Jesús Bel, capellà penitenciari: "Amb la seva visita a Brians, el Papa fa que la gent miri la presó amb uns altres ulls"

Jesús Bel, capellà de la presó de preventius de Brians 1 que visitarà el papa Lleó XIV el pròxim 10 de juny, viu a la Vall d’Hebron, a la Llar Mercedària del carrer de Can Travi de Barcelona, de la qual és director. Són tres pisos de l’orde mercedari on resideixen quatre sacerdots, comptant-lo a ell, i nou interns de diferents presons en segon i tercer grau.

Quants anys té? On va néixer?

En tinc 64 i soc de San Mateo de Gállego, a 20 quilòmetres de Saragossa.

Des de quan és sacerdot?

Fa 40 anys. En tenia 24 quan em van ordenar. I aquests 40 anys he estat capellà de presó. Tota la meva vida sacerdotal. Els membres de l’Orde de la Mercè ens dediquem a la presó o al món marginal. L’orde es va fundar a Barcelona el 1218 per a la redempció de captius. Per això la Mare de Déu de la Mercè és la patrona dels presos.

En quines presons ha treballat?

Vaig començar el 1986, acabat d’ordenar, a la presó Lleida 2. Feia poc que estava construïda, perquè la Generalitat va assumir les competències penitenciàries a partir del 1984. Com que era una presó nova, hi enviaven els presos més vellets, era còmoda. Jo semblava el net de tots. Hi vaig estar dos anys. Després em van enviar tres anys a una presó de dones de València, i quan va tancar, el 1991, van obrir Picassent i em van enviar a Veneçuela.

On l’orde l’envia.

Sí, vaig on m’envien. A Veneçuela vaig ser capellà en tres centres penitenciaris. Un a San Juan de los Morros, on hi ha un internat judicial; jo era capellà de l’internat. Després vaig estar a la frontera amb Colòmbia, a l’estat de Táchira, a San Cristóbal. Vaig ser capellà a la presó de Santa Ana i en un centre de desintoxicació de drogodependents. I després em van enviar a Maracaibo; vaig passar 12 anys a la presó de Sabaneta, considerada una de les presons perilloses de Llatinoamèrica.

Quant temps va passar a Veneçuela?

24 anys. El 2015, els meus superiors em van fer tornar, vaig tornar a Picassent. El capellà de la Model de Barcelona es va posar malalt i, com que jo acabava d’arribar, em van portar aquí i el vaig substituir el 2016.

I va viure els últims temps de la presó barcelonina.

Vaig ser l’últim capellà de la Model. La van tancar el 2017 i van portar els que hi havia allà, inclòs jo, a Brians 1. I aquí acaba, de moment, la meva història. L’any que ve compliré una dècada a Brians 1.

Com és una setmana del capellà de Brians 1?

Vaig quatre dies com a mínim a la presó; si cal, més. Els dimarts i els dijous, a fer acompanyament, atenció personal. I dissabte i diumenge fem missa, catequesi, l’atenció religiosa pròpiament dita.

Vostè ha tractat tota la vida amb la gent amb qui la societat no vol tractar.

Sí, la societat s’oblida de la gent que envia a la presó, que de vegades es converteix en un aparcament de persones que han comès un delicte, però que continuen sent persones, amb drets, anhels, desitjos.

I enmig de tota aquesta vida, d’aquesta gent oblidada per la societat, va arribar la notícia que el papa Lleó XIV vindrà a Brians 1.

Una jugada mestra del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez.

No era fàcil.

El Papa ha demostrat que no li costa acostar-se als marginats, als que són a la cuneta. Però els protocols són complicats. El bisbe ve a la presó sempre que pot, i el Nadal passat va fer missa amb els nois i les noies. En acabar, el director va baixar a saludar-lo. El bisbe li va explicar que havia de rebre el Papa a l’aeroport del Prat, perquè forma part de la diòcesi de Sant Feliu, i que aniria a Montserrat. “Miraré de portar-lo a la presó”, li va dir. I mira, ho va aconseguir. I crec que el Papa es va deixar convèncer ràpidament, però Xabier va tenir l’audàcia de proposar-ho en el moment oportú. I això ens ha posat al mapa.

Quan ho va saber vostè?

