Els agricultors "respectuosos" amb les aus seran recompensats

Els agricultors que cultivin en territori ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) i que optin per "pràctiques respectuoses" amb la presència d’ocells seran compensats per la Generalitat. En concret, segons va poder saber aquest diari, es planteja un pagament màxim de 500 euros anuals per hectàrea per als pagesos que compleixin les limitacions exigides per una àrea catalogada com a ZEPA.Els agricultors que cultivin en territori ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) i que optin per "pràctiques respectuoses" amb la presència d’ocells seran compensats per la Generalitat. En concret, segons ha pogut saber aquest diari, es planteja un pagament màxim de 500 euros anuals per hectàrea per als pagesos que compleixin les limitacions exigides per una àrea catalogada com ZEPA.

Fonts consultades per El Periódico, del mateix grup editorial que l'EMPORDÀ, detallen que, de moment, el projecte, en format de prova pilot, comptarà amb una dotació de set milions d’euros. L’objectiu és doble. D’una banda, es pretén incentivar els agricultors perquè demostrin que espècies d’au protegides acudeixen als seus camps i així millorar la delmada biodiversitat dels paisatges oberts. Però, alhora, es vol oferir una contrapartida a agricultors amb cultius, abans regables, que van ser declarats com a ZEPA fa més d’una dècada. Fonts consultades per El Periódico detallen que, de moment, el projecte, en format de prova pilot, comptarà amb una dotació de set milions d’euros. L’objectiu és doble. D’una banda, es pretén incentivar els agricultors perquè demostrin que espècies d’au protegides acudeixen als seus camps i així millorar la delmada biodiversitat dels paisatges oberts. Però alhora, es vol oferir una contrapartida a agricultors els cultius dels quals, abans regables, van ser declarats com ZEPA fa més d’una dècada.

L’Administració admet que aquests agricultors arrosseguen des d’aleshores un reconeixement econòmic pendent. La declaració de les seves finques com a espai protegit va limitar les possibilitats de transformació d’unes explotacions que, abans de quedar incloses en una ZEPA, podien aspirar a convertir-se en regadiu. El nou programa se centra a reconèixer per primera vegada, i retribuir, un tipus de gestió agrícola que, malgrat ser menys productiva, resulta beneficiosa per a la conservació de sòls i espècies com aus i pol·linitzadors. Tot i així, s’ha demostrat que una agricultura respectuosa amb el medi natural pot ser igual o més rendible que la intensiva. No obstant, els estudis que ho sostenen no inclouen únicament parcel·les de secà.L’Administració admet que aquests agricultors arrosseguen des d’aleshores un reconeixement econòmic pendent. La declaració de les seves finques com a espai protegit va limitar les possibilitats de transformació d’unes explotacions que, abans de quedar incloses en una ZEPA, podien aspirar a convertir-se en regadiu. El nou programa se centra a reconèixer per primera vegada, i retribuir, un talp de gestió agrícola que, malgrat ser menys productiva, resulta beneficiosa per a aspectes com la conservació dels sòls i d’espècies com aus i pol·linitzadors. Tot i així, es pot assenyalar que, en moltes ocasions, s’ha demostrat que una agricultura respectuosa amb el medi natural pot ser igual o més rendible que la intensiva. No obstant, els estudis que el sostenen no inclouen únicament parcel·les de secà.

Les ajudes es dirigiran principalment a camps de cereal, sobretot de blat. Els agricultors que s’hi vulguin acollir hauran de garantir pràctiques compatibles amb la conservació de les aus i sotmetre les seves explotacions a un seguiment que permeti comprovar la seva presència. El disseny definitiu haurà d’establir quins indicadors s’utilitzen i com s’acredita que una finca és un espai favorable per a lesespècies protegides les ajudes es dirigiran principalment a camps de cereal, sobretot de blat. Els agricultors que vulguin acollir-s’hi hauran de garantir hauran de garantir una sèrie de pràctiques compatibles amb la conservació de les aus i sotmetre les seves explotacions a un seguiment que permeti comprovar la seva presència. El disseny definitiu haurà d’establir quins indicadors s’utilitzen i com s’acredita que una finca s’ha convertit en un espai favorable per a les espècies protegides. espècies protegides.

El plantejament combina el compliment de determinades condicions agrícoles amb els resultats ambientals obtinguts. No es tractaria únicament de pagar per tenir una explotació dins d’una ZEPA, sinó d’incentivar els que gestionin les seves terres per alimentar, refugiar o facilitar la reproducció de les aus vinculades als espais agrícoles obertsEl plantejament combina, per tant, el compliment de determinades condicions agrícoles amb els resultats ambientals obtinguts. No es tractaria únicament de pagar pel fet de tenir una explotació dins d’una ZEPA, sinó d’incentivar els qui gestionin les seves terres de manera que puguin alimentar, refugiar o facilitar la reproducció de les aus vinculades als espais agrícoles oberts..

L’estratègia s’està elaborant conjuntament entre dues conselleries, la de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i la d’Agricultura. Totes dues fa mesos que treballen en un model que permeti conciliar l’activitat productiva amb la protecció de la biodiversitat. La primera prova de tot aquest treball es traduirà en aquesta experiència que no es descarta estendre si es consolida.

