Metges i universitats pressionen per a un accés "més just" a Medicina per als estudiants catalans: el 40% són d’altres comunitats

El 40% de l’alumnat de les facultats públiques de Medicina a Catalunya provenia el curs 2024-2025 d’altres comunitats autònomes de l’Estat, una xifra que a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i a la Universitat de Lleida ascendia al 65% i fins al 70%. Una dada que preocupa el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), ja que, segons alerten, una vegada acabada la formació, la majoria d’aquests estudiants torna a exercir a la seva comunitat d’origen. La situació és especialment problemàtica en un context d’allau de jubilacions dels metges del baby boom i de manca de professionals en algunes especialitats.

Des del CCMC defensen que la formació hauria de ser una eina de planificació per evitar aquesta escassetat de professionals, però adverteixen que "de poc serveix si després els metges formats a Catalunya no es queden aquí a exercir", apunta Mireia Puig, vicepresidenta del Col·legi de Metges, entitat que vol "aconseguir l’arrelament dels professionals". "És important per a nosaltres no formar metges perquè se’n vagin; formar un metge és un esforç professional i econòmic", afegeix.

El 7 d’octubre passat, el president Salvador Illa va anunciar que la Generalitat augmentarà un 50% les places per cursar Medicina a Catalunya, per passar de les 1.333 places actuals a les 2.000 el 2031. A ulls del CCMC, però, perquè l’increment de places serveixi per assegurar més metges a Catalunya, ha d’anar acompanyat d’un canvi en el sistema d’admissió.

La consellera de Salut, Olga Pané, admetia a El Periódico, diari del mateix grup editorial que l’EMPORDÀ, que l’actual sistema d’accés a Medicina "penalitza els estudiants catalans". No són poques les veus que denuncien com d’injust és el sistema de districte universitari únic, que s’aplica a tot l’Estat, ja que tant el currículum de batxillerat com l’examen de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma. Una situació que es produeix en tots els graus, però que té una incidència especial en els que tenen les notes de tall més altes, com és el cas de Medicina.

Segons xifres del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats recollides pel Col·legi de Metges, l’alumnat català presenta una proporció significativament inferior d’excel·lents en les notes d’accés als estudis de grau en comparació amb la majoria de les comunitats autònomes. Alguns exemples del percentatge d’excel·lents l’any 2024 són Múrcia, amb un 20%; Extremadura, amb un 17%; Andalusia, amb un 15,6%, i Catalunya, amb un 7,1%.

Per intentar revertir el greuge que afecta, en aquest cas, els alumnes que han cursat el batxillerat a Catalunya i que volen estudiar Medicina, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya planteja una opció alternativa elaborada pels doctors en Matemàtiques Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton.

Els experts han proposat un sistema basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat abans de fer la comparació entre estudiants a escala estatal. Aquest sistema eliminaria el biaix generat per les diferències en el nivell de dificultat dels exàmens i en els criteris de correcció. Seria un sistema "transparent" que, consideren, "assegura la igualtat d’oportunitats".

Així, el sistema proposat deixaria d’ordenar els alumnes de tot l’Estat per la nota bruta i ho faria segons percentils. Els estudiants s’ordenarien per nota a cada comunitat i es calcularia el percentil dividint la posició en què ha quedat l’alumne a la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicant el resultat per 100.

Per exemple, si la María, de la comunitat A, té una nota de 13,786 que la situa en la posició 43 entre els 20.000 estudiants presentats a l’examen en aquesta comunitat, el seu percentil serà 0,215. Per la seva banda, si la Laura, de la comunitat B, amb una nota de 13,823, ha quedat en la posició 17 de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants presentats, el percentil serà 0,34. En aquest cas, malgrat que la Laura va obtenir una nota lleugerament superior a la de la María, una vegada comparades amb els estudiants de les seves comunitats respectives, la María quedaria situada per davant de la Laura en una classificació estatal per percentils.

La consellera Pané assegurava aquest desembre a El Periódico que el model dels percentils "li agrada". "No destrueix el sistema de districte únic i, en canvi, incorpora un element de valoració", assenyalava.

Anna Casanovas, degana de la Facultat de Medicina de Lleida, la que compta amb un percentatge més elevat d’alumnat d’altres comunitats, defensa la pluralitat i la riquesa que suposa per a la seva universitat comptar amb alumnat de tot Espanya, alguns dels quals, remarca, són "els seus alumnes". Dit això, i descartant rotundament la possibilitat d’establir quotes màximes d’alumnat d’altres comunitats, sí que veu amb bons ulls la proposta de percentils plantejada pel Col·legi de Metges. "Sembla una bona proposta, equitativa", valora.

De manera molt similar s’expressa Albert Selva, degà de la Facultat de Medicina de la UAB, que apunta també que sembla una proposta justa, tot i que insisteix en la necessitat de fer simulacions per veure què passaria si s’apliqués. Si en aplicar el sistema de percentils amb un simulador s’observen canvis, com en l’exemple de la María i la Laura, Selva apunta que caldria plantejar-s’ho per una qüestió d’equitat.

