. És rar, perquè dormir en el cotxe, no crec, de veritat, ell no era així".

Falten peces. Res encaixa. "Amb qui va estar? On va dormir?". La reconstrucció dels seus passos sembla impossible. "En haver secret de sumari, potser la Guàrdia Civil tingui més dades, nosaltres no... Si algú sap què va poder passar el dia que el meu germà va desaparèixer", prega, "que si us plau ho digui. Si té alguna petita informació seria important perquè nosaltres no sabem ni on va dormir".

"Tot indica que el meu germà es banya i no surt de l'aigua", es trenca l'Esther, "però... no sé". Des de fa gairebé tres anys ella, la seva mare, els seus germans, viuen per trobar-lo. "Em costa creure que ha passat ja tot aquest temps. Seguim endavant perquè no ens queda una altra opció". Viuen amb l'eterna pregunta: Què va passar?

S'aferra a la llei de la mar: "hauria d'haver sortit, perquè tot el que agafa el mar, aquest ho retorna... Ens diuen que són tres anys, que potser ja no queda res d'ell, no sé… no ha aparegut ni el vestit de bany".

L'Alejandro tindria avui 44 anys. Complexió atlètica, ulls marrons, 78 quilos, mesura 1,82 m. L'Esther, en nom de tots, agraeix cada minut dedicat a trobar-lo: "la cerca va ser molt àmplia, no puc queixar-me, però ha passat molt de temps i no vull que el cas del meu germà es quedi aquí, en l'oblit, sense resoldre". Intel·ligent, somrient, però tímid "encara que per les fotos no faci aquesta sensació". Inquiet, viatger i amb un gran cercle d'amics. "Necessitem que si algú sap alguna cosa, per mínima que sigui, ens ho expliqui, si us plau". Amant -molt- dels escacs. "El meu pare ens va comprar el tauler de petits tan sols per ell". Recorda cada partida... Les fitxes estan col·locades, el tauler llest, falta ell.