Per què els resultats de PISA 2025 a Catalunya no seran vàlids? Qui n’és el responsable? Preguntes i respostes del fiasco

Quan semblava que el curs no podia acabar pitjor per al Departament d’Educació i FP, amb el conflicte amb els docents obert en canal, una vaga convocada per al primer dia de classe i amb el boicot de més de 1.300 centres a les sortides i les colònies, la conselleria va anunciar aquest divendres que els resultats catalans de les proves PISA 2025 que es presentaran després de l’estiu no seran vàlids per una «incidència tècnica». És a dir, es publicaran, però no serviran per saber si el nivell acadèmic de l’alumnat català ha millorat després dels «catastròfics» resultats de l’edició passada. ¿En què consisteix aquesta «incidència»? ¿Què ha passat exactament? ¿Per què ningú va alertar abans de la situació? Aquestes són algunes claus per entendre l’últim incendi en la conselleria.

¿Quina és la «incidència» que invalida els resultats catalans de PISA?

L’error es va produir a l’hora de decidir quins alumnes havien de quedar exclosos de les proves per problemes d’aprenentatge. Catalunya en va eximir més d’un 23% dels estudiants que formaven part de la mostra, quan l’OCDE en preveu un màxim del 5%. Així, dels 2.545 alumnes de 15 anys dels 51 centres seleccionats per fer les proves, 591 en van ser exempts: 6 per tenir una discapacitat física, 493 per alguna necessitat de suport per qüestions «cognitives, conductuals o emocionals», i 92 per acusar un domini insuficient de la llengua. És a dir, no van fer la prova el gruix d’alumnat amb alguna dificultat. En canvi, la consigna de PISA és que faci l’examen el conjunt de l’alumnat, siguin quines siguin les seves dificultats, per obtenir una fotografia ben fidel de la realitat a les aules de cada territori.

¿Qui va decidir quins alumnes no havien de fer la prova?

Els professionals dels centres són els que decideixen qui fa i qui no fa les proves a partir de criteris educatius i del seu coneixement dels alumnes. Segons va explicar aquest divendres Sonia Fernández Cuenca, directora general de Currículum i Desenvolupament Professional de la conselleria, «Catalunya no disposava en el moment de les proves d’un marc d’exempcions únic ni coherent amb el de les avaluacions internacionals, ja que en les proves internes catalanes s’aplicaven criteris més flexibles que els que admet l’OCDE, cosa que va generar una cultura de l’exempció que es va reproduir en PISA».

És a dir, la decisió va ser dels docents, però la responsabilitat va ser de qui no va entregar unes pautes clares sobre qui havia de fer les proves i qui no; de qui no va confirmar que la mostra estava ben feta, i de qui no va fer saltar cap alarma al veure que Catalunya entregava menys de 2.000 exàmens, quan estaven cridats a fer les proves més de 2.500 alumnes. Cal dir també que Educació va tenir coneixement de la «incidència tècnica», com l’han anomenat, al març i que no l’han explicat fins ara.

Es dona la circumstància, a més, que, en el moment de la realització de les proves, Catalunya vivia un «moment de transició». S’estava desmantellant el vell Consell Superior d’Avaluació i encara no s’havia desplegat la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE), que aquest mateix divendres, hores després de les explicacions de la conselleria, va emetre un comunicat per defensar que va iniciar la seva activitat el 7 de juliol del 2025. És a dir, «amb posterioritat a la gestió i l’aplicació de PISA 2025».

¿Què passarà ara?

El Govern va explicar aquest divendres que ha obert un procés de «diligències informatives» per aclarir les causes del que ha passat, mentre s’ha creat una comissió de coordinació de proves i estudis d’avaluació –inexistent fins al moment– per vetllar perquè una cosa així no torni a passar. El nou grup, va assenyalar el departament, elaborarà «protocols específics d’aplicació i de control» per a cada tipus de prova.

Mentrestant, al setembre hi haurà resultats catalans de PISA, però ni seran representatius del conjunt de l’alumnat ni serviran per analitzar l’evolució de l’alumnat ni la seva posició a escala global (el sentit de les proves). Catalunya hi apareixerà només com a part dels resultats globals d’Espanya, però no tindrà un apartat propi en l’annex, com en edicions anteriors.