Toni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, coincideix que "el sistema actual d’admissió a Medicina és millorable, sense cap dubte, en temps i forma". "L’anàlisi realitzada pel CCMC planteja aquesta realitat: els expedients de batxillerat són diferents, existeix variació en les qualificacions, les proves de selectivitat són diferents i els resultats finals mostren que venen a estudiar a Catalunya molts alumnes d’altres comunitats autònomes, un 40% de mitjana, mentre molts alumnes catalans que volen cursar Medicina aquí es veuen desplaçats pel sistema actual, basat en la nota d’accés", apunta Trilla.

El degà afegeix que "la proposta de corregir aquesta situació mitjançant l’ús de percentils que planteja el CCMC és una possibilitat tècnica per fer el sistema d’accés més equitatiu". "Tot i que fins ara no s’utilitza a cap país de la Unió Europea, s’hauria de valorar com una possible alternativa", conclou el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.

La proposta és ara sobre la taula del Departament de Recerca i Universitats, que ha de decidir si se la fa seva. Fonts del Departament assenyalen que "la proposta de comparar els estudiants per percentils, en lloc de fer-ho exclusivament per nota bruta, posa sobre la taula un debat legítim i necessari: fins a quin punt els sistemes d’avaluació actuals garanteixen una comparació realment equitativa entre estudiants de diferents territoris".

Des d’Universitats reconeixen que les proves d’accés a la universitat no són idèntiques a tot l’Estat i que això pot generar "percepcions de desequilibri". "En aquest sentit, la idea dels percentils introdueix un element interessant, perquè posa l’accent en el rendiment relatiu de cada estudiant dins del seu context educatiu", apunten des del Departament, que remarquen que "és una proposta amb implicacions importants".

"Un sistema basat en percentils requereix dades molt sòlides, criteris homogenis i un ampli consens institucional, ja que pot tenir efectes diferents segons el territori i el perfil de l’alumnat. A més, és necessari garantir que qualsevol canvi no generi nous desequilibris ni penalitzi indirectament determinats col·lectius", prossegueixen les mateixes fonts.

Així doncs, des del Govern aborden aquest debat "amb prudència". "Compartim la necessitat d’analitzar amb rigor si el sistema actual d’accés és el més just i eficient i, alhora, d’actuar sobre aquells elements que ja sabem que condicionen el funcionament del sistema", relaten. En aquest sentit, esmenten tant l’augment de places com l’adscripció de nous centres com a hospitals universitaris. Si finalment fessin seva la proposta, l’haurien d’elevar al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que, al seu torn, l’hauria de debatre amb les comunitats autònomes.

És una situació que afecta només Catalunya?

La situació no afecta només Catalunya. A la Universitat d’Extremadura (UEx), aquest curs 2025-2026, el 31% dels estudiants de nou ingrés a Medicina procedeixen d’altres comunitats. Medicina és també el grau amb la nota de tall més elevada, un 12,773, i el que té més demanda cada any, amb el 26% del total de les preinscripcions rebudes.

Extremadura està des de fa anys en el punt de mira de Castella i Lleó. El 15% dels alumnes extremenys va obtenir un excel·lent el 2024, el percentatge més elevat d’Espanya, segons dades del Ministeri d’Educació. Això fa que ocupin bona part de les places en graus molt demanats com Medicina a les universitats més pròximes, com passa a Salamanca. El 2021, el 40% dels alumnes de nou ingrés de Medicina a la Universitat de Salamanca procedien d’Extremadura i Andalusia.

Des de la Conselleria d’Educació d’Extremadura, acostumada a aquesta queixa constant de la comunitat veïna, atribueixen la situació a l’actual sistema d’accés a la universitat, defensen que respecten la normativa estatal i recorden que "no és legal" admetre un alumne amb un 13 de la comunitat i no admetre’n un altre amb la mateixa nota d’una altra comunitat, informa Guadalupe Moral, d’El Periódico Extremadura, del mateix grup editorial que EMPORDÀ. Remarquen, així mateix, que el que passa a Extremadura es produeix de la mateixa manera a totes les comunitats i que, de la mateixa manera que alumnes d’altres autonomies ocupen places extremenyes, els estudiants extremenys també ocupen places en altres universitats de l’Estat.

En aquest sentit, assenyalen que, com que "no hi ha cap mecanisme per prioritzar un estudiant de la mateixa comunitat", des de la Junta d’Extremadura treballen de manera coordinada amb la UEx per retenir tot el talent jove extremeny possible. "El nostre objectiu és mirar d’incrementar el nombre d’estudiants extremenys que opten per formar-se a la nostra regió i, al seu torn, retenir els graduats de la nostra universitat", apunten.