Jesús Robledo alerta sobre el futur de les pensions: “Amb les cotitzacions no n’hi haurà prou"

El futur de les pensions continua ocupant una part central del debat econòmic a Espanya. L’envelliment progressiu de la població, l’arribada de les generacions del baby boom a la jubilació i l’augment dels anys durant els quals es cobren les prestacions obliguen a buscar noves vies per reforçar els ingressos del sistema.

Jesús Robledo, president de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Castella-la Manxa (AJUCAM), va abordar aquesta qüestió durant una intervenció al programa laSexta Xplica. Segons va recollir laSexta, Robledo considera que les cotitzacions dels treballadors difícilment podran assumir per si soles l’augment de la despesa que es produirà durant les pròximes dècades.

Més enllà del conflicte entre generacions

El representant dels jubilats rebutja que la discussió es presenti com una pugna entre els treballadors joves i les persones que ja cobren una pensió. Robledo recorda que els pensionistes actuals han contribuït al sistema durant bona part de la seva vida laboral i tenen dret a rebre la prestació que els correspon.

Al seu entendre, assenyalar els jubilats com els responsables de les dificultats financeres de la Seguretat Social desvia l’atenció del veritable problema: trobar prou recursos per mantenir unes prestacions adequades en una societat amb més persones grans.

Robledo també va posar sobre la taula que les noves altes acostumen a tenir imports superiors als de moltes de les pensions que deixen de pagar-se. Això fa que el nombre de beneficiaris i la despesa total en pensions puguin créixer simultàniament.

Una població cada vegada més envellida

Les dades demogràfiques confirmen que el pes de la gent gran continuarà augmentant. Les projeccions publicades per l’Institut Nacional d’Estadística el juny del 2026 situen les persones de 65 anys o més en el 21,1% de la població espanyola. Si es mantenen les tendències actuals, aquest percentatge podria arribar a un màxim del 30,9% l’any 2076.

Aquest canvi implica que hi haurà més ciutadans cobrant una pensió durant períodes més llargs. Al mateix temps, el creixement de la població en edat de treballar podria no avançar al mateix ritme, tot i que factors com la immigració, l’ocupació, els salaris o la productivitat també seran determinants.

El sistema públic de pensions espanyol funciona principalment mitjançant un model de repartiment. Les cotitzacions que paguen actualment empreses i treballadors serveixen per finançar les prestacions dels pensionistes d’avui. Per tant, quan augmenten el nombre de beneficiaris i les quanties que perceben, també creixen les necessitats de finançament.

Retardar la jubilació no és l’única resposta

Robledo es mostra crític amb la possibilitat que l’allargament de la vida laboral es converteixi en la principal fórmula per reduir la pressió sobre el sistema. El president d’AJUCAM defensa que s’han d’estudiar altres mecanismes abans d’obligar els treballadors a jubilar-se més tard.

L’edat ordinària de jubilació continua augmentant gradualment. Aquest 2026 se situa en els 66 anys i 10 mesos per a les persones que no acreditin almenys 38 anys i 3 mesos cotitzats. Els qui superen aquest període poden jubilar-se als 65 anys. A partir del 2027, l’edat general arribarà als 67 anys, excepte per a qui disposi d’una carrera mínima de 38 anys i 6 mesos.

No obstant això, les reformes també han introduït incentius perquè les persones que ho decideixin voluntàriament puguin continuar treballant més enllà de l’edat legal i millorar la seva futura prestació.

Més cotitzacions per reforçar el sistema

Durant els últims anys s’han adoptat diverses mesures per augmentar els ingressos de la Seguretat Social. Una de les més destacades és el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), una cotització addicional destinada a reforçar el fons de reserva davant l’increment de jubilacions de les generacions més nombroses.

L’any 2026, el MEI representa un 0,9% de la base de cotització: un 0,75% l’assumeix l’empresa i un 0,15% correspon al treballador.

Les reformes també han recuperat la revalorització anual de les pensions d’acord amb la inflació i han impulsat que l’Estat assumeixi determinades despeses de naturalesa no contributiva. L’objectiu és protegir el poder adquisitiu dels pensionistes i, alhora, millorar l’equilibri financer del sistema.

Els joves tindran pensió?

Robledo també va voler respondre als discursos que pronostiquen la desaparició de les pensions públiques. Segons la seva opinió, els joves continuaran tenint dret a una prestació, tot i que les condicions, les quanties o la manera de finançar-la podrien canviar amb el pas dels anys.

El marc legal vigent manté el compromís amb el sistema públic de pensions. El gran interrogant no és tant si les prestacions desapareixeran, sinó quines reformes caldrà aplicar perquè continuïn sent suficients i sostenibles.

Augmentar les cotitzacions, aportar més recursos procedents dels impostos, fomentar la prolongació voluntària de la vida laboral, reforçar els plans d’ocupació o millorar els salaris i la productivitat són algunes de les alternatives que continuaran formant part del debat.

La conclusió de Robledo és que no hi ha una única resposta. El futur dependrà de la capacitat per combinar la protecció dels jubilats actuals amb unes finances sostenibles que també garanteixin les pensions de les generacions més joves.