Mor Luis Goytisolo, escriptor i acadèmic de la RAE, als 91 anys

L’escriptor Luis Goytisolo, membre de la Reial Acadèmia Espanyola, va morir el diumenge 12 de juliol a Vimbodí, Tarragona, als 91 anys. Al llarg de la seva trajectòria va desenvolupar una àmplia producció literària. Entre les seves obres més destacades hi ha Antagonía, una tetralogia integrada per Recuento, Los verdes de mayo hasta el mar, La cólera de Aquiles i Teoría del conocimiento.

Goytisolo va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) el 24 de març del 1994 i va passar a ocupar la cadira C. Va ingressar oficialment a la institució el 29 de gener del 1995 amb la lectura del discurs L’impacte de la imatge en la narrativa espanyola contemporània, al qual va respondre, en nom de l’Acadèmia, Francisco Ayala. Dins de la corporació, va formar part de la Junta de Govern com a vocal entre el 2000 i el 2002 i va exercir com a censor de la RAE des del 2000 fins al 2008.

La seva bibliografia inclou novel·les com Las afueras (1958), Las mismas palabras (1963), Ojos, círculos, búhos (1971), Devoraciones (1976), Fábulas (1981), Estela del fuego que se aleja (1984), Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza (1985), La paradoja del ave migratoria (1987), Estatua con palomas (1992), Mzungo (1996), Placer licuante (1997), Escalera hacia el cielo (1999), Diario de 360º (2000), Liberación (2003), Oído atento a los pájaros (2006), El lago en las pupilas (2012) i Coincidencias (2017). El 2019 va aparèixer Chispas, una de les seves últimes publicacions.

Així mateix, va escriure Índico (1992) i els assajos Naturaleza de la novela (2013) i El sueño de San Luis (2015). El manuscrit d’aquesta última obra va ser entregat per l’autor a la Biblioteca Nacional d’Espanya. El 2016 va publicar L’embús i altres faules, volum que reuneix notes, pensaments i aforismes elaborats durant quatre dècades.

A més de la seva activitat literària, va col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals el diari El País. Una part dels seus textos assagístics va quedar recollida a El porvenir de la palabra, publicat el 2002. També va treballar en l’àmbit audiovisual com a guionista de documentals per a televisió. Entre aquests figuren les sèries Índico i Mediterráneo, emeses per Televisió Espanyola; aquesta última també va ser dirigida pel mateix escriptor.

La seva carrera va rebre nombrosos reconeixements literaris. El 1957 va obtenir el Premi Sèsam i, un any més tard, el Premi Biblioteca Breve per Las afueras, novel·la que va tornar a editar-se el 2018. A aquests guardons es van sumar el Premi Ciutat de Barcelona el 1976, el Premi de la Crítica per Estela del fuego que se aleja el 1984 i el Premi Nacional de Narrativa per Estatua con palomas el 1993.

El 2013 va ser distingit amb el Premi Anagrama d’Assaig per Naturaleza de la novela i amb el Premi Nacional de les Lletres. Cinc anys després, el juliol del 2018, la Secretaria de Cultura del Govern de Mèxic li va concedir el Premi Internacional Carlos Fuentes.