El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolut un home acusat d'un delicte contra la salut pública pel qual la Fiscalia li demanava 2 anys de presó i 48.000 euros de multa. El cas jutjat es remunta al novembre de 2019 a Girona, quan un agent de la Guàrdia Urbana va enxampar l'acusat amb sis caixes que contenien 755 esqueixos de marihuana dins una furgoneta a la plaça de Salt de Girona. Amb ell hi havia un altre home, propietari d'un grow shop i que tenia el cotxe aparcat darrere la furgoneta per tal de recollir els esqueixos tal com l'acusat li havia demanat.
La Fiscalia el va acusar d'un delicte contra la salut pública, ja que considera que l'acusat pretenia vendre els esqueixos un cop les plantes fossin adultes. L'acusat, per contra, mantenia que les plantes eren per al seu autoconsum, i que del total d'esqueixos que tenia, només n'aprofitava una part, motiu pel qual el volum confiscat no es pot traduir en quilos de marihuana.
El quid de la qüestió era aquest: l'acusació pretenia demostrar que la substància comissada era susceptible de ser venuda i que no estava destinada a l'autoconsum. I la jutgessa ha conclòs que no: «La substància requisada no és apte per al consum, ja que són esqueixos que no tenen arrel pròpia i que s'han de sotmetre a un tractament». A més, la sentència subratlla que, de fet, no s'ha pogut aclarir del cert quina ha estat la quantitat sostreta, ja que durant la investigació es van pesar els esqueixos amb els testos i la terra inclosos. Segons l'advocat que ha dut el cas, Aitor Cuéllar, «la sentència ha acreditat que s'han pesat erròniament les plantes, ja que només s'haurien d'haver pesat els esqueixos sense la terra i el test», explica.
Una altra de les claus de l'absolució és el volum real de les substàncies decomissades. Durant la investigació es van pesar les caixes sense separar els esqueixos -que són petits i per tant tenen poc volum- dels testos. El càlcul resultant va ser de 16,2 quilos de la substància comissada. El ministeri fiscal es va acollir a aquesta dada, que de fet és la rellevant a efectes penals essent secundari el nombre de plantes existents, per construir l'acusació i demanar dos anys de presó per a l'acusat. Però aquest càlcul ha estat rebutjat per la jutgessa, ja que no s'ha pogut determinar quin és el pes real d'una planta que està en creixement. D'altra banda, es va recollir una mostra de la substància que no es considera «suficient» per ser considerada susceptible de ser destinada al mercat il·legal.
«La incertesa sobre la quantitat aprofitable un cop s'asseca la planta impedeix concloure que el que s'ha confiscat sigui una quantitat condemnatòria», subratlla la sentència.
Trafic o autoconsum?
Per últim, la jutgessa sosté que «no existeix cap indici que la substància confiscada estigui destinada al tràfic de drogues i no a l'autoconsum». De fet, un informe forense ha conclòs que el processat té una dependència al cànnabis, un extrem ja manifestat prèviament pel mateix acusat, qui va assegurar durant la causa que consumeix uns cinc cigarrets de marihuana de mitjana al dia.
El Suprem estableix com a consum diari de marihuana d'abús una quantitat d'entre 20 i 25 grams diaris, i de 300 grams en 10 dies. Amb tot, la quantitat útil d'una planta és el resultat d'un tractament previ de les plantes, on s'arriba a descartar entre el 40% i el 50% de cada planta.
«L'acusat no duia diners a sobre ni se l'investigava, i va acreditar que era consumidor de cànnabis, i aquest va ser l'únic indici que va quedar demostrat al judici», assenyala Cuéllar.
La sentència, però, encara no és ferma. Es pot recórrer a l'Audiència de Girona, tot i que la defensa considera que serà «difícil» que es pugui tombar pels dubtes sobre el pes real de la planta.
