L’Audiència de Girona va jutjar ahir un administrador de finques acusat de quedar-se 25.000 euros de la comunitat de propietaris d’un bloc de Sant Pere Pescador. Les acusacions sostenen que el processat va «aprofitar-se» del càrrec que sustentava entre 2014 i 2016 per quedar-se 25.217,68 euros que legítimament pertanyien a la comunitat de propietaris i que s’utilitzaven per pagar despeses de l’edifici i obligacions amb tercers. Durant el judici a la secció tercera van declarar en primer torn el president de la comunitat durant aquelles dates, que va assegurar que el processat tenia un control «total» dels comptes de la comunitat de propietaris i que «ningú» sabia què es pagava perquè «mai» li va donar cap extracte bancari o justificant quan li va demanar.

Els veïns pagaven les quotes de la comunitat en mà a l’oficina de l’administrador. Va ser l’any 2015 quan tots els veïns van rebre cartes on se’ls reclamava 300 euros pel manteniment dels ascensors del bloc. Fou en aquest moment quan el president va demanar explicacions a l’administrador sobre l’estat dels comptes bancaris de la propietat, i va descobrir que no hi havia cap compte a nom de la comunitat, sinó que tot estava en nom de l’acusat en un compte privat. «El 2014 teníem uns 25.000 euros de saldo, i l’any següent ens vam quedar amb 300 euros», va explicar l’expresident de la comunitat. Alhora, l’Agència Catalana de l’Aigua els reclamava el cànon del pou comunitari de l’edifici dels últims anys, que no s’havia pagat. També hi havia un deute amb l’Agència Tributària per uns diners que el bloc cobrava per la instal·lació d’unes antenes de telefonia i que feia anys que no es tributaven. L’actual president va afirmar que quan va ser escollit l’any 2017 se li va encomanar investigar què havia passat amb els deutes de la comunitat, i va veure que hi havia factures de llum i dels ascensors que no s’havien pagat i que estaven a nom de l’acusat.

Per la seva banda, el processat va negar les acusacions i va indicar que la decisió de tenir els comptes de la comunitat en un compte a nom seu es va prendre conjuntament amb els propietaris. A més, va dir que ell no va tributar l’IVA de l’arrendament de les antenes perquè no entrava dins les seves funcions d’administrador. «Entenia que això ho havia de fer cada propietari», va indicar. En aquest sentit, va assegurar que els diners que reclamen les acusacions no se’ls va quedar ell, sinó que van ser destinats a pagar deutes de la comunitat després que Hisenda embargués el compte. El deute finalment va ser pagat pels propietaris. La defensa de l’acusat va aportar a la vista els deutes relatius a la comunitat de propietaris amb l’Agència Tributària per justificar la caiguda del saldo al compte. L’acusació particular va criticar que aquests documents arribaven «cinc anys després de no rebre cap explicació», i que no resolien el destí dels diners.

En tot cas, la defensa afirma que els fets no constitueixen cap conducta dolosa, i que la discussió sobre les funcions de l’administrador en tot cas és civil, i no penal. La fiscalia l’acusa d’un delicte continuat d’administració deslleial, i subsidiàriament d’un delicte continuat d’apropiació indeguda. Per tot plegat li demana quatre anys de presó i una multa de 30.000 euros. A més, de responsabilitat civil les dues acusacions li reclamen una indemnització dels 25.217,68 euros presumptament sostrets. L’acusació particular el fa responsable d’un delicte d’apropiació indeguda, i en aquest cas la pena de presó que demana és de dos anys i sis mesos. La defensa demana que se l’absolgui. El judici ha quedat vist per a sentència.