Malestar al camp

El projecte arriba en un moment de creixent malestar en una part del camp. Les protestes pels danys que provoquen els conills en els cultius han tornat a posar sobre la taula la difícil relació entre algunes explotacions i la gestió de la fauna salvatge. El conseller Òscar Ordeig va anunciar mesures per afrontar la gestió dels conills i ja va traslladar al sector un primer avanç del programa destinat als terrenys ZEPA.L’estratègia s’està elaborant conjuntament entre dues conselleries, la de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i la d’Agricultura. Totes dues fa mesos que treballen en un model que permeti conciliar l’activitat productiva amb la protecció de la biodiversitat. La primera prova de tot aquest treball es traduirà en aquesta experiència que no es descarta estendre si es consolida. El projecte arriba, a més, en un moment de creixent malestar en una part del camp. Les protestes pels danys que provoquen els conills en els cultius han tornat a posar sobre la taula la difícil relació entre algunes explotacions i la gestió de la fauna salvatge. El conseller Òscar Ordeig ha anunciat mesures per afrontar la gestió dels conills i ja ha traslladat al sector un primer avenç del programa destinat als terrenys ZEPA.

La proposta del Govern passa per evitar que la defensa del medi ambient i l’activitat agrícola es presentin com a interessos incompatibles. La idea és que els pagesos deixin de percebre la presència de fauna protegida només com una càrrega o limitació i es puguin convertir en beneficiaris de la seva conservació.La proposta del Govern passa per evitar que la defensa del medi ambient i l’activitat agrícola es presentin com dos interessos incompatibles. La idea és que els pagesos deixin de percebre la presència de fauna protegida exclusivament com una càrrega o una limitació i puguin convertir-se també en beneficiaris de la seva conservació.

En bona part de les comarques de Lleida, el creixement de l’agricultura intensiva i del regadiu ha anat reduint els espais de secà. Es tracta de terrenys imprescindibles per a les espècies lligades a ambients esteparis. Aquestes aus necessiten camps oberts, cultius poc densos i un mosaic de superfícies agrícoles amb marges que cada vegada resulta més difícil trobar. Entre les espècies més representatives hi ha el sisó, el ganga ibèrica i l’alosa. Les seves poblacions estan en clar retrocés i, a Catalunya, la seva presència és gairebé residual. Aragó, tot i que no evita el seu declivi, conserva poblacions més nombroses.En bona part de les comarques de Lleida, el creixement de l’agricultura intensiva i del regadiu ha anat reduint els espais de secà. Es tracta de terrenys imprescindibles per a les espècies lligades a ambients esteparis. Aquestes aus necessiten camps oberts, cultius poc densos i un mosaic de superfícies agrícoles amb marges que cada vegada resulta més difícil trobar. Entre les espècies més representatives hi ha aus com el sisó, el ganga ibèrica i l’alondra. Les seves poblacions es troben en clar retrocés i, a Catalunya, la seva presència és ja gairebé residual. Aragó, per exemple, tot i que no evita el seu declivi, conserva poblacions més nombroses.

Reserves insuficients

L’objectiu de la Generalitat és que aquestes aus no depenguin únicament de les poques reserves naturals on encara troben condicions adequades. Espais com la Timoneda d’Alfés o Mas de Melons són fonamentals, però insuficients, per garantir-ne la conservació. Per això, el pla busca que els camps cultivats inclosos a les ZEPA funcionin com a llocs d’alimentació, refugi i reproducció.L’objectiu de la Generalitat és que aquestes aus no depenguin únicament de les poques reserves naturals on encara troben unes condicions adequades. Espais com la Timoneda d’Alfés o Mas de Melons són fonamentals, però insuficients per si sols per garantir-ne la conservació. Per això el pla busqui que també els camps cultivats inclosos a les ZEPA funcionin com a llocs d’alimentació, refugi i reproducció.

La iniciativa inclourà una segona prova pilot relacionada amb el denominat regadiu de suport. En principi, l’aportació d’aigua dins de les ZEPA es troba molt limitada perquè un regadiu intensiu pot transformar per complet el paisatge agrícola, homogeneïtzar-lo i complicar la vida de les espècies estepàries. L’esborrany que estudien Territori i Agricultura no consisteix a autoritzar grans transformacions, sinó a comprovar si una "aportació reduïda i puntual" d’aigua pot ser compatible amb la protecció de l’espai. S’analitzarà, per exemple, la possibilitat d’utilitzar sistemes de degoteig en ametllers de secà o d’aplicar un reg limitat en moments crítics per a la supervivència del cultiu. Aquest regadiu de suport permetria donar més estabilitat a les explotacions sense arribar als volums propis de l’agricultura intensiva. nLa iniciativa inclourà una segona prova pilot relacionada amb el denominat regadiu de recolzament. En principi, l’aportació d’aigua dins de les ZEPA es troba molt limitada perquè un regadiu intensiu pot transformar per complet el paisatge agrícola, homogeneïtzar-lo i complicar la vida de les espècies estpeàries. L’esborrany que estudien Territori i Agricultura no consisteix a autoritzar grans transformacions, sinó a comprovar si una "aportació reduïda i puntual" d’aigua pot ser compatible amb la protecció de l’espai. S’analitzarà, per exemple, la possibilitat d’utilitzar sistemes de degoteig en ametllers de secà o d’aplicar un reg limitat en moments crítics per a la supervivència del cultiu. Aquest regadiu de recolzament permetria donar una mica més d’estabilitat a les explotacions sense arribar als volums propis de l’agricultura intensiva.

Subscriu-te per seguir llegint