Un paleta revela quin hauria de ser el sou real dels professionals de la construcció

Cristian Lara, paleta i empresari especialitzat en reformes amb molts anys d’experiència, identifica dos dels principals problemes que afecten actualment el sector de la construcció a Espanya: la dificultat per trobar treballadors qualificats i uns salaris que, segons afirma, no reflecteixen adequadament l’experiència i la responsabilitat exigides.

Cristian va començar a treballar de molt jove. Amb només 14 anys ja feia d’ajudant de lampista a Badalona i, quan en tenia 16, era capaç de realitzar instal·lacions completes tant d’electricitat com de fontaneria.

També recorda el seu primer sou, que va ser de 75.000 pessetes. En aquell moment era conscient que cobrava molt menys que alguns amics seus que treballaven en fàbriques. Malgrat això, va preferir prioritzar l’aprenentatge i formar-se adequadament en l’ofici.

De treballador a empresari de reformes

Durant els anys següents, Cristian va passar per diferents feines i va treballar en grans empreses. El punt d’inflexió de la seva trajectòria professional va arribar quan va aconseguir crear la seva pròpia empresa de reformes integrals juntament amb la seva parella, Anabel.

Amb les noves responsabilitats empresarials, va topar amb una dificultat recurrent: trobar bons professionals per incorporar-los al seu equip. Finalment, va aconseguir contractar un paleta que complia les seves expectatives.

Actualment, aquest treballador cobra 1.800 euros nets al mes i, amb les hores extraordinàries i altres complements, pot arribar als 2.400 euros mensuals. Tot i això, Cristian considera que un professional qualificat amb aquestes característiques hauria de percebre un salari força superior.

«Un professional que col·loqui bé les rajoles, a qui puguis explicar la feina i la deixi acabada, crec que hauria d’estar cobrant 2.800 euros al mes», afirma l’empresari sobre la remuneració que considera justa.

Poca diferència entre el sou d’un peó i el d’un oficial

Per a Cristian, el principal problema de les condicions laborals de la construcció no és únicament que els salaris siguin baixos. També denuncia que existeix molt poca diferència entre el que cobra un peó i el que percep un oficial qualificat.

Aquesta situació torna a posar sobre la taula el problema de la qualificació professional. Segons explica l’empresari, dels deu últims peons que va arribar a contractar només se’n va quedar un.

La selecció, assegura, no depèn exclusivament de les habilitats tècniques. La confiança, la responsabilitat, l’autonomia i la capacitat de complir els terminis també són requisits essencials per treballar en una empresa de reformes.

Un cercle difícil de trencar en la construcció

Cristian descriu un cercle complicat de trencar: cada vegada costa més trobar professionals qualificats de la construcció, però, al mateix temps, els salaris no recompensen prou les persones que es formen, acumulen experiència i poden treballar amb autonomia.

Segons la seva opinió, incrementar la diferència salarial entre els treballadors sense qualificació i els oficials experimentats podria formar part de la solució a la falta de mà d’obra especialitzada que pateix el sector.