Feia temps, potser anys, que no gaudia així. Aquell diumenge, 2 de març, Ángeles Zurera va recórrer Córdoba, va anar de compres, va passejar, va somriure. Enrere quedava l'antiga Angelines, una dona marcada pel dolor. Enrere deixava una tortuosa relació de més de 20 anys plagada de mentides, infidelitats i violència. Caminava ferm, trepitjava fort.
"Quin bé m'ho he passat!", li va escriure la seva jove a la nit per SMS. A la 1.20 hores va rebre una trucada que ho va fondre tot en negre. Ángeles va desaparèixer. Les perquisicions policials van treure a la llum agressions, amenaces, assetjament i violència de gènere. Gairebé catorze anys després, segueixen sense trobar a Ángeles Zurera.
El seu exmarit calla; la seva família, el seu poble -la Plataforma Angelines Zurera- convertits en batalló de cerca, no descansa. Tampoc la Policia Judicial de la Guàrdia Civil. No han deixat de buscar-la. Treballen amb dues certeses: a Ángeles la van fer desaparèixer la matinada del 2 de març i l'ombra del crim masclista és la hipòtesi principal.
"Hi ha indicis suficients per a afirmar que Manuel Reina, ex marit d'Ángeles Zurera, ha participat en la seva desaparició"
L'exmarit, empresari de maquinària pesant (excavadores) i moviment d'àrids (fonamentacions, excavacions); ella, entregada a la família, a la casa, als nens: en van tenir dos. Es van conèixer quan Ángeles tenia 14 anys, van estar junts fins als seus 42.
Somreia, sempre estava bé. Callava, però ho sabia tot. Que no era feliç. Que el seu marit portava set anys amb una altra dona, prostituta, a la qual va conèixer en un club. Ella el tapava, el va tapar.
Addiccions, mentides, enganys. Quan els seus fills van complir 18 i 19 anys, ella va treure forces i va demanar la separació. El 27 de desembre de 2007 es va fer oficial, ell va marxar de casa. El 2 de març, Angelines va desaparèixer.
"La sentència de divorci la tinc jo, va arribar tres mesos després de desaparèixer". Antonio Zurera, el germà d'Angelines, es va enfrontar a l'horror a cop de sumari. "Arran de la desaparició em vaig assabentar de coses que no hauria imaginat mai".
"Hi ha indicis suficients per a afirmar que Manuel Reina, exmarit d'Ángeles Zurera, ha participat en la seva desaparició. Tots apunten a ell com a autor", Juan Vera, sergent de la Guàrdia Civil -ja retirat- que va formar part la recerca ho va signar i va afirmar. No ha titubejat mai. Ho va plasmar en les diligències policials, ho ha defensat durant anys en mitjans de comunicació. Les mateixes diligències narren els últims dies d'Ángeles Zurera: agressió i assetjament constant. La causa? Tornar a somriure. Estava coneixent a un home que la feia feliç.
Dotze dies abans: brutal agressió
"El 19 de febrer, l'exmarit truca a la meva germana perquè vagi a la nau on té els seus camions, màquines i històries", explica Antonio. "Li va dir que volia explicacions perquè tenia la factura del telèfon de la meva germana i va veure una sèrie de trucades". Angelines va dir que no tenia res a explicar-li.
Manuel, que perdia creia de la seva propietat, va començar a agredir-la. "Li va clavar un cop de puny en la cara. El cop li va produir un vessament en l'ull, li va desviar el septe nasal i li va crear un vessament a tota la cara". Conté el dolor, "la va llançar contra un moble i el braç el tenia... tot en cardenal".
Angelines, per no alarmar, ho va maquillar. "El seu fill la va portar al metge. Va dir que havia tingut un accident, que havia atropellat a un gos, que va donar un cop de volant...". La doctora no s'ho va creure. "No hi havia res al cotxe, i com havia donat un cop de volant i es feia un cop al nas i al braç, sense haver causat un accident?". Van saltar les alarmes, però ningú les va escoltar. "El problema és que no va saltar el protocol de Violència de Gènere. No sé per què, estava cantat, però no va saltar".
"He caigut per les escales", "però com t'has apanyat?". Antonio recorda cada segon d'aquella conversa. Ángeles davant d'ell, al seu costat Manuel. "Venia amb el cotxe darrere d'ella, va baixar i es va posar al costat. Recordo que estava fumant. Ella em va explicar això de l'escala. Ell estava al costat i ni es va immutar, ni es va immutar". Va ser l'última vegada que la va veure.
Una trucada de matinada
Va deixar les bosses amb la compra en una hamaca. Va contestar a l'SMS de la seva jove. Es va posar el pijama. S'intueix que, al llit -perquè estava desfeta al matí i amb les seves ulleres i el seu mòbil a la tauleta de nit- va respondre al telèfon per última vegada. Va sonar a la 1.20 de la matinada. Era Manuel Reina, el seu exmarit. Aquella matinada l'home estava a la seva nau d'Aguilar -encara que ja vivia a Montilla (a uns 20 quilòmetres)-.
