Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: "El meu pare estimava molt aquesta terra"

En una de les zones més despoblades d'Astúries, envoltat de cases abandonades i pobles engolits per la vegetació, l'Álvaro s'ha proposat evitar que el lloc on va créixer la seva àvia desaparegui definitivament. Té 39 anys i, des que hi va tornar fa sis anys per motius laborals, s'ha convertit en l'únic habitant del poble.

La seva vinculació amb aquest indret va molt més enllà del lloc on viu. L'Álvaro conserva els records i les històries que el seu pare li explicava sobre els estius que passaven visitant el besavi, un home profundament arrelat a aquella terra. Aquest llegat familiar és el que l'ha empès a quedar-s'hi i a treballar perquè el poble continuï tenint vida.

A través del canal de YouTube @hilux_aventura, dedicat a pobles oblidats i espais abandonats, mostra les ruïnes, els edificis i la història del nucli. Els vídeos també li serveixen per donar a conèixer un patrimoni que, sense algú que el cuidi i l'expliqui, corre el risc de desaparèixer.

Mantenir la carretera i el subministrament d'aigua

La decisió de viure-hi no respon únicament a la nostàlgia. El seu objectiu és conservar l'accés per carretera, garantir el subministrament d'aigua i facilitar que altres persones puguin visitar el poble i gaudir-ne.

Quan l'Álvaro hi anava de petit, el nucli ja estava abandonat. La família havia de deixar el cotxe al poble situat més amunt i continuar el trajecte a peu, carregada amb motxilles, aliments i fogonets de càmping. S'hi quedaven uns quinze dies, en una experiència que va marcar la seva infantesa.

El seu pare somiava tenir una casa pròpia al poble. Finalment, va comprar-hi una propietat i va contractar treballadors de la zona perquè construïssin, amb materials locals, una casa inspirada en la del besavi. Era un homenatge a la història familiar, però només en va poder gaudir durant uns anys abans de morir el 2018. Després de la seva mort, l'Álvaro va decidir instal·lar-s'hi per cuidar l'habitatge i preservar el llegat.

"El meu pare m'explicava moltes anècdotes de quan venia de petit a l'estiu, quan el meu besavi encara era viu, i ell estimava molt aquesta terra", recorda.

Una casa del 1794 convertida en càpsula del temps

La casa familiar, construïda l'any 1794, conserva nombrosos objectes que permeten reconstruir el passat del poble. A l'interior hi ha gramòfons, baguls de pell de cocodril procedents d'Amèrica, un diploma universitari del 1906, diaris de la Segona República que informaven de la mort de Thomas Edison i un antic banc de fuster.

Algunes habitacions també es mantenen pràcticament intactes. Encara hi ha llits de ferro forjat, armaris i barrets que no s'han mogut des de mitjan segle XX, quan les últimes famílies van abandonar el nucli.

Entre els edificis més singulars destaca l'antiga escola, nascuda arran d'una història d'amor. Una mestra d'un poble pròxim buscava feina, però quan va arribar al lloc on havia d'exercir va descobrir que la plaça ja estava ocupada. Va travessar la muntanya i va acabar arribant al poble on vivia el besavi de l'Álvaro.

El besavi se'n va enamorar i, per evitar que marxés, va fer construir una escola perquè hi pogués treballar. Amb els anys, el centre va acollir alumnes de diferents pobles de l'entorn. Alguns d'aquells estudiants, avui ja grans, encara expliquen a l'Álvaro que van assistir a classe en aquella escola aixecada per amor.

La història de l'Álvaro exemplifica la realitat de molts pobles abandonats d'Espanya que conserven edificis, objectes i relats extraordinaris, però que es van esborrant amb el pas del temps. La seva presència garanteix que aquest petit nucli asturià encara tingui algú que el cuidi, en preservi la memòria i n'expliqui la història.