Experts alerten: el 'gap year' abans de la universitat només és positiu si aporta aprenentatge i experiència

Acabar el Batxillerat i prendre’s un any abans d’entrar a la universitat és una tendència consolidada en molts països europeus i anglosaxons. Batejat com a gap year, el fenomen comença a treure el cap també a Espanya, on no hi ha dades oficials, sinó estimacions. L’empresa d’educació internacional Education First calcula que entre un 5% i un 10% dels joves participen en programes de gap year. Si es pren com a referència únicament els nois i noies de 17 anys –l’edat més habitual per iniciar aquesta pausa– estaríem parlant de més de 20.000 joves.

Els experts reconeixen que la seva traducció al castellà, any sabàtic, no defineix ben bé el fenomen. De fet, recorden que el gap year és positiu només si aporta experiències o aprenentatge al jove. En els països on està més assentat –Regne Unit, Noruega, Finlàndia i Austràlia– es considera un esforç educatiu o laboral i una oportunitat de desenvolupament personal. "Si només et dediques a pensar què faràs amb la teva vida, estem davant d’una oportunitat perduda", sentencia Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

A Espanya, aprovar el Batxillerat, presentar-se a la selectivitat i enllaçar immediatament amb la universitat o amb la FP superior suposa sovint un sprint en què molts estudiants arriben amb l’aigua al coll per la pressió acadèmica i, en ocasions, la familiar i social. "A Europa s’ho prenen amb més calma", assegura Joan Miquel Verd, catedràtic del departament de Sociologia de la UAB. L’expert destaca que aturar-se un any en termes acadèmics no significa perdre el temps, sinó aprofitar-lo per agafar perspectiva, no anar tan asfixiat i, sobretot, viure un altre tipus d’experiències.

"L’important és que l’aturada tingui estructura. És a dir, apuntar-se a un voluntariat, viatjar a altres països per millorar un idioma, obtenir el carnet de conduir o provar alguna feina per anar coneixent el mercat laboral", afegeix la professora de la UOC, que demana a les famílies tenir un paper actiu. "Si permets al teu fill tenir un any lliure no vol dir que l’estiguis sobreprotegint, però és important parlar amb ell perquè aquest parèntesi no respongui a falta de capacitat per prendre decisions, pors o incerteses".