Nou anys dels atemptats
Les víctimes del 17A reclamen identificar i indemnitzar tots els afectats: "És trist que 136 persones encara no hagin sigut compensades"
L’homenatge es trasllada a la plaça de Sant Jaume en un acte, un any més, marcat per l’emoció, amb les víctimes com a protagonistes i manifestants que vinculen el CNI amb els atacs jihadistes

Acte d’homenatge a les víctimes en el novè aniversari dels atemptats del 17A / JORDI OTIX
Jordi Ribalaygue
Malgrat que passin els anys i l’oblit es vagi imposant, cada 17 d’agost un calfred torna a recórrer el centre de Barcelona. Aquest dilluns s’ha recordat una vegada més a les víctimes dels atemptats del 17-A, nou anys després dels atacs gihadistes a la Rambla i el passeig marítim de Cambrils, en els quals van morir 16 persones i almenys 352 van patir ferides físiques o danys psicològics, segons la sentència sobre el cas que l’Audiència Nacional va dictar el 2021.
L’acte ha transcorregut en recolliment i silenci, amb l’emoció a flor de pell, però en un escenari diferent de l’habitual. Aquesta vegada s’ha triat la plaça de Sant Jaume, entre les seus de la Generalitat i de l’ajuntament, a pocs metres del lloc on la furgoneta que va provocar l’atropellament massiu va quedar detinguda, al pla de l’Os, el punt fix de l’homenatge anual i que just es troba en obres per la reforma de la Rambla. Després del tribut, els representants de les víctimes han apressat a localitzar i reparar tots els afectats pels actes terroristes de l’estiu del 2017.
Una de cada tres víctimes reconegudes per la resolució de l’Audiència Nacional continua sense haver percebut la indemnització que el pronunciament judicial els empara reclamar al Ministeri de l’Interior, com ha informat EL PERIÓDICO. «Veure que encara queden 136 persones de la sentència que no han sigut rescabalades econòmicament és trist», ha opinat Robert Manrique, assessor en funcions de l’extinta Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) i membre del Centre d’Interpretació del Terrorisme de Barcelona.
«És trist perquè demostra que, òbviament, hi ha hagut una falta enorme d’interès per localitzar aquestes persones per part de les administracions, sobretot de l’administració central», ha assenyalat Manrique. Ha recalcat que el Ministeri de l’Interior «té l’obligació d’assessorar, assistir i ajudar les víctimes». «Si no les busca, òbviament no les podrà ajudar», ha retret.
125 perjudicats més
Manrique ha recalcat que, en els 68.000 folis del sumari sobre la investigació entorn del 17-A, figuren més possibles afectats que la sentència no recull. «Entenem que s’hauria d’afegir 125 víctimes més; per tant, no s’hauria de localitzar encara una de cada tres, sinó una de cada tres, sinó a una de cada dues víctimes», ha calculat el representant dels damnificats. Manrique ha recordat que les víctimes del 17-A són d’ una trentena de nacionalitats diferents. «És tremend l’abandonament en què molta gent està encara», ha jutjat.
D’altra banda, el Servei d’Atenció i Suport a les Persones Afectades pel Terrorisme (SASPAT) de la Generalitat es va crear fa vuit mesos. La unidad, que depèn del Departament d’Interior, busca la manera d’esquivar les limitacions que li imposa la llei de protecció de dades, que li impedeix ara emprendre un rastreig proactiu de les víctimes del 17-A que no consta que hagin contactat amb l’administració ni que hagin sigut reparades. Manrique ha comentat que els membres de la UAVAT –que van oferir recolzament psicològic i jurídic a desenes de perjudicats pels atemptats– estan en tracte amb el SASPAT per assessorar-lo.
«Quan el SASPAT comenci a funcionar, la primera tasca que s’haurà de fer serà la recerca de les víctimes que encara no s’han trobat i el seguiment de les víctimes que ja hem trobat», ha manifestat l’assessor. «Les víctimes que sí que han sigut indemnitzades van rebre les quantitats que va marcar la sentència del 2021, però és molt probable que, en aquests cinc anys que han transcorregut, puguin estar més greus, hi hagi hagut més operacions, més intervencions i més seqüeles a conseqüència dels atemptats», ha remarcat.
Durant l’acte, s’han manifestat en silenci un grup de persones, que portaven estelades independentistes i cartells que apuntaven a una suposada connivència entre el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) amb la cèl·lula terrorista, amb lemes com «Estat espanyol còmplice» o «Estat assassí». Quan l’homenatge ja feia uns minuts que havia acabat i mentre la plaça Sant Jaume s’anava buidant, alguns dels congregats d’aquest grup han increpat amb crits i improperis el diputat de Vox Joan Garriga.
- Maica García, la campiona olímpica que el Sabadell ha descartat després de ser mare: «És molt dolorós. Amb el meu embaràs, el meu contracte s’havia de prorrogar. La llei s’ha de complir»
- Canvi d’hora a Espanya: ja se sap quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- La princesa Elionor ja és a classe: així és el seu primer dia a la universitat pública Carles III
- Joan Miquel Oliver publica ‘La vida no són matemàtiques’: «Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent»
- Una sauna, un afartament de drogues i una cardiopatia: així explica el forense la mort a Eivissa de Flor Bollini, la ‘xamana dels empresaris’
- José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: 'Vaig firmar una escriptura amb el Papa en la seva visita a Barcelona
- Detingut a l'Escala un home per saltar-se tres vegades en dues setmanes l'ordre d'allunyament de la seva exparella