«Hem passat lleugers». Ha estat la sensació compartida pels alcaldes de Llançà, el Port de la Selva i la Selva de Mar i els seus habitants, després de patir, durant tres dies, la força d’un incendi forestal empès per la tramuntana. El balanç final, amb 415 hectàrees de vegetació calcinada, és lluny de les xifres més alarmants que tothom tenia al cap. I, el més important, el balanç del foc s’allunya molt de les 6.513 hectàrees que el 7 d’agost de l’any 2000 van arrasar el mateix indret. Afectant immobles residencials i agrícoles.

Les franges perimetrals han salvat les urbanitzacions | SANTI COLL

Bombers, voluntaris forestals i responsables tècnics i polítics han posat la seva mirada en la gran diferència entre els dos focs: les franges perimetrals d’autoprotecció al voltant de les urbanitzacions que recorren la falda de la muntanya entre el Cau del Llop de Llançà, on va començar l’incendi, i el Port de la Selva.

El foc ha deixat al descobert les antigues feixes de conreu | EDU MARTÍ

Ho té molt clar el cap operatiu dels Bombers, Ferran García quan reconeix que les franques perimetrals «han fet un topall espectacular. Són una assegurança, perquè el foc de cop i volta se’ns amorrava a les cases, i les franges han fet que patíssim poquíssim perquè hi arribés. Per això, demanem a la gent que viu en terres de vent i foc, que hi inverteixi».

Denise Zimmerman, una ciutadana belga de setanta anys que ja va viure el gran incendi del 2000, comparteix plenament aquesta opinió. «Aquell any vam patir moltíssim per la nostra casa, situada a la part alta de la muntanya, però aquesta vegada els Bombers han pogut treballar a la zona neta i sabíem que no permetrien que les flames arribessin als habitatges».

L’efecte 30-30-30

La clau d’aquest incendi pot haver estat, segons els Agents Rurals, la negligència d’una persona fumadora que va llançar la burilla a tocar la carretera, al seu pas pel Cau del Llop. Aleshores es donaven les condicions que tothom tem en aquesta època de l’any: vent amb una velocitat de trenta quilòmetres per hora o més, humitat ambiental per sota del trenta per cent i temperatures caniculars per sobre dels trenta graus. La tramuntanada ha durat sis dies. «Però aquesta vegada ha estat diferent de la situació de fa vint anys, ara no hem patit tant», explica Pere Cervera, veí de la Selva de Mar.

Quasi un centenar de dotacions terrestres, vingudes de molts parcs de Catalunya, hidroavions, helicòpters bombarders i de control han estat treballant en el lloc de l’incendi des de divendres. No ha faltat la polèmica per la negativa del govern espanyol a permetre la petició d’ajut als hidroavions dels Bombers francesos estacionats a Perpinyà. El centre de control i coordinació del sinistre ha estat ubicat al Parc de Bombers de Llançà i el seu camp de futbol ha servit d’heliport provisional per al repostatge i descans dels aparells.

Des del centre de control, s’ha gestionat un operatiu que ha rebut la visita del president de la Generalitat, Pere Aragonès; el vicepresident, Jordi Puigneró, i el conseller d’interior, Joan Ignasi Elena. Quatre bombers i un membre de les ADF van haver de ser atesos per ferides lleus, inhalació de fums i cops de calor. Tots estan bé.

«Les ventades ens han dificultat molt la feina, sobretot perquè s’anaven creant diversos fronts contra els quals havíem de lluitar», explica Ferran García. Així va ser com les flames que pujaven cap al coll del Perer van crear un segon front que va anar cap a la Vall de la Santa Creu i la Selva de Mar. Des de divendres, es van desallotjar els veïns de les urbanitzacions que voregen la carretera GI-612 i es van confinar els habitants dels dos nuclis esmentats. L’alcalde de la Selva de Mar, Joan Maria Roig, reconeix que «el pitjor moment va ser el de la nit de divendres a dissabte, quan vèiem acostar-se les flames». Aquest confinament, però, ha estat relatiu. La Rosa, una resident del poble, reconeix que «vam passar por, però aviat vam veure que el gran desplegament de Bombers i de la resta d’efectius d’emergència no deixarien baixar el foc cap al poble. Des de dissabte al migdia ens vam començar a moure d’anada i tornada al port pels camins que tots coneixem», diu.

L’alcalde de la Selva de Mar, Joan Maria Roig, reconeix que «el pitjor moment va ser el de la nit de divendres a dissabte, quan vèiem acostar-se les flames»

El monestir de Sant Pere de Rodes i el conjunt medieval de Santa Elena estaven en la línia de foc, però, finalment, no van patir danys. Des de dissabte, els efectius aeris van haver de treballar de valent per anar apagant i remullant aquesta zona de la vall, la més escarpada de la zona, i la que només es podia combatre des de l’aire. A la tarda, des de la platja del Pas del Port de la Selva, el matrimoni, format per Gerard Estarriol i Anna González, veia els vols d’anada i de tornada d’hidroavions i helicòpters mentre el contrallum del sol de ponent potenciava el núvol d’aigua de cada descàrrega: «Si no fos perquè estem davant d’un desastre natural, diríem que és un espectacle veure treballar els bombers», reconeixien.

El balanç final d’aquest foc estival ha estat de 415 hectàrees cremades, la gran majoria de vegetació del Parc Natural de Cap de Creus. El Port de la Selva ha estat el municipi més afectat (294 hectàrees) amb Llançà (75 ha) i la Selva de Mar (42 ha). L’alcaldessa llançanenca, Núria Escarpanter, com la resta d’alcaldes de la Mar d’Amunt, han entonat un expressiu «gràcies!».