Què és el doblet sísmic que ha passat a Veneçuela i per què s’han produït dos terratrèmols tan violents en menys d’un minut?

Veneçuela va viure aquest dimecres dos violents terratrèmols en menys d’un minut. El primer es va produir entorn de les 18.05 (hora local) i, segons els primers informes, es va originar al nord del país, a l’estat de Carabobo, i va adquirir una magnitud de fins a 7,2 en l’escala Richter. Menys de quaranta segons més tard, es va reportar una segona tremolor de magnitud 7,5 a tan sols uns quilòmetres del primer episodi. Els experts afirmen que aquest fenomen es coneix com a «doblet sísmic» i es produeix quan l’energia alliberada per un moviment tectònic és tan alta que s’allibera en diversos episodis de gran magnitud en un marge molt reduït de temps. A això, a més, cal sumar-hi les rèpliques que, tal com informen les autoritats locals, estan deixant tremolors de magnitud 4,5 en una regió ja afectada per aquesta violenta tremolor.

Veneçuela es troba en una regió tectònicament activa, situada al límit entre la placa del Carib i la placa sud-americana. En gran part del nord de Veneçuela, on s’han produït aquests sismes, predominen les falles de direcció. En aquestes, els blocs de roca es desplacen horitzontalment l’un respecte a l’altre. Durant llargs períodes, la fricció impedeix el moviment lliure de les plaques, de manera que l’energia queda emmagatzemada a les roques. Quan la resistència de la falla és superada, es produeix una ruptura brusca que genera un terratrèmol. Segons apunten els primers informes, la falla que ha produït aquests sismes podria haver estat gairebé un segle acumulant energia.

Els geòlegs afirmen que Veneçuela acaba de viure un doblet sísmic. Aquest fenomen es produeix quan a l’interior d’una falla hi ha zones especialment resistents anomenades asprors, formades per blocs de roca molt rígids, irregularitats geomètriques, curvatures o sectors amb una fricció superior a la de la resta de la falla. Quan la ruptura iniciada per un gran terratrèmol troba una d’aquestes asprors, pot quedar temporalment bloquejada. L’energia continua exercint pressió sobre aquest obstacle, concentrant allà encara més tensió. I si l’aspror finalment cedeix, pot generar un segon terratrèmol de magnitud similar al primer. I és per això que, en ocasions, poden registrar-se dos terratrèmols molt grans separats únicament per segons.

Potencial destructiu

Els registres indiquen que, en la gran majoria de casos, els doblets sísmics solen ser més destructius que els sismes normals. Això es deu al fet que la successió de terratrèmols en un temps tan curt pot suposar una greu amenaça per a les infraestructures i la població. El primer terratrèmol pot provocar esquerdes, deformacions i danys estructurals que no sempre són visibles des de l’exterior i després, quan arriba el segon terratrèmol, moltes construccions ja han perdut part de la seva capacitat per resistir els sotracs. Això, afirmen els experts, incrementa el risc de col·lapse d’edificis, ponts i infraestructures crítiques. Per això, tal com reporten les primeres imatges de Veneçuela, a moltes ciutats s’han esfondrat edificis sencers i es tem que el recompte de víctimes sigui massiu.

Els experts afirmen que, tot i que els doblets sísmics són menys freqüents que els terratrèmols convencionals, no són del tot una raresa. Diversos estudis han mostrat que una proporció significativa dels grans terratrèmols del planeta presenta característiques d’esdeveniments múltiples. Sobretot entre els sismes de magnitud molt elevada, especialment aquells superiors a 7,5. Segons alguns estudis, fins al 20% dels terratrèmols molt grans poden produir aquest efecte doble. Al terratrèmol del Pakistan del 1997, per exemple, el sisme inicial de magnitud 7,0 va ser seguit per un altre de magnitud 6,8 tot just 19 segons després. Els estudis d’aquest cas van demostrar que la concatenació de sismes va duplicar la durada de la tremolor del sòl i va multiplicar exponencialment l’àrea afectada per l’esdeveniment.

Menys d’una hora després dels terratrèmols de 7,2 i 7,5 de Veneçuela, a més de 1.300 quilòmetres de distància, al Japó també es va registrar un sisme de magnitud 6,9. Els experts afirmen que, en principi, no hi ha cap raó per pensar que existeixi una relació causal directa entre aquests esdeveniments. I no només per la distància entre països sinó, sobretot, perquè pertanyen a sistemes tectònics completament diferents. Els terratrèmols al Japó passen per la subducció de plaques, és a dir, quan una placa s’enfonsa sota una altra, mentre que els de Veneçuela es deuen sobretot al lliscament lateral entre les plaques del Carib i Sud-amèrica. El més probable, afirmen els científics, és que la relació entre els dos esdeveniments sigui només una coincidència temporal.