Josep Masalles, el ‘caçador d’eclipsis’ d’Espanya i d’Europa: «Sempre tinc un pla A, B i C per si la meteorologia obliga a moure’s»

Josep Masalles Román (1956, Barcelona) fa 30 anys que recorre el món a la recerca dels llocs on la lluna s’interposa entre la Terra i el sol i, durant uns instants, crea «una atmosfera màgica gairebé inexplicable». En total, relata, al llarg de la seva vida ha pogut presenciar fins a 43 eclipsis solars a tot el món i, gràcies a això, s’ha convertit en l'espanyol que més fenòmens d’aquest tipus ha presenciat i el número 12 del rànquing mundial d’observadors d’eclipsis. «He vist eclipsis des de tots els racons del món però em fa especial il·lusió observar-ne un des de la meva terra», afirma Masalles, que ara presideix l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster), amb referència a l’eclipsi del 12 d’agost que podrà presenciar-se en tota la seva esplendor en part de Catalunya i de la península Ibèrica.

Vostè persegueix eclipsis des de tota la vida. ¿Recorda quin va ser el primer que va veure?

Va ser l’eclipsi parcial que hi va haver a Barcelona el juny del 1973. Jo era molt jove, mai havia presenciat una cosa així, i encara recordo com d’impactant va ser veure per primera vegada com el sol s’anava ocultant a poc a poc darrere de la lluna. Ni tan sols era un eclipsi total però l’escena em va impressionar molt. Aquesta va ser la primera vegada que vaig pensar que un eclipsi és, probablement, un dels fenòmens més espectaculars que poden observar-se al nostre planeta.

«Un eclipsi és, probablement, un dels fenòmens més espectaculars que poden observar-se al nostre planeta»

Darrere d’un eclipsi no només hi ha astronomia sinó també molta bellesa.

Exacte. Hi ha qui creu que un eclipsi consisteix només en el fenomen astronòmic de l’ocultació del disc solar. Però no. En un eclipsi poden apreciar-se coses tremendament boniques com les protuberàncies i la corona solar, l’anomenat ‘anell de diamant’ o les perles de Bailey, que són uns petits esclats de llum que es filtren entre les muntanyes de la lluna. En els instants en què el cel s’enfosqueix poden fins i tot veure’s planetes o estrelles que estaven ocultes. Tot això crea una atmosfera única i una bellesa sense comparació.

«En un eclipsi poden apreciar-se coses tremendament boniques com l’anomenat 'anell de diamant' o les perles de Bailey»

Ha presenciat aquest tipus de fenòmens tota la vida. ¿Ha canviat la seva manera de preparar i viure els eclipsis des que va començar fins ara?

L’emoció és exactament la mateixa que el primer dia. No he perdut ni l’interès ni la il·lusió. El que sí que ha canviat és l’experiència i el coneixement tècnic. Avui disposo de més mitjans com càmeres digitals, millors tècniques de fotografia i més recursos tècnics per disfrutar de l’espectacle. He après molt sobre com captar-los amb qualitat. L’observació per si mateixa és semblant, però la capacitat tècnica per documentar-los ha millorat considerablement.

«El primer que faig és estudiar la trajectòria de la franja de totalitat i busco una posició adequada, preferiblement a prop de la línia central, on la durada és més gran»

¿Com planifica una expedició per veure un eclipsi?

La planificació és fonamental i es basa en diversos factors. Primer, des d’un punt de vista astronòmic, estudio la trajectòria de la franja de totalitat i busco una posició adequada, preferiblement a prop de la línia central, on la durada és més gran. Segon, em fixo en la meteorologia. No es pot saber amb exactitud el temps que farà amb tanta antelació, però sí que es poden consultar estadístiques climatològiques per avaluar el percentatge de nuvolositat a cada zona. I tercer, treballo molt en la logística i en qüestions com accessibilitat, infraestructures, allotjament i pressupost.

Després de veure tants eclipsis, ¿n’hi ha algun que s’hagi convertit en el seu favorit?

