Joaquim Bosch, magistrat: "La corrupció és cosa d'homes"

El jutge Joaquim Bosch, exportaveu de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, analitza l’impacte de la corrupció en el sistema democràtic espanyol en el seu últim llibre, La corrupción en España: un problema enquistado, escrit juntament amb Fernando Jiménez, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat de Múrcia

D’on neix la corrupció a Espanya?

A Espanya, la corrupció existeix des de temps immemorials, però les dinàmiques actuals arrenquen durant el franquisme en àmbits com l’urbanisme, el sector turístic, l’adjudicació d’obra pública, els contractes públics de subministraments i altres esferes administratives.

I som més corruptes ara que abans?

La corrupció durant el franquisme estava absolutament generalitzada i, a més, no tenia cap mena de control. En arribar la democràcia, hi va haver continuïtats importants per la manera com es va configurar el nostre sistema de partits, les seves necessitats de finançament i els incentius que es van mantenir. Afortunadament, ara hi ha més controls i més mecanismes de vigilància i, per això, la corrupció en l’etapa democràtica ha estat inferior, però, en l’àmbit estrictament de la corrupció política, som als nivells més elevats de la Unió Europea.

Té solució?

La corrupció té solució si els principals partits comencen a adoptar les reformes estructurals necessàries. Si tenim uns nivells de corrupció política tan elevats és perquè les principals forces polítiques no han tingut prou voluntat per acabar-hi.

Qui té més responsabilitat: els polítics, els jutges o els ciutadans?

Són nivells diferents. La ciutadania té la seva part de responsabilitat a l’hora d’escollir els seus representants i de plantejar exigències ètiques en l’àmbit públic. El poder judicial ha d’aplicar les lleis que permeten perseguir la corrupció. Però no oblidem que la corrupció que arriba als jutjats és únicament la punta de l’iceberg. En canvi, els polítics tenen les màximes atribucions per reformar lleis i adoptar decisions que permetin acabar amb aquestes patologies institucionals. La corrupció no és un conjunt encadenat d’escàndols, sinó que és un símptoma de les fortes debilitats institucionals que té la nostra democràcia.

I són més corruptes els homes o les dones?

Les dades objectives ens mostren amb claredat que hi ha moltíssims més homes condemnats per corrupció que dones, tant a Espanya com en altres parts del món. La corrupció és especialment cosa d’homes, cosa que no significa que no hi pugui haver dones corruptes, que n’hi ha hagut i han estat condemnades. Però molt poques. A més, els països amb nivells més alts de paritat i igualtat a les institucions, als governs i als parlaments són també els que registren els nivells més baixos de corrupció.

Vostè va escriure el llibre Jaque a la democracia. La corrupció és l’escac i mat al nostre sistema de drets i llibertats?

La corrupció és un dels principals problemes del nostre sistema democràtic perquè genera indignació ciutadana i distanciament respecte dels nostres organismes públics. La ciutadania pot acabar pensant que la democràcia és una farsa i que tothom vol lucrar-se i aprofitar-se del càrrec. Moltes escomeses contra la democràcia es fonamenten en l’argument fal·laç que tots els polítics són iguals i que, per tant, una dictadura sempre serà millor que el que ens ofereix la democràcia. Això és fals, però hem de preservar la integritat pública per no debilitar el nostre sistema democràtic.

A l’exministre José Luis Ábalos l’han condemnat a 24 anys de presó per corrupció. Quina opinió li mereix aquesta sentència?

La sentència es basa en un material probatori abundant que demostra que l’exministre va obtenir beneficis delictius. Aquesta condemna demostra que la corrupció ha de tenir necessàriament conseqüències per als corruptes. Al mateix temps, penso que el cas ha evidenciat una vegada més les debilitats i els errors del nostre sistema institucional.

Que el tercer en discòrdia d’aquesta trama corrupta, Víctor de Aldama, surti indemne no deu ajudar gaire, no?

Diguem que, en relació amb Aldama, la decisió de la sentència té elements que poden ser discutits. Opta per una interpretació en matèria de confessió i col·laboració amb la justícia que condueix a una atenuant molt qualificada. Això implica que, en alguns delictes, la pena pugui reduir-se en dos graus. És una reducció que pot acabar generant en la ciutadania una sensació d’impunitat respecte d’algú que, segons la sentència, va corrompre càrrecs polítics. Em sembla discutible, tant jurídicament com socialment, que els incentius per a qui confessa puguin arribar fins a l’extrem que no hi hagi cap conseqüència penal important per a ell.

Hi ha controvèrsia sobre les actuacions d’alguns jutges. Què opina de la retirada del passaport a Begoña Gómez per part del jutge Juan Carlos Peinado?

La retirada del passaport a Begoña Gómez presenta aspectes problemàtics perquè pot entrar en col·lisió amb la jurisprudència que indica que, en supòsits d’un intens arrelament familiar, personal i social, no hi ha risc de fuga que justifiqui mesures cautelars d’aquest tipus.

I qui controla el controlador?

En un estat de dret existeix un sistema de pesos i contrapesos, així com mecanismes de vigilància institucional, que permeten que els mateixos òrgans judicials examinin l’actuació dels jutjats i tribunals inferiors. Perquè això sigui viable, resulta essencial que la cúpula judicial estigui configurada amb els màxims nivells d’imparcialitat. El que ens diuen els organismes europeus és que, a Espanya, la cúpula judicial està molt exposada a les ingerències dels principals partits, i això és el que genera problemes sobre l’aparença d’imparcialitat.

La corrupció afecta partits polítics, administracions públiques, empreses i fins i tot la mateixa Corona. Hi ha alguna institució espanyola que se'n deslliuri?

Tenim una corrupció molt instal·lada a les nostres institucions i és comprensible que això arribi des de la prefectura de l’Estat, amb el rei emèrit, fins a càrrecs polítics de diferents forces, però també a representants del món empresarial i d’altres àmbits. Hauríem d’emprendre canvis molt importants en els sistemes de vigilància, que són els que fallen amb massa freqüència. Per exemple, en gairebé totes les causes de corrupció hi ha càrrecs procedents de la lampisteria dels partits en empreses públiques o mixtes, o com a assessors en ministeris i altres organismes públics, que accedeixen a llocs que s’haurien d’ocupar amb criteris de mèrit i capacitat. A Espanya hi ha desenes de milers de càrrecs d’aquest tipus, en una situació que no té equivalent en cap altre país europeu.