Agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil estan registrant aquest dilluns un garatge de Villacarrillo (Jaén) que, segons ha sabut Cas Obert, està relacionat amb la desaparició d'Ibrahima Diouf, un senegalès de 32 anys que treballava recollint olives quan el seu rastre es va perdre el 5 de gener de 2021.
Un amic del temporer va denunciar llavors que el jove havia desaparegut en estranyes circumstàncies després d'haver estat amb el patró que el tenia treballant en el seu olivar aquella temporada. Segons va explicar a la Guàrdia Civil, Ibrahima acabava d'anunciar als seus compatriotes que volia deixar el seu treball i anava a marxar amb el seu company a Cartaya (Huelva), on ja havia recol·lectat taronges en anys anteriors, però mai va agafar l'autobús ni va arribar a la seva nova destinació.
L'última persona que va estar amb ell abans que se li perdés la pista, a la casa que Ibrahima compartia a Villacarrillo amb altres jornalers, va ser el seu cap, Ginés Vicente, segons van explicar els companys del senegalès. Es tracta d'un empresari de 53 anys amb antecedents per explotar un altre jove africà que va desaparèixer el 2013 mentre treballava per al mateix patró i després de discutir amb ell per les seves condicions laborals. La seva família no ha tornat a saber d'ell.
Va discutir amb el patró
Ara, la Guàrdia Civil inspecciona el garatge de l'empresari a la recerca de proves i elements incriminatoris que puguin vincular-lo amb la desaparició d'Ibrahima. El jutjat d'instrucció 1 de Villacarrillo s'ha fet càrrec del cas, que es troba sota secret de sumari, segons confirmen fonts judicials. Al capdavant de la recerca s'ha posat la UCO, la mateixa unitat que ja va resoldre altres casos complexos de persones desaparegudes, com el de Diana Quer o el nen Gabriel Cruz.
Vuit anys abans que a Ibrahima se l'empassés la terra, Tidiany Coulibaly, un altre immigrant arribat de Mali per fer la temporada de l'oliva a la finca de Ginés Vicente, va desaparèixer del mateix habitatge que el senegalès. Aquell 17 de desembre de 2013, Coulibaly, de 22 anys, havia discutit amb l'empresari després de reclamar-li un salari digne per a ell i per a la seva quadrilla, igual que hauria fet Ibrahima abans de desaparèixer.
Segons donaria per provat l'Audiència de Jaén, el patró pagava a Coulibaly i als seus compatriotes entre 20 i 30 euros diaris, és a dir, molt per sota del salari mínim establert en 50,36 euros. A més, l'home, que descomptava del sou dels seus empleats el preu del material que trencaven durant la seva jornada laboral, tenia a diversos empleats en situació irregular i sense donar d'alta.
Unes orelleres amb el seu ADN
Després d'aquella discussió amb el patró, la família i els amics de Coulibaly no van tornar a saber d'ell i van denunciar la seva desaparició. La Guàrdia Civil va detenir a Ginés Vicente després de trobar unes orelleres del jornaler amb el seu ADN a 'La Moratilla', una finca d'oliveres d'unes quatre hectàrees que l'empresari gestionava als afores de la localitat de Villanueva del Arzobispo i on el temporer mai havia estat treballant.
El telèfon mòbil del patró el situava en aquell terreny el matí en què Coulibaly va desaparèixer. A més, Elton, el gos de la Guàrdia Civil que va participar en nombroses cerques de persones desaparegudes, com la de Diana Quer, va marcar restes biològiques en una olivera de la finca que es trobava a escassos metres del lloc on van trobar les orelleres del jove africà.
L'empresari es va asseure en la banqueta acusaT de desaparició forçosa, dos delictes continuats contra els drets dels treballadors, dos delictes contra l'Administració de Justícia, un delicte de desobediència a l'autoritat, un altre contra la salut pública (els agents van trobar 330 grams de marihuana en una de les seves propietats) i una falta per defraudació del fluid elèctric a la casa on allotjava als temporers.
Abans que se celebrés el judici, en el qual el fiscal va demanar per a Vicente 16 anys de presó, mentre que la família de Coulibaly va sol·licitar una condemna de 29 anys, l'empresari va tractar de coaccionar a dos testimonis perquè mentissin en la seva declaració davant la Guàrdia Civil. Els va demanar que diguessin que l'havien vist el dia que va desaparèixer el seu empleat, a l'hora en què precisament no tenia coartada. A canvi, segons la sentència de l'Audiència de Jaén, Vicente els va prometre perdonar-los un deute.
"Aquí el negre soc jo"
Deu dies abans que el tribunal dictés sentència, l'empresari acusat s'expressava així en declaracions a la revista Interviú: "Sé que em condemnaran, perquè jo ja he estat condemnat. M'han estigmatitzat, amb el matís del negret desmaiat que acusa l'empresari, a qui escoltaran? A la part més noble per dir-ho així".
L'home va afegir: "Aquests xavals m'inspiren compassió, però en el fons ningú els obliga a ser aquí i seran nòmades o com vulguin dir-los, però tenen diners, perquè no gasten i nosaltres els donem fins a la roba que porten. Hi ha gent dels nostres que ho està passant mal i són incapaços de demanar un quilo de cigrons, però aquesta gent es posa mil vegades a la cua per demanar". Finalment, l'empresari de Villacarrillo assegurava que la Guàrdia Civil havia anat pel "més pobre": "Aquí el negre soc jo".
Finalment, va ser condemnat a dos anys i mig de presó per "explotar" els seus treballadors. El tribunal va considerar acreditat que els "va enganyar i va abusar d'ells" aprofitant que es tractava d'"immigrants estrangers, alguns d'ells sense papers, i que no coneixien a penes el nostre idioma". L'Audiència de Jaén també va considerar culpable a Ginés Vicente d'un delicte d'obstrucció a la Justícia, però el va absoldre del delicte de segrest per falta de proves.