El dia que ho va anunciar la roda de premsa de la Conferència Episcopal. Era aquí, a casa, i ni tan sols ho estava escoltant. Va venir un company a avisar-me i vaig pensar que feia broma. Em va alegrar moltíssim. Sobretot perquè va fer que la gent mirés la presó amb uns altres ulls. La gent no hi veu tant delicte com persones. Només que la visita porti aquest fruit ja seria molt. En portarà més, però amb aquest ja és molt. L’endemà, un dijous, vaig anar a la presó i tots ho sabien, estaven emocionats. Un intern em va dir: “Som al pensament del Papa, ha pensat en nosaltres!”.

De quanta gent es compon la comunitat catòlica de Brians 1?

Actualment, d’unes 55 o 60 persones, però com que és un centre de preventius, el nombre canvia molt. S’hi estan fins al judici: uns són condemnats i traslladats a altres presons, altres surten absolts. Avui tens 60 presos i la setmana que ve en són 30.

S’ha dit que entre 70 i 80 presos seran a la trobada amb el Papa.

Hi seran els que van sempre a missa. Jo soc capellà dels homes de Brians 1 i les dones tenen el seu propi capellà, que a més és cosí segon meu i també es diu Jesús, també és mercedari i va néixer al meu mateix poble. I ens portem bé. Ell es diu Jesús Roy Gaudó i jo, Jesús Bel Gaudó. Ell és capellà de Wad Ras i del mòdul de dones de Brians 1. També vindran a la visita del Papa alguns interns que van a la missa de Brians 2 i el seu capellà, el jesuïta Xavier Rodríguez. Nosaltres hauríem volgut portes obertes, però el protocol, la seguretat, ho impedeixen.

Els que hi vindran ja ho saben?

Estan felicíssims. Saben que vindran perquè han hagut de signar la cessió de la seva imatge. La trobada es farà a la sala d’actes de Brians 1.

Són 20 minuts.

Arribarà el Papa amb el bisbe, el rebran les autoritats. Cantarem un cant d’entrada mentre entra, una cosa senzilla. Un cant de missa, se’l saben tots. Hi haurà una salutació del director del centre penitenciari. Després em correspondrà a mi adreçar la salutació al Papa com a delegat de la pastoral penitenciària de Sant Feliu. Tinc un minut. Després dues internes també adreçaran una salutació a Lleó XIV i després parlarà ell.

Ja ha preparat la seva intervenció?

He escrit algunes línies. Vull dir moltes coses en un minut i no sé com m’ho faré. El que faré és donar les gràcies al Papa i demanar-li que ens continuï portant al cor.

El Papa se centra en la defensa de la pau i dels més necessitats en un context mundial que no segueix aquesta línia.

En un món d’enfrontament, en què tots semblem enemics de tots, el Papa manté les directrius del papa Francesc i crec que ho fa molt bé: no desaprofita cap oportunitat de defensar la pau. Ho valoro molt.

En aquests 40 anys, què ha après dels presos?

He après molt de la gent de la presó. Valors molt profunds en llocs insospitats. Trobes persones molt destruïdes des de la infància, maltractades, sense oportunitats. I alguns són capaços de reaccionar i de convertir en una oportunitat allò que sembla el principi de la seva destrucció.

La gent que té menys diners va més a la presó?

Això sempre ha estat així. I crec que continuarà sent-ho. Amb el mateix delicte, una persona que té diners aconsegueix un bon advocat, que sap trobar les escletxes de la llei necessàries per a una bona defensa. Això ofereix més possibilitats de complir una sentència menys dura.

A Brians 1 tracta amb presos preventius, pendents de judici.

El preventiu viu una angoixa afegida, perquè no sap què passarà amb ell. És molt destructiu, ho trenca tot en l’àmbit personal, familiar, econòmic. Un cop estàs condemnat, ja saps el que hi ha. He estat en presons d’homes i de dones, de preventius i de compliment, molt tranquil·les i molt perilloses.

Ha viscut moments de perill.

A Veneçuela la presó és una altra presó. Hi ha molta corrupció, molta violència, els presos van armats, i quan dic armats vull dir que tenen kalàixnikovs i pistoles automàtiques. Un dia feia missa en un pavelló esportiu de la presó veneçolana de Tocorón i dues bandes rivals es van enfrontar. Van començar a disparar, ens vam tirar a terra. Dos presos se’m van posar a sobre per protegir-me amb els seus cossos fins que va arribar la Guàrdia Nacional. Un em va dir: “Tranquil, pare, avui sortirà viu d’aquí”. Mai no he conegut ningú tan bo que no tingui alguna cosa dolenta, ni ningú tan dolent que no tingui alguna cosa bona.

Potser Brians 1 no serà la seva última presó.

Qui sap on em portarà la vida després, però que serà a una presó, segur.

Subscriu-te per seguir llegint