El Mediterrani busca un gran pacte de futur per consolidar la cooperació

"Podem mirar la nostra història i ideals i estic convençuda que en aquest nou món podem triar ser una cosa diferent". La periodista i historiadora Anne Applebaum va voler tancar la seva intervenció en la jornada d’aquest dimecres del III Fòrum del Mediterrani amb unes paraules d’optimisme. Per "una cosa diferent" es referia a un camí diferenciat del dels Estats Units de Donald Trump i el de la Rússia de Vladímir Putin, dirigents a qui va despullar en un afilat discurs que va ser potser el més aplaudit dels pronunciats al CosmoCaixa.

La jornada, sota el títol Un mar de compromisos, va servir per posar el termòmetre als reptes econòmics, socials i tecnològics d’aquesta regió europea, i va posar especial accent en l’aspecte geopolític d’una regió que compta amb un històric contrast entre les seves riberes nord i sud. Aquest pol va orbitar al llarg del dia d’ahir, amb diferents intervencions que van girar al voltant de la qüestió.

Va ser el cas del diàleg que van mantenir Josep Borrell, president del CIDOB, i Jaume Duch, conseller d’Unió Europea (UE) i Acció Exterior de la Generalitat. El conseller va parlar dels fluxos migratoris del nord de l’Àfrica cap al sud d’Europa i es va referir al Pacte pel Mediterrani, que va presentar la Unió Europea el 2025, per facilitar la cooperació entre països i mirar d’abordar la qüestió de la migració irregular.

"Voluntat política"

Duch va ser clar: "Hi ha d’haver voluntat política i hi ha d’haver diners, i ara per ara els diners no hi són". Sense aquest factor, va lamentar que l’acord no serà més que una "declaració d’intencions". El conseller va assenyalar que "el sud del Mediterrani no és el pati del darrere d’Europa", en unes paraules que van trobar ressò en Borrell.

"Tinc la impressió que els europeus continuen mirant el Mediterrani principalment com una barrera davant la immigració", va afirmar Borrell. El president del CIDOB va explicar amb rotunditat com afronta Europa la qüestió: "El que ens interessa no és tant la democràcia com l’estabilitat, perquè la inestabilitat obre la porta a la immigració irregular". L’antic cap de la diplomàcia comunitària va advertir que en la situació actual la crisi migratòria no sembla que hagi d’aturar-se. "En cap lloc del món és tan diferent el sud del nord i això genera un efecte d’absorbir, actua com un imant", va afegir Borrell. "¿I com ho abordem? ¿No deixant passar ningú, tot i que sigui a canonades? Alguns ho voldrien", va advertir. La seva proposta passa per "equilibrar" les polítiques en aquest camp.

En aquesta mateixa línia es va manifestar el professor de l’IESE Pedro Videla. Durant la seva intervenció, va voler recordar la tragèdia humanitària que acompanya aquestes rutes migratòries i va posar el focus en la qüestió econòmica que hi ha darrere. Segons va apuntar, un marroquí que trobi feina a Espanya multiplica de tres a set vegades el seu poder de compra, un impuls que explica gran part d’aquest problema.

El professor va recordar que el debat ve pressionat per l’aparició de formacions antiimmigració en molts països de la UE i va recordar que hi ha un gran desequilibri comercial entre els països europeus i africans de l’àrea mediterrània. Per això es va mostrar partidari d’un pla Marshall per al nord d’Àfrica que pugui servir d’estímul econòmic.

Una regió convulsa

A la conflictivitat de la regió es va referir també ahir Javier Colomina, que és el representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnat Sud. El diplomàtic va voler centrar la seva intervenció en la convulsa regió del Sahel, un dels principals motors de migració irregular, i no va ocultar tampoc un cert pessimisme: "Puc veure el final de la guerra a Ucraïna, però no soc capaç de veure el final dels problemes al Sahel, amb un terrorisme brutal i amb un control del territori molt petit per part dels estats".

