Mónica de la Llana va desaparèixer després de confessar-se a una amiga: "Visc amb un noi que no es porta bé amb mi"

"Ens veiem el dijous. T'explicaré el que m'està passant", li va dir a la seva amiga abans de penjar. Era 19 de juliol de 2022. En un parell de dies havien quedat per menjar, per posar-se al dia... alguna cosa no anava bé. El mateix dia, el del menjar, es passaria per casa d'un altre amic, amb el qual vivia a temporades, per recollir una mica de roba. No es va presentar. La Mónica, de 45 anys, tenia diversos plans més aquell dijous, a tots va faltar. No va anar a la feina que tenia aquell cap de setmana. Tampoc va trucar a la seva mare, a qui acabaven d'operar.

Cambrera eventual, amant de la música electrònica, la festa i la nit, ningú l'ha tornat a veure. "És duríssim", parla amb Cas Obert la María Jesús, la seva germana. "Pensàvem que serien uns dies, vam voler creure que estava per aquí. Però després d'analitzar-ho tot, els Mossos d'Esquadra ens han reconegut que pinta malament". Es diu Mónica de la Llana i des del 21 de juliol no ha tornat a casa seva a La Morera de Montsant, a Tarragona.

"Al principi no li vam donar importància", retrocedeix la María Jesús. La Mónica anava i venia. No tenia treball fix ni domicili propi. La falta de treball estable l'havia obligat a llogar el seu pis en propietat. "Vivia amb amics, uns altres dies a casa de la meva mare, a Valls...". Des de feia alguns mesos residia amb C., un home amb el qual portava uns mesos de relació. Allà, precisament, se li perd la pista, en aquesta zona és on el seu telèfon es va apagar.

Un telèfon que es desconnecta, res més. No hi ha indicis, pistes ni res que porti a la Mónica. La seva vida, improvisada, sense rutina, fa difícil seguir els seus passos. "No se sap amb certesa quan va desaparèixer", lamenta la seva germana. Ni on ni com. Segons s'ha pogut reconstruir, l'última persona que la veu és ell, la seva parella. El seu telèfon s'ha convertit en peça clau, per a la família i per a l'equip investigador.

Última connexió

"Alguna vegada ho feia, desconnectava, no et contestava... vaig pensar que seria una més, però van passar uns dies des de l'operació de la nostra mare, havíem tractat de parlar amb ella i ja no em semblava normal".

Anys enrere la Mónica i la María Jesús havien estat molt unides, però van optar per vides diferents i això les va desconnectar. "La Mónica vivia de manera independent; tot i que era façana, en realitat, necessitava a la seva família, als seus amics, no li agradava la solitud", lamenta la seva germana.

Amant de la festa, de la nit, "es movia en ambients de DJ. Li encantava la música electrònica, feia mescles en el seu ordinador, li agradava ballar...".

A finals de juliol, l'alerta es va encendre: "la meva mare, que anava tenir una operació important, li va escriure un missatge, va intentar trucar-la, però no donava senyal. Al principi, ho vam deixar passar", explica la seva germana. "Però un dia, estava amb una amiga esmorzant i vam decidir comprovar la data de l'última vegada que la meva germana s'havia connectat a WhatsApp". La María Jesús va anar directa al perfil de la seva germana: "l'última connexió era el 21 de juliol. Estàvem a principis d'agost... Em va donar una esgarrifança. Això era impossible", explica. "Mirem el seu Facebook i la seva última publicació era anterior". La María Jesús va recórrer a la resta de xarxes socials, estaven igual. Va ser quan la seva mare i ella van decidir denunciar davant els Mossos d'Esquadra.

"Mónica de la Llana. 45 anys, complexió prima. Cabells bruns i rapats pels costats. Ulls entre verds i marrons, cicatriu en el llavi". La família va intentar aportar elements clau en la seva descripció. "No sabem res. El que més ens preocupa és la seva última connexió. La Mónica és molt activa a les xarxes, es posava una flor al cap, la pujava; es posava qualsevol altra cosa, la pujava...". Portava més d'una setmana sense escriure.

"Maltractaments"

Els mossos van iniciar les seves perquisicions. "Van començar amb el típic...", descriu la María Jesús. "Van intentar obtenir informació d'amics, parella, del seu cercle". És quan van descobrir que la Mónica tenia xicot i que, a més, la seva relació no anava bé. També que havia quedat amb ell el mateix dia que desapareix i no va anar-hi. Abans de desaparèixer, li va dir a una amiga: "Ja t'explicaré el que m'està passant". Van esbrinar que el seu mòbil es va apagar a La Morera de Montsant.

