Una dosi única de psilocibina deixa empremta al cervell un mes després

Una sola dosi alta de psilocibina, el principi actiu present en alguns bolets al·lucinògens, pot deixar canvis detectables al cervell fins a un mes després de la primera experiència psicodèlica. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi publicat a 'Nature Communications', que ha analitzat què passa abans, durant i després de l’administració controlada d’aquesta substància en persones sense diagnòstics previs de salut mental i que mai no havien consumit psicodèlics. La troballa no significa que la psilocibina “remodeli” el cervell de manera automàtica ni que se’n pugui recomanar l’ús fora d’un context clínic o investigador, però sí que aporta noves pistes sobre per què aquests compostos desperten cada vegada més interès en la recerca en salut mental.

Augment de l'entropia cerebral

L’estudi va incloure 28 voluntaris sense diagnòstics previs de salut mental. Tots van rebre primer una dosi molt baixa de psilocibina, d’1 mg, sense efectes psicodèlics rellevants, i un mes després una dosi alta, de 25 mg. Els investigadors van mesurar l’activitat cerebral durant l’experiència i també van observar el cervell mitjançant ressonància magnètica abans i després de cada sessió. Amb la dosi alta van detectar un augment de l’anomenada “entropia cerebral”. Dit d’una altra manera: durant l’efecte de la substància, el cervell mostrava una activitat més complexa, més variada i menys previsible. Aquest canvi es va associar amb una major capacitat d’introspecció l’endemà i amb una millora del benestar psicològic al cap d’un mes.

La part més cridanera, però també la que exigeix més prudència, és la que apunta a possibles canvis en la substància blanca. Un mes després de la dosi alta, els investigadors van detectar alteracions en alguns feixos que connecten l’escorça prefrontal amb estructures més profundes del cervell, com l’estriat i el tàlem. No es tracta, per tant, d’un canvi visible en la “forma” externa del cervell, sinó d’un possible canvi microscòpic en les seves vies de comunicació interna. Aquestes connexions participen en funcions relacionades amb la regulació, la flexibilitat cognitiva i la integració de la informació.

Droga psicodèlica i millora psicològica

Els mateixos autors adverteixen, tanmateix, que aquest senyal és difícil d’interpretar. Pot tenir a veure amb canvis en les fibres nervioses, en la mielina —la capa que ajuda a transmetre els impulsos neuronals—, en la densitat de les connexions o fins i tot en el líquid que envolta les cèl·lules. Per això, l’estudi no permet afirmar, per si sol, que la psilocibina provoqui una neuroplasticitat beneficiosa demostrada. El que sí que mostra és una possible relació entre l’experiència psicodèlica intensa, alguns canvis en l’activitat cerebral i determinades millores psicològiques posteriors.

Els participants també van presentar més flexibilitat cognitiva, més benestar psicològic i més capacitat d’introspecció després de la dosi alta, però no després de la dosi baixa. Tot i així, el treball té límits importants: és exploratori, té una mostra petita, inclou només persones sense diagnòstics previs de salut mental, no va registrar prèviament les seves hipòtesis principals i segueix un disseny en què tots els participants van rebre primer la dosi baixa i després l’alta.

Més que una prova definitiva, per tant, l’estudi obre una via de recerca. Suggereix que el que passa al cervell durant les primeres hores d’una experiència psicodèlica podria ajudar a entendre alguns canvis psicològics posteriors. Però encara no resol la pregunta més delicada: quins d’aquests canvis són realment terapèutics, en quines persones, en quines condicions i amb quins riscos.