Al marge del que passa al Mediterrani, Colomina es va referir també a les tensions en el pacte transatlàntic que ha forçat la nova política exterior de Trump. "El que s’ha produït no és una reducció del compromís nord-americà amb l’Aliança", va dir. "El que han obligat a fer els Estats Units amb formes diferents és que la Unió Europea prengui decisions i es faci càrrec de la seva seguretat i la seva defensa", va afegir.

Comerç i universitat

A la relació entre el Mediterrani sud i el Mediterrani nord es va referir també una taula rodona sobre les aliances comercials. Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç i d’ASCAME, va voler destacar en la seva intervenció que "l’oportunitat econòmica de les empreses europees és enorme". "La terra ens dona els fruits, el mar ens dona la riquesa", va citar, amb referència a un dels lemes fundacionals del Consolat de Mar, organisme comercial que es troba en la llavor de l’actual Cambra de Comerç.

També es va afrontar la qüestió educativa en la sessió Erasmus Euromediterrani: coneixement, mobilitat i talent compartit, amb la presència de Josep Maria Garrell, president de l’European University Association; Joan Guàrdia Olmos, rector de la Universitat de Barcelona; Wail Benjelloun, el seu homòleg a la Universitat Mohammed V de Rabat, i Marcello Scalisi, director de la Mediterranean Universities Union. La conclusió d’aquest grup d’experts va ser que amb la voluntat política no n’hi haurà prou per aconseguir una sinergia real en el camp universitari en una regió que ocupa dos continents diferents: "Necessitarem l’harmonització, reconeixement de diplomes, competències, i així successivament".

El president de Múrcia, Fernando López Miras, saluda el regidor del PP a Barcelona Daniel Sirera, davant el president de Prensa Ibérica, Javier Moll.

Les successives intervencions de la jornada miraven d’una manera o una altra a Brussel·les, i les institucions comunitàries també van ser presents al III Fòrum del Mediterrani. Ho van fer en la figura de Dubravka Šuica, comissària europea per al Mediterrani, entrevistada per la directora d’EL PERIÓDICO, Gemma Martínez. Šuica va assegurar que des que va prendre possessió del seu càrrec ha treballat per aprovar el "gran Pacte del Mediterrani entre els països del nord i del sud", que va entrar en vigor l’any passat, i va posar com a exemple l’impuls d’un Erasmus de les universitats d’aquesta regió per fomentar la formació professional.

Segons va dir la comissària, el repte consisteix ara a impulsar aquestes polítiques amb una mirada geogràfica àmplia. "El pacte aspira a implicar totes les vores, també al nord de l’Àfrica, el Pròxim Orient i fins i tot alguns països del Golf", va manifestar. Šuica va voler recordar que una regió mediterrània estable contribueix a la prosperitat de tot Europa. "Al fer que aquesta regió sigui més segura, ajudem tota la Unió", va assenyalar Šuica.

Focus empresarial

Al llarg de la jornada, per CosmoCaixa van desfilar una nombrosa representació d’empresaris. Va ser el cas de Gonzalo Gortázar (CaixaBank), Josep Maria Coronas (La Caixa), Mario Ruiz-Tagle (Iberdrola), Mònica Acero (LLYC), Marta Colet (Veolia), Jordi Ribas (Microsoft), Alfonso Álvarez (Cellnex), Carlota Pi (Hollande) o Sacha Michaud (Glovo).

A l’auditori hi havia Javier Moll, el president de Prensa Ibérica, al costat de la seva dona i vicepresidenta del grup, Arantza Sarasola, i els seus fills Aitor i Ainhoa, conseller delegat i directora editorial, respectivament. També hi van fer acte de presència Sergi Guillot, director general del grup periodístic; Albert Sáez, director general de Continguts Institucionals, a més d’un llarg etcètera de càrrecs de Prensa Ibérica i les seves 27 capçaleres. També va destacar la presència de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

Tots els presents van poder sentir les paraules pronunciades per Anne Applebaum amb un missatge d’optimisme: "Europa és la prova que els antics imperis poden viure en pau".