Barcelona ‘expulsa’ del padró 4.230 persones en un any i mig al detectar presumptes fraus per falsedat documental

Els Ajuntaments donen de baixa cada any desenes de milers de persones dels seus padrons municipals. Per motius molt heterogenis: defuncions, canvis de residència, caducades. I és només una porció d’aquestes baixes la que atribueixen a fraus, bé per falsificació documental, bé per suplantacions d’identitat. A Catalunya, l’explosiu còctel entre l’envestida política de l’extrema dreta i les alarmes entorn de la immigració ha provocat que alguns consistoris posin el padró a l’ull de l’huracà. És el cas de Sant Cugat del Vallès, bastió català de Junts, que l’any passat va atribuir 324 baixes padronals a l’activitat delictiva d’una màfia. Dades obtingudes per El Periódico, del mateix grup editorial que l'Empordà, revelen ara que ajuntaments tan importants com el de Barcelona, especialment, o els de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet, en menor mesura, també procedeixen a ‘expulsar’ dels seus padrons a persones els registres de les quals connecten amb el frau.

L’últim any i mig, l ’Ajuntament de Barcelona ha ‘expulsat’ del seu padró 4.230 persones que es van donar d’alta «mitjançant l’exhibició de documentació presumptament fraudulenta vinculada a l’acreditació de la disponibilitat de la vivenda», descriu un informe municipal remès a aquest diari en una sol·licitud d’accés a informació pública. De totes aquestes baixes padronals, 3.145 corresponen a expedients generats el 2025 i 1.085 més a casos tramitats la primera meitat d’aquest 2026.

El consistori precisa que es tracta d’«expedients oberts, no de fraus confirmats», i que «representen menys del 0,2% del conjunt de residents de la ciutat», que a efectes de l’1 de gener del 2026 són 1,7 milions d’habitants. No obstant, fonts coneixedores dels racons del padró municipal a Catalunya apunten cap a la preocupació dels tècnics municipals de Barcelona sobre l’ auge d’irregularitats vinculades al padró barceloní, en un context en què les enormes dificultats per accedir a una vivenda digna són terreny fèrtil per a la proliferació de màfies orientades a fer negoci amb la ciutadania vulnerable. Aquest diari ja va explicar fa dos mesos que la Guàrdia Urbana investigava casos a Gràcia.

Les baixes per frau han de contextualitzar-se també entre el total de ‘desempadronaments’ que realitza l’ajuntament. El 2025, Barcelona va donar de baixa del padró municipal a un total de 162.643 persones. 68.825 d’elles van causar baixa per canvi de residència; 24.662 per caducitat ;14.563 per duplicitats; i 54.454 més per la coneguda com a ‘inclusió indeguda’. És aquesta última categoria, que funciona com a calaix de sastre, la que inclou els fraus, però també altres casuístiques singulars. Per exemple, peticions de baixa d’antics residents que ja no viuen en una direcció i que ara actualitzen les seves dades. O baixes per falta de confirmació de residència per part d’estranger. O per menors d’edat inscrits sols en un domicili. En qualsevol cas, les delicades baixes per inclusió indeguda s’han anat incrementant any rere any, passant de les 99.173 del 2020 a les 162.643 del 2025.

La col·laboració entre ajuntaments i Policia Nacional

A la documentació falsa la complementen com a irregularitat vinculada al padró municipal les suplantacions d’identitat. L ’Ajuntament de Barcelona ha procedit l’últim any i mig a deixar sense efecte 42 inscripcions registrals per ciutadania que ha denunciat suplantació d’identitat al ser donades d’alta en un domicili per terceres persones exhibint una delegació de tràmits que, declara, va ser falsificada.

Les irregularitats sobre el padró tenen tres possibles orígens: verificacions realitzades pel mateix ajuntament; comunicats dels cossos policials en el marc de les seves diligències d’investigació; o denúncies particulars presentades per afectats. El consistori combina actuacions pròpies de comprovació amb la seva «extreu col·laboració», assenyalen fonts municipals de Barcelona, ambla Unitat contra les Xarxes d’Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional, a la qual trasllada els indicis que puguin ser constitutius de frau perquè siguin investigats policialment.

Aquesta cooperació institucional, agreguen des de l’Ajuntament de Barcelona, «ha permès detectar i desarticular diverses pràctiques fraudulentes relacionades amb l’ús indegut de l’empadronament». I ho exemplifiquen amb un operatiu del setembre del 2025 que va permetre desmentir una xarxa que feia un ús fraudulent de l’empadronament i del registre de matrimonis per obtenir il·lícitament la residència legal a Espanya.

Les ‘expulsions’ del padró en altres municipis

Altres municipis catalans rellevants detallen també, tot i que a escala molt menor a la de Barcelona, haver donat de baixa últimament a persones als seus padrons municipals a conseqüència de detectar frau. És el cas de l ’Ajuntament de Sabadell, que precisa 66 baixes padronals aquest 2026 per «documentació presumptament fraudulenta» detectada l’any passat.

O de l ’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que registra 28 baixes «vinculades amb denúncies o investigacions policials i inspeccions» el 2025, una xifra que s’ha mantingut entorn de la vintena els últims anys a excepció de les 40 i 41 baixes consignades el 2021 i 2020, respectivament. O de l ’Ajuntament de Mollet del Vallès, que va identificar vuit contractes falsos el 2024.

Després hi ha altres consistoris que, malgrat no oferir indicadors estadístics, assumeixen l’existència d’activitat fraudulenta entorn dels seus padrons. Com l ’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat: «La casuística més habitual és la falsificació doumental o l’intent de suplantació d’identitat», acota el consistori en un informe. Consultades per aquest diari, fonts municipals de l’Hospitalet asseguren que l’objectiu municipal en aquesta matèria passa per «evitar el frau i garantir que totes les persones que viuen al municipi puguin disfrutar dels seus serveis públics i, al seu torn, contribueixin al seu manteniment». Aquestes mateixes fonts expliquen que els últims anys «s’han detectat intents de frau» i que l’administració local treballa per incrementar la seva capacitat inspectora per a aquest tipus de casos, molt especialment en la meitat nord del Samontà.