Una «incidència tècnica» en les proves PISA de Catalunya invalida els resultats 2025: no seran comparables amb altres anys ni territoris

La Conselleria d’Educació i Formació Professional i el Ministeri d’Educació han informat aquest divendres sobre una «incidència tècnica» en la prova PISA 2025, els esperats resultats del qual es donaran a conèixer després de l’estiu. El 23,2% de l’alumnat exclòs de la prova, molt per sobre del màxim del 5% recomanat per l’OCDE, fa que la mostra catalana no sigui comparable ni a anys anteriors ni a altres comunitats autònomes o territoris. És a dir, al setembre sí que hi haurà resultats catalans, però aquests no seran representatius del conjunt de l’alumnat de català, i Catalunya apareixerà només en el conjunt dels resultats espanyols, però no a l’annex, com en les edicions anteriors.

Dels 2.545 alumnes de 15 anys dels 51 centres seleccionats per una empresa contractada per l'OCDE, 591 van quedar exempts de fer la prova: 6 per tenir una discapacitat física, 493 per una necessitat de suport per qüestions «cognitives, conductuals o emocionals» diagnosticada, i 92 per un domini insuficient de la llengua. És a dir, el criteri de l’OCDE és que el màxim d’alumnes que pot no fer les proves sigui per la qüestió que sigui és el 5% perquè la foto sigui fidel a la realitat del sistema, i a Catalunya aquesta xifra s’ha elevat fins a més del 23%, cosa que fa els seus resultats incomparables amb la resta de territoris, en els quals se suposa que sí que s’ha aplicat aquest 5%.

Fonts del Departament assenyalen que ofereixen aquesta explicació en un exercici de «responsabilitat i transparència»; malgrat que reconeixen que es van adonar de la incidència el mes de març passat, en plenes vagues docents

Fonts del Departament assenyalen que ofereixen aquesta explicació mesos abans de la presentació dels resultats (un divendres de finals de juliol) en un exercici de «responsabilitat i transparència»; malgrat que reconeixen que es van adonar de la incidència el mes de març passat (en plenes vagues docents).

Falta de protocols d’aplicació

¿Qui va decidir que aquests alumnes no fessin la prova malgrat estar cridats a fer-la? ¿Per què? ¿Qui s’havia d’assegurar que se seguissin bé els criteris d’exempció de l’alumnat? ¿Per què ningú se’n va adonar abans? ¿Qui hauria d’haver revisat les proves? ¿Per què ningú va veure que a Catalunya van fer la prova menys de 2.000 alumnes? Sonia Fernández Cuenca, directora general de Currículum i Desenvolupament Professional, ha assegurat aquest divendres que ha obert unes diligències informatives per determinar i aclarir les causes del que ha passat. A més, ha anunciat la creació d'una comissió de coordinació de proves i estudis d'avaluació, inexistent fins ara i publicada al DOGC d'aquest divendres, amb l'objectiu de vetllar perquè una situació com aquesta no es torni a repetir. Una comissió que elaborarà «protocols específics d’aplicació i de control» per a cada tipus de prova).

Des de la conselleria assenyalen que és «raonable» pensar que la coincidència de dates entre les PISA i les proves de final d’etapa, amb criteris d’exempció més amplis, va poder generar confusió

«En el moment de fer les proves, Catalunya no disposava d'un marc d'exempcions únic ni coherent amb el de les proves internacionals. En les avaluacions s'aplicaven criteris d'exempció més flexibles dels que admet l'OCDE, fet que va generar una cultura de l'exempció que es va acabar reproduint en les avaluacions internacionals», ha argumentat Fernández.

Tot i que des de la conselleria assenyalen que «no poden parlar de responsables», les mateixes fonts expliquen que són els professionals dels centres els que decideixen qui fa i qui no fa les proves a partir de criteris educatius i del seu coneixement dels nens. «No hi ha hagut cap manipulació ni ocultació de les dades», reiteren des de Via Augusta assenyalant que és un fenomen que la mateixa OCDE ha hagut de gestionar en altres ocasions en altres territoris.

Coincidència amb les proves de final d’etapa

Com a element de context, el Departament assenyala que les proves PISA es van dur a terme entre el 31 de març i el 16 de maig del 2025, coincidint amb les proves de final d'etapa de 4t d'ESO –que aleshores eren censals–, celebrades els dies 10 i 11 d'abril. Per tant, els 51 centres que formaven part de la mostra de PISA estaven fent les dues proves en el mateix període de temps, i «és raonable pensar que aquesta coincidència hauria pogut generar confusió sobre quins criteris calia seguir en cada una de les proves». És a dir, és possible que s'apliquessin a les proves PISA els mateixos criteris d'exempció que a les proves de 4t d'ESO, en les quals l'alumnat amb diagnòstic sí que està exempt.

Un segon element de context posat sobre la taula pel Departament –i el més semblant a una autocrítica de tot el relat dels fets– és que en el moment en què es van aplicar les proves PISA 2025 el sistema es trobava en un «moment de transició» entre el vell Consell Superior d’Avaluació i la nova Agència d’Avaluació i la nova Agència d’Educació (APE).