Quantes onades de calor hi haurà aquest estiu a Espanya? La crisi climàtica canvia les regles del joc i augmenta el risc d’episodis extrems

Aquest any, la calor extrema a Espanya va començar a mitjans de maig i ara, quan el calendari indica que som a principis de juliol, ja s’han registrat dues grans onades de calor que han deixat màximes de fins a 45 °C en diversos punts del país i mínimes que, en alguns indrets, no han baixat dels 32 °C ni tan sols en el moment més fresc de la nit. I és aquí quan, entre l’esgotament i el cansament, molts es pregunten quantes onades de calor queden encara per davant aquest estiu i, sobretot, si ens esperen episodis més intensos que els viscuts fins ara.

La resposta curta, afirmen els experts, és que ningú no ho pot saber amb exactitud, ja que, ara com ara, ni els meteoròlegs ni els models climàtics més avançats són capaços d’anticipar quants episodis de calor extrema es registraran a mitjà o llarg termini. El que sí que sabem, gràcies als estudis climàtics i a les prediccions estacionals, és que aquest any les probabilitats que l’estiu sigui més càlid del normal són molt elevades i que, en aquest context, també augmenten les possibilitats que Espanya torni a afrontar més episodis de calor extrema.

El culpable d’aquest fenomen no és cap altre que el canvi climàtic. I és que, segons assenyalen estudis com l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’escalfament global provocat per les emissions descontrolades de gasos amb efecte d’hivernacle ha fet augmentar la temperatura mitjana del planeta i, amb això, també el punt de partida sobre el qual es desenvolupen els fenòmens meteorològics.

Això significa que, d’una banda, durant el dia a dia de l’estiu fa més calor del normal i que, de l’altra, en una atmosfera reescalfada augmenta el risc que es produeixin onades de calor molt més intenses, més llargues i amb un impacte més gran sobre la salut, els ecosistemes i l’economia. Aquest any, sense anar més lluny, diversos estudis elaborats per entitats com la plataforma ClimaMeter i la World Weather Attribution afirmen que, a causa del canvi climàtic, estem vivint onades de calor fins a 5 °C més intenses en comparació amb les que s’haurien pogut produir, en les mateixes condicions, durant els anys setanta.

Previsions a mitjà termini

Els models estacionals elaborats per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) i el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus fa temps que adverteixen que aquest estiu hi havia una probabilitat altíssima de registrar temperatures per sobre de la mitjana en bona part de l’Europa occidental i, més concretament, al conjunt de la península Ibèrica.

Segons aquests models, tant la cornisa cantàbrica com el litoral mediterrani destacaven com els punts on era més probable que les temperatures estivals se situessin per sobre de la mitjana entre els mesos de maig i, com a mínim, fins al setembre. En alguns punts, de fet, la probabilitat de viure uns mesos amb temperatures extremes era fins i tot superior al 70%.

Això, a la pràctica, no significa que tots els dies d’estiu hagin de ser de calor extrema. Però sí que hi ha una probabilitat elevada que les temperatures habituals siguin més altes del normal i, sobretot, que augmenti el risc que apareguin onades de calor.

Els científics afirmen que, ara com ara, no és possible predir quantes onades de calor hi haurà al llarg d’un estiu, ja que aquests fenòmens, igual que passa amb les borrasques o les danes, es detecten a curt termini en funció de la formació de determinades configuracions atmosfèriques.

Per tant, de moment és impossible saber quantes onades de calor ens queden per davant. O si a mitjans d’agost, coincidint amb l’eclipsi de sol, tindrem o no un dia de temperatures extremes. El que sí que sabem és que, a causa del canvi climàtic, ara tenim sobre la taula unes condicions que afavoreixen que aquests episodis siguin cada vegada més probables.

Dit d’una altra manera, en aquests moments sabem que, a causa de l’escalfament global, hi ha més probabilitats que faci més calor en el dia a dia i que, a més, quan es donin les condicions atmosfèriques adequades, es formin onades de calor més freqüents, més intenses i més duradores que fa tot just unes dècades.

Les onades de calor a Espanya no són un fenomen nou. Però la manera com es produeixen ara, sí. A la dècada dels setanta, sense anar més lluny, a Espanya se solia registrar, com a màxim, una onada de calor a l’any, amb una durada aproximada de tres o quatre dies. En els últims anys, en canvi, la nova normalitat climàtica ja implica patir diversos episodis d’aquest tipus cada estiu i suportar temperatures extremadament altes durant períodes tan prolongats com dues setmanes.

Aquest any, segons indiquen els registres, el primer esclat de temperatures extremes es va produir a mitjans de maig; la primera onada de calor va arribar a finals de juny, i la segona, a principis de juliol.

En aquests episodis, que en total han deixat fins a 1.600 morts prematures relacionades amb la calor, s’han arribat a fregar els 45 °C en diverses localitats espanyoles i s’han registrat rècords absoluts, com els gairebé 41 °C de màxima a Barcelona o els 32 °C de mínima a Portbou.

És impossible saber del cert si aquestes xifres es tornaran a repetir. Però, a causa del canvi climàtic, hi ha molts números que sigui així.

Subscriu-te per seguir llegint