L'actriu Assumpta Serna carrega contra els ajuts a la dependència: «La meva mare va morir esperant»

L’actriu catalana Assumpta Serna ha aixecat la veu per una situació que afecta moltes famílies: les dificultats per accedir a ajuts i serveis per a les persones grans i dependents a Catalunya. En un vídeo publicat a les xarxes socials aquest divendres, Serna ha relatat el calvari personal que està vivint amb la seva mare, de 100 anys, i ha carregat durament contra el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.

«Com ja sabeu, estic acompanyant la meva mare de 100 anys en el dia a dia. No demanem gaire. El meu pare va ser prou previsor com per deixar un llegat de cura per a la meva mare, una cosa que molts no tenen la sort de disfrutar», explica Serna. Però, malgrat la seva favorable situació, assegura que el camí per aconseguir ajuda està sent «un infern incoherent i burocràtic», lamenta.

En el vídeo, l’actriu parla directament a càmera i denuncia que hi ha «gent catalana que ha treballat tota la vida i ara, quan més ho necessita, el sistema els tracta com una càrrega, sempre amb prioritat cap a altres franges d’edat», i sentencia: «el protocol del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya no és ni humà ni just».

Només 64 hores d’ajuda al mes

Un dels punts que més indignen Serna és l’ajuda a domicili que li han concedit per a la seva mare. Segons explica, havia sol·licitat el servei fa més d’un any i no va ser fins al mes de juliol passat quan va rebre la decebedora resolució: «Només 64 hores al mes d’ajuda a domicili per a algú que necessita ajuda les 24 hores del dia», denuncia.

Davant aquesta situació, l’actriu explica que s’ha vist obligada a contractar algú pels seus propis mitjans: «Si contractes un cuidador directament, amb un contracte legal, no hi ha cap prestació. Zero», denuncia. A més, lamenta que les empreses que donen aquests serveis treballen amb «uns cuidadors quetampoc tenen la titulació requerida».

Així mateix, la dona retreu la mala comunicació i lentitud del Departament, i parla d’«anys de retard només per revisar un grau de dependència».

«És com si diguessin: ‘¿Podeu parar de morir a l’agost?’»

Però el que ha acabat d’encendre Serna ha sigut la situació amb què s’ha trobat aquest mes d’ agost, que ella veu com «l’insult final»: «Ara, a mitjans d’agost, el servei està tancat. Ni correus electrònics, ni telèfon, res de res. És com si diguessin: ‘¿Podeu parar de morir a l’agost? Necessitem vacances’», diu amb ironia, i afegeix: «Fa més d’un segle que estan inventades les rotacions de personal quan hi ha vacances dins de les entitats».

Amb tot, Serna ha explicat que ja ha presentat una queixa formal davant el Consorci de Serveis Socials de Barcelona i vol que el seu cas serveixi per reunir altres de similars i unir forces. Per això demana a les persones que hagin passat per situacions semblants que li facin arribar els seus testimonis a través d’un formulari per recopilar els casos i traslladar-los a les institucions i exigir canvis.

«Això no és un problema dels altres. Això serà el nostre problema. Avui o demà, el teu o el meu. Junts encara podem canviar com Catalunya tracta les seves persones grans», conclou l’actriu en el seu vídeo.

«La meva mare va morir esperant»

La publicació ha tingut una notable repercussió en xarxes socials, amb milers de compartits, retuits i centenars de comentaris.

«La gent gran, que tants drets ha conquerit per a les generacions futures, és menyspreada pel Govern. Si no produeixes, el sistema t’abandona», manifesta un usuari.

Altres usuaris explica les seves pròpies experiències de primera mà:

«Ho vaig viure amb el meu pare durant cinc anys, fins que va morir fa uns mesos sense haver rebut cap assistència domiciliària. Vas en cercles demanant, reclamant, aquí i allà, fins que et canses», escriu un usuari.

Una altra dona explica un cas similar: «La meva mare va morir esperant l’enèsima revisió del grau de dependència. Segons ells estava molt bé amb 93 anys. Cor malalt i neuropatia posherpètica. Va caure i va morir al cap de poques hores».

Una altra usuària explica: «La nostra mare, amb grau 3 i un 80% de dependència, no rep cap tipus d’ajuda a domicili. Ja fa set anys que estem així. La meva mare té 96 anys i tenim dues cuidadores internes amb contracte».

Relacionat amb això, una altra persona també es queixa que la conseqüència d’això és que acaben contractant una assistència inadequada: «Han normalitzat que la gent contracti persones, sobretot llatinoamericanes, que no tenen formació, com a substitut dels ajuts dels serveis socials».

«Estem tota la vida pagant per uns serveis que no rebem»

La conversa a les xarxes també ha portat alguns usuaris a recordar dades sobre les llistes d’espera de la dependència. Es calcula que, entre el 2017 i el 2024 més de 103.000 persones van morir a Catalunya mentre esperaven ajuts a la dependència.

«Semblava que amb la llei de dependència s’arreglava una mica el desordre que portaven, però encara s’ha agreujat més», comenta una usuària al respecte, mentre una altra se suma mostrant la seva frustració: «Estem tota la vida pagant per uns serveis que no rebem».

Alguns usuaris també han carregat contra la política i han comparat les ajudes que es destinen a les persones grans amb les que reben altres col·lectius:

«Però això sí: hem d’acollir, donar diners i paguetes a gent de fora», es queixa un dels usuaris, que afegeix: «S’ha de començar a fer neteja. Tenim un grupet a la Generalitat que viu escalfant cadires i cobrant sense fer res». Un altre se suma a la denúncia i escriu: «Amb la seva frivolitat, corrupció i incompetència han abandonat els més febles del país, que han contribuït a sostenir Catalunya amb la seva feina durant tota la seva vida».