Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Maribel deixa Barcelona per crear una comunitat autosuficient en plena natura: «És bo compartir la vida amb altres persones»

La dona construeix un espai a Arbúcies allunyat de l’estil de vida convencional.

Vista de la comunitat Tierra Luz a Arbúcies (la Selva, Girona)

Vista de la comunitat Tierra Luz a Arbúcies (la Selva, Girona) / Arnau Serrado

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Andrea Valenzuela García

A Espanya hi ha prop d’un milió de finques que es troben abandonades i que tenen un potencial enorme per a diferents projectes de vida, com ara el de crear una comunitat autosuficient.

Fa més de 13 anys, una dona, Maribel González Torres, va decidir adquirir-ne una, una finca abandonada, per convertir-la en la seva llar, un espai on actualment viu de manera autosuficient gràcies a les plaques solars, els horts i les gallines.

«És bo compartir la teva vida amb altres persones»

González Torres va néixer a Barcelona, però es va traslladar a una finca d’Arbúcies (la Selva, Girona) disposada a compartir els seus dies amb altres persones, en una nova forma de connexió amb la natura i allunyada de l’estil de vida convencional. Un plantejament vital al qual el youtuber Arnau Serrado ha decidit donar visibilitat a través d’un vídeo publicat a la plataforma.

Aquesta filosofia de vida es basa en la comunitat, l’autosuficiència, la permacultura (un sistema de disseny agrícola que imita els patrons i les relacions dels ecosistemes naturals) i el contacte directe amb la terra.

El naixement d’aquesta finca comunitària ve motivat pel sentiment de Maribel que «no estem sols i que és bo compartir la teva vida amb altres persones».

Maribel González Torres a la comunitat Tierra Luz

Maribel González Torres a la comunitat Tierra Luz / Arnau Serrado

Tierra Luz

En arribar a Arbúcies, González Torres va crear una comunitat de criança compartida, però d’aquesta idea en va néixer una altra: el projecte actual de finca comunitària.

Tierra Luz és el nom de la comunitat que han creat, un projecte format per tres famílies inspirades a recuperar i cultivar una vida en harmonia amb la terra. La propietària de la finca ho defineix com «un grup de persones amb qui et reuneixes perquè vols compartir la teva vida, vols créixer amb ells».

El seu estil de vida comunitari parteix de reconèixer que «per tenir cura de la Terra, els uns dels altres i de nosaltres mateixos, cal cultivar una dimensió més àmplia de consciència que ens permeti percebre i actuar contemplant cada vegada més el nosaltres, en lloc d’enfocar-nos en les necessitats i els desitjos individuals», tal com ho defineixen a la seva pàgina web.

Comunitat autosuficient

Pel que fa a l’alimentació, tot el grup —aproximadament 15 persones que hi viuen tot l’any— és vegetarià. Cultiven els seus propis aliments en tres horts, obtenen ous de les seves gallines i, juntament amb les oliveres, ara tenen previst plantar més arbres fruiters.

Per poder sostenir econòmicament la finca, reben voluntaris diàriament que duen a terme múltiples activitats. A més, també hi ha diferents tipus d’estades per poder formar part del projecte encara que només sigui durant uns dies.

Les estades poden ser en forma d’acampades, allotjament en albergs o activitats en espais terapèutics.

Així mateix, també compten amb socis col·laboradors, cosa que González Torres defineix com «un intercanvi econòmic». És a dir, «es fan socis de l’associació i ajuden econòmicament», i amb la quota que paguen poden gaudir de les instal·lacions, de les estades o de les activitats segons l’aportació.

Per «connectar amb qui som de veritat»

En definitiva, Tierra Luz és «un grup de persones que és la teva família, però no de sang, és la família de l’esperit: persones que coneixes quan ja ets gran i tu decideixes amb qui vols viure», afirma González Torres.

La propietària de la finca continua: «Hem volgut generar un espai on nosaltres puguem ser. Moltes vegades, a les nostres famílies, a les nostres feines, als llocs on vivim... ens ha costat una mica connectar realment amb qui som de veritat». Aquest lloc, en canvi, és un espai «on l’ésser humà pugui créixer d’una manera respectuosa i, sobretot, pugui aprendre de nou amb la natura qui és».

Tracking Pixel Contents