Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Jorge Branger, sobre l’habitatge: "Per comprar un piset de 300.000 euros cobrant 1.600, cal treballar 185 mesos seguits sense gastar res"

El preu de l’habitatge marca rècords a Espanya i el metre quadrat ja arriba als 2.315 euros, segons les últimes dades del Ministeri d’Habitatge

Un bloc de pisos, a punt d’acabar-se de construir a Figueres.

Un bloc de pisos, a punt d’acabar-se de construir a Figueres. / Santi Coll

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Redacció

Redacció

El preu de l’habitatge a Espanya continua escalant fins a nivells rècord i dificulta cada vegada més l’accés a la compra d’un pis per a moltes famílies. Les últimes dades publicades pel Ministeri d’Habitatge constaten que el cost del metre quadrat va pujar un 13,9% entre gener i març del 2026, fins a situar-se en els 2.315 euros, el valor més alt de la sèrie històrica iniciada el 1995.

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el preu de l’habitatge es va incrementar un 12,9% interanual durant els tres primers mesos d’aquest any. L’indicador acumula ja 48 trimestres consecutius de pujades, amb els cinc últims per sobre del 12%. L’augment és especialment intens en l’habitatge de segona mà, on els preus van avançar un 12,5%, una pujada fins ara inèdita.

Comprar un pis amb un sou de 1.600 euros

En aquest context, plantejar-se la compra d’un habitatge és especialment complicat si es té en compte que el salari més freqüent a Espanya és de 16.520 euros anuals. La pèrdua de poder adquisitiu acumulada en els últims anys també es reflecteix en el mercat immobiliari, on l’esforç necessari per accedir a un pis és cada vegada més elevat.

A partir d’un salari de 1.600 euros mensuals, caldria treballar 185 mesos seguits, és a dir, més de 15 anys, sense gastar absolutament res, per poder comprar “un piset de 300.000 euros”. Així ho va calcular l’emprenedor Jorge Branger al programa LaSexta Xplica, on va resumir amb aquesta comparació la dificultat creixent per accedir a l’habitatge.

La frase de Branger posa xifres a una realitat que afecta especialment els treballadors amb sous mitjans i baixos: fins i tot destinant el salari íntegre a l’estalvi, sense pagar lloguer, menjar, subministraments ni cap altra despesa, comprar un pis de 300.000 euros exigiria més d’una dècada i mitja de feina continuada.

Tracking Pixel Contents