Primer va ser víctima de La Manada, cinc joves sevillans que la van violar salvatgement en un portal de Pamplona durant els Sanfermines de 2016. Després, quan la noia de 18 anys tractava de recuperar-se de les agressions, va arribar una altra "manada virtual" d'homes que, des de l'anonimat de la xarxa, la van assenyalar, van qüestionar, van insultar i van revictimitzar durant mesos. Aquest dimecres, el jutjat penal número 1 de Barcelona enjudicia a un d'aquests individus, que ha de donar la cara i asseure's en el banc dels acusats.

Eric C.T.G, un veí d'uns 40 anys del barri barceloní de l'Horta-Guinardó, exmilitar i amb antecedents, s'enfronta a fins a tres anys de presó per publicar en un fòrum d'internet, usant la xarxa wifi de la seva veïna, una de les imatges fetes pels membres de La Manada durant l'agressió sexual a la jove madrilenya. En concret, va penjar un fotograma en el qual la noia apareix sent vexada per José Ángel Prenda.

Eric va acompanyar la seva publicació d'un comentari: "Falten collons, mariconazos". A més, el català va ser un dels primers d'aquesta gossada virtual que va difondre el nom i els cognoms de la noia, el seu DNI, data de naixement, lloc de residència i la universitat en la qual estudiava.

Va voler "burlar-se de la víctima"

La seva publicació, el 2 de maig de 2018, va provocar que més de cent mil usuaris d'un fòrum identifiquessin i localitzessin a la jove, que llavors tractava de recuperar-se de l'ocorregut mentre els seus agressors i una part de la societat posaven en dubte públicament el seu relat sobre les agressions sexuals que havia patit. L'acusat va voler "burlar-se" de la víctima i "crear-li inquietud moral", segons sosté el fiscal del cas, que demana per a ell dos anys i mig de presó per un delicte contra la integritat moral en concurs amb un altre de revelació de secrets.

Eric "va buscar danyar la integritat moral d'una víctima de violència sexual i al mateix temps desincentivar a la resta de dones perquè no denunciïn pública i judicialment les violències sexuals que puguin sofrir, impedint que reivindiquin els seus drets d'accés a la justícia", segons reflecteix en el seu escrit d'acusació l'advocada Teresa Hermida, que representa a la víctima i demana per a l'acusat una pena de tres anys de presó, la mateixa condemna que sol·licita l'acusació popular, exercida per l'Associació Dones Juristes.

Va haver de marxar d'Espanya

La difusió de les seves dades i dels fotogrames de la violació "van obligar la víctima a sotmetre's a tractament psicològic, a abandonar els seus estudis universitaris i fins i tot a marxar-se durant almenys tres mesos a viure a l'estranger", sosté l'advocada de la víctima en el seu escrit.

L'acusat va declarar com investigat davant el jutge durant la fase d'instrucció i va assegurar que "l'única cosa" que va fer va ser penjar en un fòrum una captura de pantalla que havia fet d'una altra pàgina web. Va argumentar que aquestes dades eren de "lliure accés" en xarxes socials i que fins i tot s'havien emès en un programa de televisió.

"Moralment reprovable"

En declaracions a El Periódico - del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ -, el seu advocat, Gorka Nart, que demana la lliure absolució del seu defensat, va qualificar "de mal gust, però sense rellevància penal" les publicacions del seu client: "No s'ha amagat, en la seva declaració va reconèixer els fets, és a dir, que va fer un talla i enganxa d'una publicació que ja existia en una altra pàgina web. Ell no és l'autor de la publicació original, es va limitar a difondre dades que ja havien estat publicats, així que els seus actes poden ser moralment reprovables potser, però res més".

És una versió molt diferent a la de les acusacions, que conclouen que Eric sabia que la imatge de l'agressió sexual formava part d'un procediment judicial, pel qual els cinc integrants de La Manada serien finalment condemnats a 15 anys de presó, però que llavors estava baix secret de sumari.

Victim blaming

L'Audiència de Navarra havia dictat un acte prohibint la seva divulgació "precisament per a preservar la intimitat i dignitat de la víctima", qui fins i tot havia "refusat durant la seva declaració en l'acte de judici oral visualitzar el seu contingut, donat el mal moral que entri altres i en particular aquesta fotografia li ha causat".

Amb la seva publicació, d'acord amb l'advocada de la jove madrilenya, l'acusat va provocar "l'escarn de la víctima, un fenomen conegut com victim blaming, o cosa que és el mateix, una forma de violència masclista", que a més, comès a través d'internet, "permet una major difusió a nivell mundial dels continguts publicats".