El Tribunal Suprem planta cara a la Seguretat Social i obliga a indemnitzar amb 1.800 euros els homes jubilats que no van gaudir del complement de maternitat

El Tribunal Suprem ha fixat una indemnització de 1.800 euros per als homes jubilats a qui es va negar l’antic complement de maternitat i que van haver d’anar als tribunals per reclamar-lo. La decisió dona la raó als pensionistes que van patir aquesta denegació després d’haver sol·licitat un plus que, en el seu moment, la Seguretat Social no els va reconèixer.

Què ha dit el Suprem

Segons la doctrina fixada per l’alt tribunal, la denegació del complement va suposar una vulneració del dret fonamental a no patir discriminació. A més, el Suprem entén que, quan l’afectat va haver de demandar la Seguretat Social per aconseguir-lo, ha de ser compensat pels perjudicis patits durant aquest procés.

La sentència unifica criteri i estableix una quantia fixa de 1.800 euros com a reparació integral del dany. Aquesta quantitat s’aplicarà en els casos en què l’home discriminat per una resolució posterior a la sentència de desembre del 2019 hagi necessitat acudir a la via judicial per obtenir el complement de maternitat.

D’on surt la reclamació

L’origen es troba en l’antic complement de maternitat, una mesura que va ser considerada discriminatòria per raó de sexe i que després es va estendre també als homes amb fills. En alguns casos, la Seguretat Social va negar aquest dret fins i tot quan ja existien criteris europeus que l’emparaven.

El Suprem considera que no només s’ha de reconèixer el complement, sinó també indemnitzar el dany causat per obligar el pensionista a litigar. Per això ha fixat una quantitat homogènia per a tots els casos similars, evitant resolucions diferents segons el tribunal o la província.

La resolució obre la porta perquè els homes que es trobin en una situació semblant reclamin aquesta indemnització addicional si van haver d’arribar fins als jutjats per defensar el seu dret. No es tracta només de regularitzar la pensió, sinó també de compensar el temps, l’esforç i els costos del procediment.

A la pràctica, la decisió consolida una protecció més clara davant aquest tipus de discriminació i reforça la idea que l’Administració no pot negar drets ja reconeguts sense assumir-ne les conseqüències.

Via: Sport