Tots tenen alguna cosa especial. Cada eclipsi té la seva personalitat i la seva màgia. I això té a veure amb qüestions com la durada, les condicions de llum, la meteorologia i el context cultural. Al final el que recordes és el conjunt de l’experiència. A Líbia (2006) o l’Iran (1999) em va impressionar molt com la població viu aquests fenòmens. Igual que a Birmània (2010), Mongòlia (1997) o entre comunitats indígenes d’Amèrica del Nord (1991). De l’eclipsi de Panamà (1998), en canvi, recordo com d’espectacular que va ser veure un eclipsi híbrid anul·lar i com d’increïbles es veien les perles de Bailey.

«Tots tenen alguna cosa especial. Cada eclipsi té la seva personalitat i la seva màgia. I això té a veure amb qüestions com la durada, les condicions de llum, la meteorologia i el context cultural»

¿I algun que l’hagi decebut?

Tant com decebut, no. Però de vegades les condicions juguen en contra teu i no pots disfrutar-lo com esperaves. A Mongòlia (1997) em va nevar. A la Xina (2009) em va ploure. A l’Antàrtida (2021) tampoc vaig tenir gaire sort amb el temps. No vaig poder veure l’eclipsi amb els meus propis ulls però sí que recordo amb carinyo que vaig viure com es va enfosquir el cel, com va canviar l’ambient i la màgia que es va crear en l’aire.

El 12 d’agost Espanya viurà el seu primer eclipsi en més d’un segle. ¿Ja està preparat?

Ho estem preparant tant en l’aspecte personal com des de l’agrupació astronòmica de Barcelona, de la qual soc president. Tenim organitzades diverses activitats i punts d’observació. Quan l’eclipsi és pròxim, la preparació pot semblar menys urgent que quan has de viatjar a Austràlia, per exemple. Però tot i així és important planificar. Jo sempre tinc un pla A, B i C, per si la meteorologia obliga a desplaçar-se dins de la franja de totalitat.

«Jo sempre tinc un pla A, B i C, per si la meteorologia obliga a desplaçar-se dins de la franja de totalitat»

¿Quins consells donaria a qui ho veuran per primera vegada?

Primer, intentar arribar el dia anterior i marxar el posterior. El mateix dia hi pot haver col·lapses de trànsit tant a l’anada com a la tornada. Segon, tenir en compte la meteorologia. A Espanya la franja de totalitat travessarà des de Galícia, Astúries i Castella fins a Castelló, Tarragona i Mallorca. Astronòmicament pot ser millor un punt, però meteorològicament un altre pot oferir més garanties. Tercer, i molt important, la seguretat. Durant les fases parcials cal utilitzar ulleres homologades per a observació solar o filtres adequats. No serveixen radiografies, ulleres de sol normals ni pel·lícules velades. Però més enllà de tot això, el consell més important és disfrutar del moment. Si és la teva primera vegada veient un eclipsi, et recomanaria no obsessionar-te a fotografiar-lo. Millor mans a les butxaques i viure l’experiència.

«Si és la teva primera vegada vent un eclipsi, et recomanaria no obsessionar-te a fotografiar-lo. Millor mans a les butxaques i viure l’experiència»

Espanya viurà un trio d’eclipsis consecutius en els pròxims anys. ¿Quin l’il·lusiona més?

Tots tres són interessants. El primer, perquè és el primer visible en aquesta zona des de 1905, la qual cosa ja és històrica. El segon, el 2027, serà més llarg, al voltant de quatre minuts, i travessarà el sud de la Península, per zones com Tarifa, Cadis o Huelva. El 2028 hi haurà un eclipsi anul·lar, que és bonic, però segons la meva opinió no té l’espectacularitat d’un de total ja que no es veu la corona del sol ni es produeix la mateixa foscor. Però l’important és la suma de tots. En conjunt, tenir-ne dos de totals consecutius tan a prop en el temps és una cosa extraordinària. Després de més d’un segle sense un en aquesta regió, poder disfrutar d’alguns de seguits és un privilegi.