Martí Boada, geògraf: "Els nostres boscos no són com els d'Alemanya; són mediterranis amb vegetació piròfila i el foc els torna bojos"

En una època en què les converses sobre el medi ambient i el canvi climàtic són més intenses que mai, Martí Boada, doctor en Ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), geògraf i naturalista de l'ICTA-UAB, manifesta la seva preocupació per la situació climàtica actual, especialment pel que fa a Catalunya, en una entrevista a VilaWeb.

En aquest sentit, considera que hi ha una interpretació errònia de la realitat natural del territori, ja que sovint s'afirma que la pèrdua de boscos és un dels seus problemes més importants, quan, en realitat, passa tot el contrari. "És a dir, tenim més boscos que mai. Catalunya encapçala el rànquing europeu de països amb un percentatge més alt de superfície forestal: més que Noruega, més que França, més que els Estats Units, més que el Canadà, grans països forestals. El titular seria, per a mi, aquest: Catalunya és un país de boscos sense saber-ho", declara.

Amb un 70% de superfície forestal i un 50% de bosc, fet que es tradueix en aproximadament 34 milions d'arbres nous cada any, Boada considera que hi ha massa bosc a Catalunya, principalment perquè "són inflamables".

"No són com els d'Alemanya. Són boscos mediterranis amb vegetació piròfila, i el foc els torna bojos. A més, hem fet una cosa que és una barbaritat: hem construït dins d'aquests boscos. Tenim milers i milers de cases a dins, de gent que, pobres, les han fet amb els seus estalvis. Però els van enganyar. I als bombers, la prioritat que se'ls imposa és salvar cases i persones, o persones i cases. Tenim aquesta anomalia: milers de cases dins dels boscos", relata.

En aquesta línia, es mostra crític amb el "mite de la intocabilitat" i defensa que cal abandonar la idea que els arbres no es poden tallar, perquè considera que és "molt filofeixista".

"És el mite de la virginitat. Hem superat aquest tema amb les dones, però ara l'hem traslladat als boscos. Aquesta sacralitat dels boscos és urbana. És un mite burgès, neoburgès", prossegueix, tot acceptant la dada que el 76% del bosc és de propietat privada.

En aquest context, preguntat sobre si hi ha grans propietaris forestals, respon: "Sí, però estan tots arruïnats. I ara te'n diré una de molt grossa: la majoria dels fills dels propietaris van estudiar filologia macedònia, com dic jo, perquè no volen treballar en el sector primari. Tots volen treballar al Banc Sabadell o a l'institut local. I, en el moment en què aquestes grans finques es venen, apareix un capital estrany. Un capital molt rar, que es presenta davant d'aquestes famílies. I als anys seixanta i setanta, quan apareixen, el sòl té un preu gairebé regalat. El compren i l'urbanitzen".

Tot i que no es pot urbanitzar sòl forestal, Boada afirma que es va fer igualment durant el franquisme, "amb secretaris subornats, i regalaven vuit o deu parcel·les a l'ajuntament". El problema, recalca, és que aquests boscos estan formats majoritàriament per arbres piròfits, és a dir, que "els encanta el foc".

Tot seguit, recorda que el premi mundial de Medi Ambient que li va atorgar Nelson Mandela li va permetre treballar a la Terra del Foc i a l'Antàrtida, així com a Yellowstone, un espai que es va cremar i que va dividir la comunitat científica sobre si calia deixar que el foc avancés, seguint una idea que anomenaven "el metabolisme del bosc". Finalment, es van cremar 210.000 hectàrees.

"El foc fa obrir la pinya del Pinus contorta, que és un dels millors pins. Té una pinya petita, segellada, que si no rep un xoc tèrmic no s'obre. Però si hi arriba el foc, fa una explosió i escampa les llavors. Després de l'incendi neixen Pinus contorta pertot arreu. Doncs això també ho tenim amb el Pinus halepensis, que, ara al juliol i a l'agost, té les pinyes impregnades de resina i fins i tot conté benzè i toluè. Això és un polvorí, és gasolina", continua explicant sobre el cas de Catalunya.