"Segons els repetidors, l'última ubicació del mòbil se situa allà". Els repetidors indiquen, a més, que l'última trucada que va fer va ser a les 7.50 hores del 21 de juliol. Va ser al seu xicot, la trucada va durar tres minuts. "Ell ha dit que la va veure per última vegada al migdia, que la va portar a la parada de l'autobús, que anava a treballar", explicar.

"No encaixa... ella no treballava fins el cap de setmana". Sense càmeres, els mossos van prendre declaració al conductor, no recorda veure a ningú amb la descripció de la Mónica en aquesta parada, tampoc que pugés al seu autobús. En la seva agenda, el pla més immediat que la Mónica tenia era un menjar a Reus, a la qual no va acudir.

La María Jesús va intentar contactar amb els amics de la seva germana. "Jo de la seva vida privada no coneixia molt ja, no m'explicava gran cosa, però clar, als seus amics sí".

Aquests li van explicar que aquell cap de setmana ella treballava i que era estrany que hagués marxat havent de treballar. No tots coneixien la seva nova relació, "portaven sortint uns sis o vuit mesos... no gaire més", però els que ho sabien la defineixen com a tòxica, conflictiva. "Hi havia escenes de maltractaments. Cops... discutien. Ell la pegava, em consta, i crec que la meva germana a ell també".

Atac d'asma i ansietat

"Ens veiem i t'explicaré", les paraules amb les quals la Mónica es va acomiadar de la seva amiga l'última vegada que van parlar romanen en la ment de la María Jesús. Van poder rescatar alguns missatges enviats per la mateixa Mónica unes setmanes abans de desaparèixer: "Estic vivint amb un noi que no es porta bé amb mi. Tinc un atac d'ansietat i d'asma. Estic recollint tot per anar-me'n demà. Vaig venir a La Morera de Montsant per estar tranquil·la i em trobo amb un tiu que cal fer el que ell digui i em condiciona a no poder ser jo".

Ell, per ser l'última persona en veure-la, per la relació que descriuen, es va convertir en sospitós. "Nosaltres no el coneixem. No l'hem vist ni abans ni després. No ens ha trucat per veure si necessitem alguna cosa... És la seva parella i ha desaparegut fa set mesos, l'única cosa que podem dir és que ens sorprèn que no ens contacti, que no es preocupi". Els investigadors li han pres declaració en diverses ocasions: "Crec que hi ha contradiccions, però de moment no hi ha més".

"No pinta bé"

Sense notícies, sense rastre, sense pistes. L'alerta de la Mónica s'ha difós per les xarxes socials, televisió i mitjans de comunicació. Res, ningú, ha aportat res. "No hi ha res", lamenta la María Jesús. "Pensem que no és una desaparició voluntària. Com ens van dir els mossos, no pinta bé".

Sense moviments bancaris, la Mónica -asmàtica i amb cardiopatia- no ha retirat des de llavors la seva medicació. "Va ser el primer que van mirar, farmàcies i hospitals de tota Espanya. Ningú ha anat amb la targeta de la Mónica a buscar res".

Els investigadors se centren en les seves últimes converses, la seva ubicació, els seus contactes, gràcies al clonat del seu telèfon. "Estan fent tot el possible per trobar-la, ens consta". La seva família espera, pensa, intenta: "A la meva germana li han fet alguna cosa, intencionada o no, però a la meva germana l'han matat, l'han enterrat, l'han llançat a algun lloc...". Es conté, es recompon i demana ajuda: "Si algú sap alguna cosa, el mínim que sigui, ho agrairem en l'ànima, que contacti amb la policia, si us plau".

Germana, mare -té un fill de 22 anys-, filla i amiga. Tots coincideixen que el món de la nit la va canviar, "però continuava sent una nena molt bona". La primera a fer favors encara que li agradava discutir. La María Jesús recorda els moments compartits. Explica que la Mónica sempre va ser l'ullet dret del seu pare -ja mort, era Guàrdia Civil-. Anaven de compres, es maquillaven juntes... "Crec que tenia la falsa idea de no encaixar amb nosaltres, com si no la no la volguéssim...", lamenta la seva germana. "No és cert". Porten set mesos buscant, combatent l'ansietat: "el pitjor és no saber si la trobarem".