Els investigadors de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos van començar a identificar els ara acusats dels atacs al macroprostíbul de la Jonquera del desembre del 2012 arran d'un recipient amb líquid inflamable utilitzat per cremar un dels vehicles implicats en la col·locació del cotxe amb explosius davant del Paradise. Segons han explicat al judici, van rastrejar la venda del lot del producte i, a través de càmeres de videovigilància, van poder vincular-hi tres dels processats. Després, amb l'estudi de telefonia i de vigilàncies i seguiments, van acabar de completar el que, sostenen els investigadors, era una organització criminal. El líder, un home que va morir en una explosió a Viladecans el 2017.

Tercera jornada del judici contra els set acusats de perpetrar els atacs amb explosius al macroprostíbul de la Jonquera el desembre del 2012. Aquest dimecres han declarat a la secció tercera de l'Audiència de Girona els investigadors de la Unitat Central de Tràfic d'Éssers Humans dels Mossos d'Esquadra que es van fer càrrec del cas. Una investigació que va culminar el novembre del 2013 amb l'anomenada operació Rockefeller, durant la qual van detenir els suposats autors dels fets.

Pràcticament un any d'investigació i mesos d'anàlisi de telefonia, de càmeres de videovigilància i de seguiments als sospitosos per recopilar indicis incriminatoris. L'aleshores cap de la unitat ha explicat que el primer indici que els va portar cap als ara investigats va ser una ampolla amb líquid inflamable localitzat a Capmany, al costat del vehicle presumptament implicat en la col·locació d'un cotxe amb explosius davant del Paradise el 23 de desembre.

Segons ha detallat, van rastrejar l'etiqueta per determinar on s'havia pogut vendre aquell lot. Així, van arribar fins a un comerç proper a Figueres i van poder identificar tres sospitosos. Un d'ells, seria el que els investigadors sostenen que era el líder de l'organització criminal, que va morir el desembre del 2017 a Viladecans (Baix Llobregat) quan va esclatar una bomba col·locada al seu cotxe. Els altres dos, són dos dels ara acusats.

Els investigadors també van analitzar els vehicles sospitosos d'haver participat en algun dels tres atacs del macroprostíbul, la trucada rebuda a la comissaria dels Mossos la nit de Cap d'Any en la que una veu distorsionada va reivindicar "els dos atacs terroristes anteriors" en nom d'un grup autoanomenat Orca666, va llançar una advertència contra l'amo del local i va alertar de la col·locació d'un altre artefacte i el correu electrònic amb amenaces dirigides a José Moreno. D'aquesta manera, exposen els Mossos, van acabar perfilant la configuració del que, sota el seu criteri, era l'organització criminal responsable dels atacs.

A més, també han exposat que arran de les vigilàncies van comprovar que tots els suposats integrants de l'entrament criminal tenien "molta relació" entre ells i que feien tasques de "contra vigilància" per evitar que els poguessin seguir. També han apuntat que, al llarg de mesos de seguiments, no van veure que cap d'ells tingués "cap activitat laboral remunerada reglada".

Els investigadors sospitaven que els integrants de la presumpta organització criminal van actuar com a "sicaris" a les ordres d'un "autor intel·lectual" però no ho van poder acreditar.

Les defenses dels acusats sostenen que no hi ha cap prova directa que vinculi els acusats amb els atacs i que l'únic que ha pogut demostrar la investigació és que tenien relació entre ells.

Després de la declaració dels investigadors i les pericials, demà serà el torn de la declaració dels acusats. El judici, que es fa pràcticament deu anys després dels fets, enfila la recta final.

Tres atacs

La fiscalia demana per als set acusats penes que van des dels 4 fins als 24 anys i mig de presó i multa de 7.200 euros per delictes d'organització criminal, tinença d'explosius, danys continuats, intent de danys, robatori amb força, falsedat documental, amenaces i furts continuats.

Segons l'acusació pública, el primer dels atacs va tenir lloc cap a les sis de la matinada del 12 de desembre quan van llançar dos artefactes explosius que contenien TNT contra el prostíbul: "En van llançar un a la zona de magatzem que va arribar a explotar, causant danys". En concret, la fiscalia apunta que va causar estralls valorats en 18.329,59 euros i els Mossos apunten que va deixar "un cràter" a terra d'entre 25 i 30 centímetres. El segon artefacte, llançat a uns cinc metres de la porta principal, no va arribar a explotar.

El segon atac va tenir lloc el 23 de desembre quan els assaltants van deixar un cotxes –sostret a Castelló d'Empúries- davant la porta del club, van avisar que a dins hi havia una bomba i van fugir a bord d'un altre cotxe. A dins del vehicle hi havia dues bombones de butà enfrontades i, al mig, un paquet amb càrrega explosiva de TNT i pentrita. Tampoc va arribar a explotar.

Cap a les deu de la nit del 31 de desembre, els Mossos d'Esquadra van rebre la trucada avisant de la col·locació d'una bomba a l'interior de l'establiment que explotaria a mitjanit. Va resultar ser una falsa alarma però l'avís va obligar a evacuar un miler de persones del Paradise i dels establiments del voltant.