"Pel que sigui, la va trucar a aquesta hora. Estava en un bar fent temps, tanca i li tiren el combinat en un got de plàstic", explica Antonio, que coneix gairebé de memòria els més de 5.000 folis que sumen els 14 anys de recerca. "Després s'en va anar a la seva nau, va trucar a la meva germana i van tenir una conversa de dos minuts i mig".
Quan li van preguntar a Manuel Reina pel contingut de la conversa, va dir que no va haver-hi cap. Que no van parlar, que era un joc que tenien els dos. Quan li van preguntar què feia a Aguilar de la Frontera aquella nit, va respondre que "assumptes de comptabilitat". Matinada, diumenge. Va grinyolar.
"La meva germana fins a aquest moment contestava al telèfon. Després de la trucada que fa ell, no sabem més", lamenta Antonio. "El que si sabem és que qui se la va emportar, se la va emportar sense ulleres, sense DNI, sense diners, sense roba, sense claus, sense res. Ningú marxa de casa seva així. Almenys et vesteixes, agafes les claus… o almenys les ulleres, la meva germana sense ulleres no podia veure-hi".
L'alarma va saltar l'endemà. Una neboda d'Angelines va anar a buscar a Antonio Zurera. "Estava amb ella en un taller d'ocupació i Angelines tenia les claus de la nau. No s'havia presentat i estaven tots esperant per entrar".
Va ser a casa seva, els seus fills dormien. "Com que no m'ha trucat la meva mare si jo havia d'anar a treballar? Comencem a indagar i a les dotze estàvem posant la denúncia en la caserna de la Guàrdia Civil".
Des del principi es va descartar la desaparició voluntària. Un agent li va dir a Antonio, "aquí el que cal preguntar-se és per què havia de marxar la teva germana si ara és quan estava bé", recorda Antonio.
Les perquisicions van dibuixar el setge de trucades que havia patit els últims dies. Va sortir un nom: Manuel Reina, "dotze dies d'assetjament constant fins que desapareix. De moltes trucades, d'anar darrere… Fins al dia 3", compte Antonio. "Jo em pregunto, si la trucava tant, si l'assetjava tant en els últims 12 dies… el dia 3 perquè no la va trucar?".
Manuel Reina, imputat per homicidi
Van començar les cerques, les batudes. Els pares de Angelines es van instal·lar a casa seva. Tres anys van romandre al seu saló. Per a Antonio, l'esperança de trobar-la amb vida es va difuminar molt aviat. "A la setmana jo sabia que l'estàvem buscant morta".
Manuel Reina no va ajudar mai. No va sumar. Mirava cada batuda des de les vidrieres del bar. "Que continuïn buscant, que segueixin", asseguren els veïns que deia quan els veia rastrejar.
Una trucada a la Guàrdia Civil va advertir que quatre dies després, de matinada, algú va veure passar l'excavadora de Manuel. Es va estrènyer el cèrcol. Els gossos de la Unitat de detectors de cadàvers, van marcar positiu en dos punts. Van confirmar la hipòtesi, a Angelines l'havien fet desaparèixer, però no hi havia punt exacte, "era com buscar una agulla en un paller".
300 pous, georadar i sonar lateral
Durant aquests catorze anys la recerca no ha cessat. Les cerques, tampoc. Han cavat rases, aixecat terres, rastrejat embornals, mirat pous -més de 300- i s'han examinat finques d'oliveres i vinyes. "No fa més d'un any que hem fet una cerca en tres llacunes. Hem utilitzat la mateixa maquinària que es va utilitzar a Tenerife amb les nenes Anna i Olivia, el sonar de barra lateral. Un dia després van venir els bussos de la Guàrdia Civil". No hi ha hagut respostes, però no hi ha cessament, "l'última reunió amb els investigadors la vam tenir la setmana passada, no pararem".
Manuel Reina va ser condemnat a sis mesos de presó per l'agressió a Angelines dotze dies abans que desaparegués. L'informe mèdic va jugar un paper important. Ell el va reconèixer, encara que el va minimitzar, el va titllar de "guantada" i va negar tenir alguna cosa a veure amb la desaparició. Les seves declaracions inconnexes, les seves mentides, fredor i un bon grapat d'indicis, que no proves, el van col·locar com imputat llavors -ara investigat- per l'article 138 del Codi Penal: homicidi, el de la seva exdona. Possible autor de la seva desaparició.
Ell nega i calla. Ella no hi és. Tenia 42 anys, energia, força i un gran somriure. Era mare, filla, germana. Un nou informe criminològic, encarregat per la família, reactiva l'energia. Hi ha tres nous punts on buscar. "Serà imminent". No hi ha descans fins que Angelines no pugui descansar.
