La defensa de Jonathan Andic recorre contra la presó provisional: «No va veure la caiguda del seu pare, però sí el cos desapareixent»

L’equip d’advocats de Jonathan Andic, encapçalat pel lletrat penalista Cristóbal Martell, ha presentat aquest dijous al jutjat de Martorell un recurs en què reclama que s’anul·li la interlocutòria per la qual se li va imposar presó provisional eludible sota fiança d’un milió d’euros al primogènit del fundador de Mango, Isak Andic, que se li retirin totes les mesures cautelars. El fill gran de l’empresari, que va dipositar aquesta fiança en mitja hora i va quedar en llibertat, està investigat per un presumpte delicte d’homicidi per la mort del seu pare, que va morir en caure per un barranc en un camí de Collbató el 14 de desembre del 2024. La defensa sosté que els indicis existents contra l’investigat —així com els arguments que utilitza la jutgessa Raquel Nieto Galván per justificar les mesures cautelars— no són suficients per acordar una mesura d’aquesta naturalesa. «No va veure la caiguda del seu pare, però sí, i és impactant, l’últim tram del lliscament del cos desaparegut», subratllen els lletrats de Jonathan Andic.

Les fonts consultades per EL PERIÓDICO han explicat que el recurs sosté que Jonathan Andic només va estar dues vegades a Collbató abans del dia de la caiguda en què va morir el seu pare, i no tres, tal com exposava la interlocutòria de la jutgessa. La magistrada precisava que el primogènit del fundador de Mango va fer un recorregut per Collbató els dies 7, 8 i 10 de desembre, dia en què se’n va perquè plovia, quan la caiguda va ser el dia 14, i no una sola vegada i dues setmanes abans, tal com ell havia explicat als agents. Per a la jutgessa, aquest indici revela «una planificació i un estudi previ del lloc dels fets; un intent de crear una situació i unes circumstàncies concretes tan discretes com fos possible prèviament als fets, en el mateix moment i durant els minuts posteriors a la caiguda».

Un altre dels arguments que rebat la defensa són les contradiccions en què, segons la magistrada, va caure Jonathan tant en les seves dues declaracions davant els Mossos com al jutjat, després de la seva detenció el 19 de maig. Per als seus advocats, no són contradiccions, sinó matisos. En aquest sentit, la interlocutòria de presó amb fiança sostenia que, en la seva primera declaració, el fill gran de l’empresari va explicar que caminava cinc metres per davant del seu pare i que aquest s’havia aturat per fer unes fotos.

«Mentre caminava —recull la interlocutòria sobre la seva primera declaració—, va sentir un soroll de pedra caient, es va girar i únicament va veure un cos rodolant entre els matolls, va sentir un fort cop i un gemec de dolor del seu pare». En la seva segona declaració, va explicar que el seu pare havia fet servir el mòbil a l’inici del recorregut i que ja no el va tornar a treure, com van poder comprovar els Mossos, que van trobar el terminal a la butxaca davantera dels pantalons del difunt. Davant la jutgessa, va mantenir la seva primera versió i va negar que volgués matar el seu pare.

La disputa amb el pare

El primogènit de l’empresari també va assegurar que tenia una bona relació amb el seu progenitor i que el fet que l’apartessin del capdavant de Mango «no havia comportat cap problema professional, ni personal, ni familiar». No obstant això, diversos testimonis han explicat a la policia que sí que hi va haver una crisi per aquest canvi a l’empresa. Segons la jutgessa, el motiu principal d’aquesta mala relació era «l’obsessió que Jonathan Andic té pels diners, fins al punt de demanar-li una herència en vida». El recurs fa menció a la caiguda d’Andic pare a la seu de Mutua Universal mesos abans de la seva mort.

La magistrada subratllava en la seva interlocutòria de presó amb fiança que la mort del fundador del gegant de la moda «no va ser accidental», sinó que hi va tenir una «participació activa i premeditada» el seu fill Jonathan. Al seu entendre, «hi ha indicis suficients per considerar l’investigat autor d’un delicte d’homicidi amb resultat de mort respecte d’Isak Andic». En la seva declaració davant la jutgessa, l’acusat només va contestar preguntes del seu advocat, Cristóbal Martell, amb nombrosos «monosíl·labs», tot i que va tornar a explicar que el seu pare havia caigut de manera fortuïta.

La relliscada

Tanmateix, la resolució judicial relata diversos indicis contra Jonathan. La interlocutòria de presó amb fiança assenyala, sobre la base d’un informe tècnic de la Unitat de Muntanya dels Mossos, que «es descarta la relliscada» com a causa de la caiguda mortal. «És com si s’hagués llançat per un tobogan, amb els peus al davant. Totes les lesions són al costat dret i en forma ascendent. No presenta lesions als palmells de les mans, es descarta la relliscada amb una pedra o caiguda cap endavant», assenyala la jutgessa. Els experts policials van concloure que la marca trobada al lloc dels fets, que consideren que és d’Isak i resultat de refregar intensament contra el terra a conseqüència d’un forcejament, no es va poder fer «de manera fortuïta».

Una dada rellevant per als investigadors és també que, el març del 2025, tres mesos després de la mort del seu pare i quan a la premsa es va informar que el cas es reobria, el telèfon mòbil d’Andic va desaparèixer de manera «sospitosa», segons la jutgessa, que qualifica les circumstàncies d’«estranyes». Segons Andic, el mòbil antic li va ser robat a Quito, Equador, en un viatge llampec que va fer el 24 de març. Va tornar a Espanya dos dies després. «Les dates de la desaparició de l’antic terminal coincideixen amb la informació donada pels mitjans de comunicació de la reobertura de l’expedient judicial», subratlla la jutgessa. Aquell mòbil no es va connectar en cap moment des de l’Equador, segons fonts judicials consultades.