Fred i calor a les escoles i confort tèrmic per llei a les granges: "Són més importants els pollastres que els nens"

Hivern rere hivern, estiu rere estiu, es repeteixen en centres escolars de tot Espanya situacions de fred o de calor derivades de la falta de climatització a les aules. Una problemàtica que professors i famílies fa temps que denuncien, especialment amb el canvi climàtic i la recurrència de temperatures extremes, i que les administracions assumeixen, tot i que el procés de condicionament de les escoles avança molt lentament. “Són més importants els pollastres que els nens”, resumeix María Sánchez, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA). Al·ludeix al fet que la legislació espanyola recull que, en el sector de la ramaderia, s’ha de garantir que els animals, ja siguin pollastres o porcs, visquin en un ambient tèrmic confortable que no els suposi sofriment. L’incompliment de la normativa es castiga amb sancions.

La llei 32/2007 de benestar animal; els reials decrets 692/2010 (Benestar dels pollastres d’engreix), 1135/2002 (Benestar dels porcs) i 348/2000 (Protecció dels animals en explotacions ramaderes), o la directiva europea 98/58/CE, a més de normatives complementàries com les guies tècniques del Ministeri d’Agricultura (MAPA) o de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), recullen que els recintes han de mantenir “una temperatura adequada” i disposar de sistemes apropiats, com “ventiladors, calefacció, aire condicionat, ventilació natural o forçada”. S’ha de facilitar “ventilació suficient per evitar els excessos de temperatura” i, quan procedeixi, “combinar-la amb calefacció per eliminar humitat excessiva”. En cas de no complir aquestes condicions, es poden imposar sancions econòmiques i, en casos de maltractament greu, es podria incórrer en responsabilitats penals.

L’objectiu de la legislació és controlar l’“estrès tèrmic” en granges de pollastres i explotacions porcines. Són avantatges que brillen per la seva absència en els centres escolars, molts dels quals es converteixen en autèntics forns durant l’estiu i iglús a l’hivern, malgrat ser edificis públics.

Totes les fonts consultades per a aquest reportatge recorden que no només les granges de pollastres o les explotacions porcines, sinó també oficines i edificis públics, tenen normatives específiques sobre les temperatures. Concretament, la legislació laboral (reial decret 486/1997) insta “als locals on es realitzen treballs sedentaris propis d’oficines o similars” a mantenir-se entre els 17 graus i els 27 graus.

Vista la legislació, la comunitat educativa es pregunta si les escoles i els instituts estan al marge de la llei. A l’estiu, hi ha dies o setmanes en què es freguen els 40 graus. I, a l’hivern, hi ha centres on, si la caldera s’espatlla, els escolars aguanten temperatures que no arriben als 12 graus.

Els episodis de temperatures extremes (cada vegada més freqüents per la crisi climàtica) i la falta de manteniment en uns edificis vetustos i obsolets (la majoria de centres escolars són dels anys 80) han posat en peu de guerra professors i famílies. Fa anys que els sindicats de l’àmbit educatiu reclamen plans específics, però la resposta de les administracions no acaba d’arribar. “A l’estiu, utilitzem els ventalls més que els guixos. I, a l’hivern, no ens traiem la roba tèrmica”, descriu Beatriz García, secretària d’Ensenyament d’UGT.

Estudiar a 12 graus

El juny passat, una alumna d’un institut d’Alacant va ser ingressada en un hospital després de patir una lipotímia. A l’hivern comença a ser freqüent veure alumnes i mestres amb escalfadors de mans recarregables. Els escolars d’un centre de Segòvia van afrontar la tornada al col·le després de Nadal amb temperatures d’entre 8 i 12 graus. Abans de les vacances, els alumnes d’un institut de Madrid van acudir a classe amb mantes. L’hivern passat, una escola de Valladolid va estar més d’una setmana sense llum ni calefacció. A l’IES Berenguer Dalmau, aixecat amb barracons a Catarroja després de la dana, els xavals han passat dels 35 graus de l’estiu als 9 graus de l’hivern. Els alumnes del Juan de Garay, a València, van protestar un dia amb cartells demanant calefacció.

“Fa cinc anys que estem amb uns barracons que se suposa que eren provisionals. No hi ha calderes sinó aparells d’aire calent i fred que ni escalfen ni refreden. Si no fos perquè no poden escriure, els xavals estarien a classe amb guants. Hem normalitzat la precarietat a l’escola pública”, critica una professora de l’institut escola Pallerola (Sant Celoni). A Catalunya, el Govern de Pere Aragonès va impulsar un pla de xoc contra les altes temperatures. Es van climatitzar 207 centres i es van distribuir més de 12.500 ventiladors. No obstant això, famílies i docents expliquen que aquestes mesures són molt lluny de ser suficients. De fet, la instal·lació dels climatitzadors se sol limitar al menjador i alguna sala d’ús general. Aquest mateix dimecres, el Consorci d’Educació de Barcelona ha anunciat que aquest any climatitzarà 30 centres educatius. Per a això, l’Ajuntament de Barcelona invertirà 23 milions d’euros.

Rendiment escolar

“Sembla que no importem a ningú. Es diu que els nens ho aguanten tot, però som davant d’un problema no només sanitari sinó laboral i educatiu. Amb molt fred i molta calor a classe, els estudiants no rendeixen. I nosaltres, els professors, tampoc”, afegeix la responsable d’UGT, que convida els polítics a treballar al Congrés dels Diputats sense calefacció a l’hivern i sense aire condicionat a l’estiu. “Al·legarien que seria impossible”, conclou.

“Amb el pas dels anys, tots canviem la caldera de casa nostra, oi? Doncs a les escoles hauria de passar el mateix, però no es fa. Els equipaments són vells. Des que una calefacció escolar s’encén fins que es templa l’ambient pot passar una hora. I com que no hi ha sistemes de climatització ni regulació, al final del dia has d’obrir les finestres perquè no aguantes la calor que fa”, es queixa Sonia García, del sindicat independent ANPE. “A les escoles i instituts s’ha normalitzat una situació que no és normal en cap centre de treball”, es lamenta.

Reunions a Educació

El malson tèrmic és una urgència que s’ha tractat en les recents reunions que la nova ministra d’Educació, Milagros Tolón, ha mantingut amb els sindicats educatius i les famílies. Fonts del seu departament expliquen que una de les prioritats serà “dignificar el contingut i el continent”. És a dir, ennoblir els centres educatius, tot i que aquestes mateixes fonts recorden que les competències educatives estan transferides.

El manteniment dels centres escolars depèn dels ajuntaments, però les comunitats autònomes també poden sol·licitar fons al Govern. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va llançar un programa d’impuls a la rehabilitació d’edificis públics de titularitat local. Dels 583 projectes finançats en dues fases (la primera va acabar el 2024 i la segona ho farà el març del 2026), només 14 van correspondre a centres educatius. “Un exemple més del poc que interessen les escoles a les administracions”, apunta la responsable de CEAPA, que recorda que a Castella-la Manxa es va aprovar un pla de climatització per als instituts de secundària, però només es va portar a terme en els que es realitzen exàmens d’oposicions. García opina que la guerra per la climatització a les escoles té més probabilitats de guanyar-se de la mà dels sindicats i la legislació de riscos laborals que de la pressió de les famílies i els estudiants.