Carmen, la madrilenya que va arribar a Castelló d'Empúries per cuidar la filla malalta que ha emocionat Quim Masferrer: "La gent és molt bona"

Hi ha històries que no neixen sobre l’escenari, sinó entre les butaques. Quim Masferrer ho sap prou bé i ho ha tornat a demostrar amb un d’aquells moments que ajuden a entendre per què El Foraster i el seu espectacle Bona Gent connecten tant amb el públic: perquè darrere de cada persona, tot sovint, hi ha una vida que val la pena escoltar. I en el cas de la Carmen, per exemple, hi ha un relat d’aquells que captiven i emocionen.

La Carmen va ser una de les protagonistes de l’espectacle Bona Gent, representat el 4 d’abril, a les 22 hores, a Castelló d’Empúries. "Com et dius?", li preguntava Masferrer des del pati de butaques, tal com es pot veure en un vídeo compartit per l’actor i presentador a Instagram. "Carmen", responia ella. Quan l'actor li demanava d'on és, la dona explicava que és de Madrid, però que ara viu a Castelló d'Empúries des de fa un any. 

El motiu del trasllat va donar al moment un to més personal. "Porque aquí está mi hija, y me he venido con ella, y con mi otra hija, que está mal de salud, para que se ponga buena", va explicar Carmen davant del públic.

Aprenent el català "a poc a poc"

Alhora, un dels moments especials va ser quan Masferrer també li va preguntar si entenia bé el català. Ella va respondre que sí, tot i reconèixer que encara no el parla gaire: "Pero no lo hablo bien. Un poco, poco a poco". L'actor li va valorar l'esforç i va aprofitar el moment per arrencar un dels primers aplaudiments de la conversa. "Per res del món m'hauria imaginat, quan he arribat a Castelló d'Empúries, que tothom acabaria aplaudint una tia de Madrid", va dir Masferrer, provocant les rialles de la sala.

Durant el diàleg, el presentador també li va preguntar si ja havia estat abans a Castelló d'Empúries i si s'hi vivia bé. La resposta de Carmen va ser clara: "Muy bien. Y la gente es muy buena".

La frase va acabar de connectar amb el públic, i Masferrer no va deixar passar l'ocasió per jugar amb la situació. "Coño, te acaban de aplaudir, o sea que...", va dir l'actor, abans de preguntar-li si alguna vegada l'havien aplaudit a Madrid.

Carmen no va entendre inicialment la pregunta, i Masferrer la va reformular en castellà: "A ti te habian aplaudido en Madrid?".  "No", responia ella. La rèplica de l'actor va tancar el moment amb humor: "I a Castelló d'Empúries portes un any i ja t'aplaudeixen. Toma,ya! Sí, senyora! Guaita-la!".

En un moment de la conversa, Masferrer també li pregunta amb qui havia vingut. "Amb la meva parella", responia ella. "De Madrid, també?", preguntava l'actor, i ella responia: "No, de Barcelona". La resposta va arrencar una riallada. "Ah, de Barcelona! Hòstia, això no durarà gaire, eh?", bromejava Masferrer.

L'essència de Bona Gent

El fragment resumeix molt bé l'esperit de Bona Gent, l'espectacle teatral de Quim Masferrer en què el públic és l'autèntic protagonista. Durant la funció, l'actor conversa amb els assistents, improvisa a partir de les seves històries i converteix cada representació en una experiència diferent.

El muntatge manté el segell més reconeixible de Masferrer, molt vinculat també a l'univers d'El Foraster: escoltar persones anònimes, trobar-hi històries singulars i barrejar humor, proximitat i emoció. 

Bona Gent s'ha consolidat com un dels grans èxits teatrals de Quim Masferrer, amb centenars de funcions i milers d'espectadors arreu de Catalunya. De fet, el xou ja supera les 450 representacions i els 400.000 espectadors.