Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Tornada al col·le

Niubó relleva el seu número 2 i expedientarà tres treballadors de la conselleria després del fiasco de PISA: «La responsabilitat està en el departament i així ho assumim»

El Govern aprovarà i anunciarà demà el relleu en la secretària general del Departament per afrontar «una nova etapa»

Hora de l’esbarjo en una escola catalana el curs passat.

Hora de l’esbarjo en una escola catalana el curs passat. / Jordi Otix

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Helena López

La consellera Esther Niubó ha iniciat aquest dilluns la roda de premsa de presentació de les mesures per al nou curs acadèmic amb un sincer: «No serà l’inici de curs que hauríem volgut i esperat». No ho serà per la vaga educativa convocada per al pròxim 8 de setembre i per la crisi de PISA, les diligències prèvies del qual ja han acabat. L’informe proposa incoar expedients disciplinaris a tres treballadors de la conselleria: dos per una falta greu i una tercera persona per una infracció lleu derivada d’«actes i omissions» que constitueixen distracció o negligència. «No minimitzem la gravetat del que ha passat. Hi va haver persones que no van estar a l’altura de la responsabilitat que tenien; les persones que tenien el deure de supervisar les proves no van estar a l’altura. «La responsabilitat està en el departament i així ho assumim» Per això faré un relleu a la Secretaria General del departament, amb l’objectiu d’afrontar la nova etapa», ha apuntat Niubó. La consellera ha afegit que el relleu de la seva número dos, Teresa Sambola, s’aprovarà i es farà públic demà dimarts al Consell Executiu.

Niubó ha detallat que l’encarregada de la informació reservada va emetre el seu informe proposant incoar expedients disciplinaris a tres persones: dos que podrien haver incorregut en un presumpte incompliment greu de les seves obligacions i deures com a funcionaris públics, i una tercera que podria haver incorregut, presumptament, «en una infracció lleu prevista en la llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per actes i omissions que constitueixen distracció o negligència en el compliment de les obligacions establertes per aquesta mateixa llei».

De les tres persones afectades pels expedients, dues són funcionàries i una és un alt càrrec.

¿Què va passar amb les proves?

El «problema» va afectar directament quins alumnes podien fer la prova i, per tant, la representativitat dels resultats. Catalunya va deixar fora de l’avaluació més del 23% dels estudiants seleccionats, una proporció que multiplica per més de quatre el màxim del 5% admès per l’OCDE. Dels 2.545 alumnes de 15 anys pertanyents als 51 centres de la mostra, 591 no van arribar a examinar-se: sis per una discapacitat física, 493 per necessitats de suport relacionades amb dificultats «cognitives, conductuals o emocionals» i 92 per un domini insuficient de la llengua. A la pràctica, l’exclusió va apartar de PISA una part substancial de l’alumnat amb més dificultats, precisament aquell que també forma part de la realitat quotidiana de les aules. El criteri xoca amb la lògica de l’avaluació internacional i, el més important, amb les seves normes. PISA pretén mesurar al conjunt de l’alumnat, no només als qui estan en millors condicions per respondre l’examen, per oferir una fotografia el més fidel possible del sistema educatiu. Una taxa d’exclusió d’aquesta magnitud no és, per tant, un simple desajust tècnic, sinó que invalida els resultats obtinguts, ja que no reflecteixen la realitat de les aules.

Segons ha explicat aquest dilluns la consellera, l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) va advertir «fins a set vegades» de l’error a la mostra a la conselleria l’abril del 2025, quan encara s’estaven realitzant les proves i hi havia «marge de maniobra», però aquesta informació, segons ha relatat Niubó, no va arribar ni als centres que les estaven realitzant ni a la seva taula.

1.100 docents més al sistema

Catalunya iniciarà el curs amb 1.830 noves dotacions de personal –entre les quals, 1.103 docents– i 500 aules d’acollida més per a l’alumnat nouvingut que necessita suport educatiu, fins a arribar a les 2.141 [no semblen pas gaires si es té en compte que les aules catalanes acullen, de mitjana, 9.000 alumnes nous cada mes].

Un reforç de recursos ja recollit en els acords del curs passat, amb el qual el Govern pretén millorar l’atenció a les aules i rebaixar la tensió amb els docents, amb la mirada posada a desactivar un conflicte que marca l’inici de curs: la vaga segueix convocada per al dia de la tornada a classe d’1,6 milions d’alumnes, i més de 1.300 centres públics es neguen a organitzar sortides i colònies com a mesura de pressió a la conselleria.

«Esforç majúscul»

«Per molt que alguns diguin, no ens trobem en el mateix punt que l’any passat. Comencem amb un acord amb tres dels cinc sindicats de la taula [CCOO, UGT i Aspepc] després d’un esforç majúscul de la conselleria», ha assenyalat Niubó, afegint que és el moment de demanar «confiança per revertir conjuntament aquesta situació». Per a aquest Govern hi ha una línia vermella molt clara, que és l’aprenentatge del nostre alumnat. «Hem de ser capaços de fer conviure el dret de vaga, el de mobilitat i el de l’educació», ha reiterat la consellera.

En l’apartat d’infraestructures, el Departament xifra en 257 milions d’euros la inversió prevista –un nivell que, ha remarcat Niubó, no s’arribava des del primer Tripartit, el 2008–, i anuncia la posada en marxa de set nous edificis, a més de la instal·lació de sistemes de climatització i ventilació en un grapat [gairebé 400, ha detallat] d’escoles i instituts.

Tracking Pixel Contents