"Si el foc arriba a la capçada, la pinya s'encén i surt disparada com una bomba de mà en direcció contrària al foc. I mentre esclata, va escampant els pinyons. Quan arriben a terra es troben amb les cendres i, de fet, amb els nutrients. I amb la pluja de tardor neixen milers d'arbres nous. Per tant, és un èxit evolutiu. Aquesta és l'estratègia que ha desenvolupat aquest pi. I les suredes de les Gavarres, d'aquí a deu anys, si hi vas, ni tan sols sabràs per on ha passat el foc", afegeix.

A Boada no li preocupa que els incendis consumeixin allò que ha construït l'home, principalment perquè la resta "es refarà tot". La tasca de neteja, però, esdevindria complexa per la qüestió dels propietaris forestals, i ni el mateix expert té clar si se n'haurien d'encarregar aquests o la Generalitat.

En qualsevol cas, més enllà de la seva aprovació d'aquesta idea, explica que tornarem a l'economia del bosc, i posa com a exemple que la irrupció de la intel·ligència artificial era imprevisible abans que aparegués. "D'aquí a deu anys, els usos del bosc seran totalment diferents. La química verda és una branca nova de la química. Tot és molt experimental: ja he dit que un arbre madur pot tenir 700 productes químics. Jo tinc samarretes fetes d'avet, i no hi notaries cap diferència respecte d'una samarreta normal", considera.

Posteriorment, valora: "El problema més important que tenim són les emissions de diòxid de carboni procedents del petroli, i no hi ha ningú que compleixi els Acords de París. I aquest és el fet més greu, que tenim aquest augment de temperatura que no podem aturar. I que ens rostim tots. Arribem als 42 graus, aviat arribarem als 50 i més amunt. I els humans no governem això. Els nostres boscos treballen amb independència de la Diputació i la Generalitat. Nosaltres podem fer normes, plantejaments econòmics, estratègies i plans urbanístics, però...".

"No ens podem espantar"

Malgrat això, Boada té clar que "no ens podem espantar" davant de la situació climàtica, sinó que hem de corregir, canviar i ser "estratègicament positius" per afrontar-la. "Si no ens posem com aquell llebrer al qual li fan córrer una llebre al davant, psicològicament quedem abatuts. Ens criptonitzem. Si t'espantes, et criptonitzes. El secretari general de les Nacions Unides, aquest portuguès, diu que això ja no ho aturem. I jo crec que això és una imprudència molt gran per part de la màxima autoritat de les Nacions Unides. Serà molt difícil aturar-ho, però hem de fer una revolució en la mobilitat, els combustibles i les formes de vida", reflexiona.

És evident que les autoritats tenen el poder necessari per respondre a les demandes derivades de les contingències mediambientals, però Boada creu que l'Administració "no funciona".

"Per això no es pot tocar. Tu pots criticar el conseller o el director general, però ai de tu que et fiquis amb el cap de servei. Ja has parlat, com a periodista. El poder dels funcionaris és terrible. Vinc del conservacionisme i sé que els sectors més recalcitrants i més khomeinistes de l'ecologisme són dins de l'Administració. Són als punts clau, són els caps de servei i els caps de secció. I, a més, són funcionaris de per vida, encara que siguin uns inútils. I cobren molt bé. Per tant, aquest és un problema polític", critica.

"El futur passa per la sostenibilitat i uns plans de gestió forestal ben elaborats", assenyala com a canvi necessari. "El terme 'explotació' és molt lleig. És una apropiació i una retirada. Si saps científicament que aquest bosc augmenta cinc tones per hectàrea i any en forma d'arbre dret, si tu en retires tres, si retires aquella branca que ha caigut, aquell arbre reneix i el millores. Això no es fa, i s'hauria de fer", afegeix.

Finalment, sentencia: "La crisi ambiental no és una cosa de quatre ecologistes i quatre rondinaires, sinó que va molt seriosament. Tenim una crisi civilitzatòria, no de civilització. Civilitzatòria, és a dir, una crisi que afecta les diferents formes culturals de civilització que existeixen al planeta. És transversal. I avancem cap a una crisi civilitzatòria enormement preocupant. Per tant, ens ho hem de prendre seriosament: les mesures, el compromís personal i pensar en els nostres petits".